Vés al contingut

César Dávila Andrade

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCésar Dávila Andrade

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Cuenca (Equador) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 maig 1967 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, periodista, columnista, corrector de textos, poeta, actor Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaFakir. Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura Modifica el valor a Wikidata

César Dávila Andrade (Cuenca, 2 de novembre de 1919 - Caracas, 23 d'abril de 1967) fou un escriptor, crític i poeta equatorià, figura fonamental del conte[1] i la poesia[2] al seu país.

De personalitat complexa, l'escriptor va deixar una obra que, prenent temes que apareixen repetidament a la narrativa latinoamericana, com l'opossició entre l'home i la naturalesa, els va tractar d'una forma molt més fosca, més metafísica, sense detenir-se en les reminicències socials o individuals d'aquest xoc.

Malgrat aquesta disposició vers la literatura més hermètica o metafòrica, Dávila Andrade tampoc no va deixar de tractar temes de contingut polític o reivindicatiu. A la revista editada pel Grupo Madrugada, que va fundar amb Galo René Pérez, a més a més de les seves poesies també hi va publicar "anatemes estremecedors contra els blancs que van esclavitzar als indis d'Atahualpa"[3]

Molt jove encara, abans de fer els 50 anys, es va suïcidar cruentment a la casa del poeta veneçolà Juan Liscano.

Obres

[modifica]
  • Espacio, me has vencido (poemes, 1946).
  • Oda al arquitecto (poema, 1946).
  • Canción a Teresita (poema, 1946).
  • Catedral salvaje (poema, 1951).
  • Abandonados en la tierra (contes, 1952).
  • Trece relatos (1955).
  • Arco de instantes (poema, 1959).
  • Boletín y elegía de las mitas (poema, 1967).
  • Poemas de amor (edició pòstuma, sense dada).

Referències

[modifica]
  1. Panorama del cuento ecuatoriano, pàg. 7.
  2. León Felipe el va definir com "el valor més alt dels nous i joves poetes sud-americans" (citat a Ecuador en el cuento, pàg. 107).
  3. Ecuador en el cuento, pàg. 107.

Bibliografia

[modifica]
  • Raviolo, Heber (selecció i pròleg). Panorama del cuento ecuatoriano. Uruguay: Ediciones de la Banda Oriental S.R.L., 1983. 
  • Taboada Terán, Néstor (introducció i selecció). Ecuador en el cuento. Buenos Aires: Convergencia, 1976. 

Enllaços externs

[modifica]