Lluís Virgili i Farrà
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1925  Manresa (Bages) | ||
| Mort | 28 desembre 2017 (92 anys) Lleida | ||
 Diputat al Parlament de Catalunya | |||
| 10 abril 1980 – 20 març 1984 (dissolució parlamentària) Legislatura: primera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Lleida | |||
| Director de l'Orfeó Lleidatà | |||
| 1953 – 1991 | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Lleida | ||
| Formació | Escolania de Montserrat | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Barcelona | ||
| Ocupació | polític, director musical, pedagog, linotipista | ||
| Família | |||
| Pare | Antoni Virgili i Piñol | ||
| Premis | |||
| |||
Lluís Virgili i Farrà (Manresa, Bages, 16 de juliol de 1925 - Lleida, El Segrià, 28 de desembre de 2017) fou un linotipista, director musical i pedagog català, fill del músic Antoni Virgili.[1][2]Nascut a Manresa i instal·lat des de ben petit a Lleida.
Biografia
[modifica]El 1931 la seva família s'establí a Lleida i del 1934 al 1936 estudià a l'Escolania de Montserrat. Treballà com a linotipista mecànics al diari La Mañana de Lleida. El 1956 marxà a França, i va treballar de linotipista a l'Imprimerie Cornet de Calvados i al Journal de Saint-Lo, a Saint-Lô. Després marxà a Suïssa i va treballar a La Nouvelle Gazzeta de Lausana. Quan tornà a Espanya treballà com a director tècnic de Pechiney Progils-Insecticides Còndor. fins que el 1963 instal·là un gabinet d'edicions científiques i en llengües estrangeres.
Endemés, del 1953 al 1991 succeí el seu pare com a director de l'Orfeó Lleidatà, el qual va renovar profundament.[3] A l'Orfeó s'especialitzà en direcció coral, hi creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral organitzant des de 1964 els Cursos Internacionals de Música amb la coral francesa À Coeur Joie, i els Cursos Nacionals celebrats cada any per Nadal. Fou membre del Secretariat dels Orfeons de Catalunya fins a 1982, de la Federació Europea de Joves Corals i membre instructor de Cant Gregorià per l'Académie Sainte Cécile d'Estrasburg.[4]
El 15 de maig de 1998 fundà i promogué l'associació " Canta i estima" per al desenvolupament de l'art polifònic, així com tota activitat cívico - cultural, sobretot mitjançant les manifestacions artístiques relacionades amb la música.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya en representació de la coalició Convergència i Unió per la circumscripció de Lleida. De 1980 a 1984 fou membre de la comissió consultiva del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1998 un dels Premis d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla. El 2008 va rebre la Medalla al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Lleida.
Referències
[modifica]- ↑ paeria.es. «Lleida homenatja el director musical Lluís Virgili amb un bust a la Biblioteca de lAuditori Municipal Enric Granados». [Consulta: 28 desembre 2017].
- ↑ «Mor als 92 anys Lluís Virgili, alma mater i director de l'Orfeó Lleidatà». Nació Digital, 28-12-2017.
- ↑ «Lluís Virgili i Farrà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diputats al Parlament de Catalunya de la Primera Legislatura p.64
.svg)