Vés al contingut

Cèsar Pi-Sunyer i Bayo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCèsar Pi-Sunyer i Bayo
Biografia
Naixement5 agost 1905 Modifica el valor a Wikidata
Roses (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Mortnovembre 1997 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Central
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióBioquímic
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareAugust Pi i Sunyer Modifica el valor a Wikidata
GermansPere Pi-Sunyer i Bayo
Jaume Pi-Sunyer i Bayo Modifica el valor a Wikidata
Premis

Cèsar Pi-Sunyer i Bayo (Roses, Alt Empordà, 24 d'agost de 1905 - Mèxic 1997) és un bioquímic català nacionalitzat mexicà, mort en l'exili.[1]

Biografia

[modifica]

Fill d'August Pi i Sunyer i germà de Pere Pi-Sunyer i Bayo i Jaume Pi-Sunyer i Bayo.[2] Es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1927, i es va doctorar el 1931 a la Universitat de Madrid, amb la tesi Estudios sobre el metabolismo intermediario animal y vegetal de los hidratos de carbono.[1] Després, pensionat per la Junta d'Ampliació d'Estudis, va viatjar a Alemanya, on va fer estudis de postgrau en els Instituts de Farmàcia, Bioquímica, Patologia i Biologia de la Universitat de Berlín durant dues anys.[3]

Al seu retorn va començar com a assistent en el laboratori de bioquímica de l'Institut de Fisiologia de Barcelona, on va romandre durant tota la Segona República (1931-1939) i va arribar a ser cap de laboratori; a més de professor de bioquímica en la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari de la Societat Catalana de Biologia des de 1933. Durant aquests anys va participar en diferents congressos a Madrid, Barcelona, i en 1935 va romandre un temps en Budapest per conèixer els avanços realitzats sobre el procés d'obtenció de la insulina injectable. Durant la Guerra Civil va seguir treballant, també com a cap de laboratori de l'Hospital Militar de Barcelona

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on n'adquirí la nacionalitat el 1941.[3] Allí compaginà les activitats professionals com a director de Laboratorios Químicos SA amb la presidència de l'Institut Català de Cultura (1975-1978) i de l'Orfeó Català de Mèxic (1971-1974), i col·laborà en les revistes catalanes Quaderns de l'Exili, Nova Revista, Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller.[2] Va ser membre de la Societat Química Americana i en 1981, superada la dictadura, va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi

Obres

[modifica]
  • Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono (1932)[2]
  • El complex vitamínic B (1933)[2]
  • Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular (1934),[2]
  • Descarboxilació biològica de la histidina a histamina (1954),[2]
  • La bioquímica dels hidrats de carboni (1966) i[2]
  • La presència dels catalans a Mèxic (1984).[2]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Dr. César Pi-Sunyer Bayo. Curriculum Vitae. Mexico, D.F. 1984». Institut d'Estudis Catalans, 1984.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Cèsar Pi-Sunyer i Bayo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 Diccionari dels catalans d'Amèrica. vol.3: Ll-Ro. Comissió Amèrica i Catalunya 1992, 1992, p. 296. ISBN 8472569950. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cèsar_Pi-Sunyer_i_Bayo&oldid=32677181»