Creüsa (filla d'Erecteu)
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Apol·lo i Hermes |
| Cònjuge | Xutos |
| Mare | Praxítea |
| Pare | Erecteu |
| Fills | Ió, Aqueu, Diomede (filla de Xutos) i Cèfal (fill d'Hermes) |
| Germans | Ctònia (filla d'Erecteu), Oritia, Procris, Orneu, Pandor, Pandora, Protogenia, Mecíon, Tespi i Cècrops II |
Segons la mitologia grega, Creüsa (en grec antic Κρέουσα) va ser una filla d'Erecteu i de Praxítea.
Com que encara era petita va evitar seguir la sort de les seves germanes, que es van oferir voluntàriament per salvar la pàtria com a víctimes expiatòries, quan hi va haver la guerra contra Eumolp. De gran va ser violada per Apol·lo en una cova de l'Acròpoli d'Atenes, la seva ciutat, i li va donar un fill, Ió, a qui va abandonar en una cistella al lloc on el déu l'havia atacada. Hermes es va endur el petit Ió a Delfos on va ser educat.
Casada més endavant amb Xutos, van estar molt de temps sense fills, però va anar a consultar l'oracle de Delfos i va trobar el seu fill Ió. Al tornar va tenir amb Xutos dos fills, Diomedes i Aqueu.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 119. ISBN 9788496061972.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 56.