Vés al contingut

Cèrvids

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCèrvids
Cervidae Modifica el valor a Wikidata

huemul meridional Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font debanya de cérvol, cuir acamussat, carn de cérvol i fetge de cérvol Modifica el valor a Wikidata
Període
Oligocè inferior - recent[1]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreArtiodactyla
FamíliaCervidae Modifica el valor a Wikidata
Goldfuss, 1820
Nomenclatura
Ortografia originalCervina Modifica el valor a Wikidata
Gèneres basals i subfamílies
Croizetoceros †
Euprox †
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Els cèrvids (Cervidae) són una família de mamífers remugants que conté els cérvols i espècies afins. Els cèrvids tenen potes primes, peülles partides en dos (per la qual cosa són considerats artiodàctils) i llargs colls. Són esvelts herbívors i mamífers. Tenen el pèl llis o tord, i són els únics mamífers als quals els creixen banyes noves cada any, formades per os mort. Només en desenvolupen els mascles adults, excepte entre els rens, que en tenen en ambdós sexes.[2] Les utilitzen durant l'època d'aparellament, quan els mascles competeixen per les femelles.

Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani i en créixer, les recobreix un vellut. A mesura que les banyes creixen, es comencen a ramificar. Finalment, el vellut cau. Així el banyam, ram o la cornamenta és completa. En la major part de les espècies, apareixen el primer o segon any de vida en forma no ramificada, que es va complicant cada any fins que l'animal arriba a la maduresa.[2]

Habiten en diverses zones del planeta: hom en pot trobar a Europa, Àsia, Amèrica, el nord d'Àfrica i en certes zones àrtiques. Hi ha espècies d'Euràsia i les Amèriques que han estat introduïdes a Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea i a les illes de Hawaii.[2]

A l'illa de Mallorca fou una espècie introduïda durant l'edat mitjana; una font àrab en confirma l'absència a l'illa.[3] La casa reial de Mallorca els introduí per la caça recreativa, en especial a la possessió reial de la Devesa de Ferrutx. D'allà s'escamparen per tota l'illa, en especial per la península de Llevant i també per la serra de Tramuntana i altres parts com Felanitx o Santanyí. Cap al segle xvi la població minvà, i es degué extingir cap al segle xviii.[3][4]

Els cèrvids varien de grandària, essent l'ant el més gros i el pudu, el més petit.

La majoria dels cèrvids tenen una glàndula prop de l'ull que conté feromona, substància que els serveix per marcar llur territori. Els mascles utilitzen aquesta substància quan es troben molestats per la presència d'altres mascles.

La major part de les espècies de cèrvids viuen en grups familiars engir d'una femella, encara que n'hi ha altres, com els cérvols mesquers, que viuen en parella. S'alimenten de fulles, branques i brots de plantes. El període de gestació de les femelles varia dels 160 dies als 10 mesos segons l'espècie; donen a llum una o dues cries a l'any, que reben el nom de cervatells.

Durant el zel, els cèrvids mascles emeten un crit potent, el bram. Aquest fet rep el nom de la brama o bramada.

Classificació

[modifica]

Els cérvols mesquers havien estat inclosos anteriorment dintre dels cèrvids,[2] però actualment es classifiquen en la seva pròpia família.

Aspectes culturals

[modifica]
El Rei de la Vall, quadre d'Edwin Henry Landseer del 1840, famós per l'ús que se n'ha fet en publicitat i perquè apareix en bitllets estatunidencs.

El cérvol té diversos significats a la cultura. Per una banda, és el rei del bosc, per això apareix a diversos escuts d'armes, especialment noruecs. És un animal freqüent a la pintura rupestre.

Les seves banyes són intricades com l'arbre de la vida. Apareix junt amb diversos déus, com la caçadora Diana o Saraswati, de la mitologia hindú.

Vídeo d'un cervatell

Per als mexicans té un sentit màgic,[5] ja que les banyes comuniquen amb els déus huichol. Un cérvol blanc era un missatger dels déus per als celtes. A la poesia religiosa, el cérvol indica l'ànima o la puresa,[6] especialment quan la persona està refugiant-se al bosc per buscar la soledat i pensar en Déu o en si mateixa (fet que explica l'abundància de cérvols a la mística). A les pintures xineses evoca també la pau i la soledat o bé la malenconia.

Com a personatges ficticis, destaca el cérvol de la pel·lícula de Disney, Bambi, la història de la vida d'un cérvol que aprèn el perill que causa l'home, ja que maten la seva mare. Dins de les llegendes associades als sants, el cérvol té un paper important en la conversió d'Hubert de Lieja, al qual acompanya. També sol ser present en la iconografia d'Eustaqui de Roma i Gil de Roma.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cèrvids
  1. ↑ Entrada «Cervidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Rodríguez de la Fuente, F.. Enciclopedia Salvat de la Fauna. 5. Pamplona: Salvat, 1970, p. 181. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Cero». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 272. ISBN 84-8661702-2. 
  4. ↑ Mascaró Pasarius, Josep. Corpus de Toponímia de Mallorca. vol. V. Palma: Promocions, 1986. ISBN 84-86191-09-2. , pàgs. 1548-1550
  5. ↑ Barbara G. Myerhoff, T«he Deer-Maize-Peyote Symbol Complex among the Huichol Indians of Mexico», Anthropological Quarterly 43.2 (April 1970), p. 64–78.
  6. ↑ Escartín Gual, M., Diccionario de símbolos literarios, PPU, 1996


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cèrvids&oldid=34355321»