Cècrops II
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Títol | Rei d'Atenes |
| Família | |
| Cònjuge | Metiadusa |
| Mare | Praxítea |
| Pare | Erecteu |
| Fills | Pandíon |
| Germans | Creüsa |
| Altres | |
| Càrrec | Rei d'Atenes |
Cècrops (en grec antic Κέκροψ, "Kékrops") va ser el setè rei llegendari o semi-llegendari d'Atenes. En el seu regnat va tenir lloc la gesta de Perseu que va matar Medusa i va alliberar Andròmeda.[1]
Cècrops era fill de Pandíon, rei d'Atenes i possiblement de Zeuxipe, i per tant germà d'Erecteu, Butes, Procne i Filomela.[2] En algunes tradicions, els seus pares eren Erecteu i la nàiade Praxítea i, per tant, era germà de Pandoros, Mecíon, Procris, Creüsa, Ctònia i Oritia.[3]
Cècrops es va casar amb Metiadusa, amb qui va tenir un fill, Pandíon, que el va succeir.[4][5]
Mitologia
[modifica]Quan Posidó va destruir Erecteu i la seva casa durant la guerra entre Atenes i Eleusis, els seus quatre fills es van disputar el tron. Van elegir un àrbitre, Xutos, que era cunyat seu i va elegir com a rei a Cècrops, que era el fill gran. Els altres fills el van expulsar d'Atenes i va marxar a Acaia.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ Eusebi de Cesarea. Cronografia, 66
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 33,1
- ↑ Jeroni d'Estridó. Chronicon, B1347
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Βιβλιοθήκη Bibliotheca, III, 15,1
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, I, 5,3
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Βιβλιοθήκη Bibliotheca, III, 15,5
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, VII, 1.2