Còdex Windsor
| Tipus | manuscrit  |
|---|---|
| Col·lecció | Col·lecció Reial |
El Còdex Windsor és una col·lecció de fulls manuscrits amb dibuixos artístics i estudis anatòmics de l'artista renaixentista Leonardo da Vinci .
Nom
[modifica]
El Còdex Windsor rep el seu nom per trobar-se custodiat, des del segle xvii, a la Royal Collection del Regne Unit, al Castell de Windsor.[1]
Contingut
[modifica]La col·lecció, datada en el període comprès entre 1478 i 1518, consta de 606 fulls en formats diversos, catalogats individualment.[1] Els textos i comentaris van ser escrits per Leonardo en escriptura especular . Les fitxes contenen estudis de persones, animals, plantes i paisatges, així com mecànica, armament i anatomia.[1] Els 153 fulls de dibuixos anatòmics van estar prèviament agrupats en tres volums: Manuscrit Anatòmic A (18 fulls), B (42 fulls) i C (93 fulls). El manuscrit anatòmic C es va dividir en sis quadernets anatòmics, els Quaderni di anatomia I–VI.[2]
Leonardo també va dibuixar amb precisió les artèries uterines i el sistema vascular del coll uterí i la vagina.[1] Per poder fer aquests dibuixos, Leonardo va estudiar embriologia humana amb l'ajuda de l'anatomista Marcantonio della Torre i va veure un fetus en un cadàver dissecat.[3]
Història
[modifica]
Da Vinci va començar a estudiar l'anatomia del cos humà a la fi de la dècada de 1470 i va poder haver participat en les primeres disseccions a la Universitat de Pàdua . Interessat en el moviment i funció dels òrgans interns, ell mateix va començar a realitzar autòpsies al voltant de 1505.[3] El 1518 ja havia realitzat un total de trenta autòpsies.[3] Els dibuixos de Leonardo mostren representacions de tot el cos humà en diverses etapes de dissecció, així com de membres i òrgans individuals.[1] Va dibuixar parts del cos a través de múltiples incisions i se'l pot considerar com el fundador històric de la tomografia en medicina. El Còdex Windsor també tracta l'estudi de Leonardo sobre els cavalls, els moviments, les postures, etc.[1] [4][5] Després de la mort de Leonardo da Vinci, la majoria dels seus manuscrits i dibuixos es van conservar a la seva vila de Vaprio d' Adda, Llombardia, gràcies a l' afany del seu alumne i hereu Francesco Melzi.[2] El seu fill, Orazio Melzi, va heretar els documents el 1570 i, cap al 1590, va vendre més de 2.500 làmines soltes a l'escultor i col·leccionista d'art Pompeo Leoni.[2] Leoni va intentar organitzar els manuscrits temàticament, separant les idees artístiques de Leonardo dels seus dibuixos tècnics i científics.[2] [6] Va retallar làmines i les va reunir amb altres que originalment no formaven part de la unitat.[2] D'aquesta manera, va agrupar els dibuixos anatòmics amb altres manuscrits de diferents temes en diversos volums, que més tard rebrien el nom de Còdex Windsor. Els orígens del Codex Windsor a la Col·lecció Reial encara no són clars. Probablement va ser adquirida per Carles I o Carles II al segle xvii . No obstant això, se sap que Maria II va mostrar el còdex a l'estadista holandès Constantijn Huygens al Palau de Kensington el 1690.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «The window into Leonardo da Vinci's creativity? His sketchbooks». National Geographic, 2023.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 The UNESCO Courier (1974, pàg. 5–6)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Leonardo da Vinci: Anatomical Drawings from the Royal Library Windsor Castle» (PDF). resources.metmuseum.org.
- ↑ The UNESCO Courier (1974, p. 39)
- ↑ «RCIN 912326 – Expressions of fury in horses, a lion and a man; (Verso:) Notes and diagrams on astronomy and geometry, and the head of a horse» (en anglès). www.rct.uk.
- ↑ El imaginario de Leonardo. Códices Madrid de la BNE (en español). Madrid: Biblioteca Nacional, 2012, p. 127-138. ISBN 978-84-92462-21-6.
Bibliografia
[modifica]- Scott-Elliot, A. H. «The Pompeo Leoni Volume of Leonardo Drawings at Windsor». The Burlington Magazine, 98, 634, 1956, pàg. 11–14, 17.
- The UNESCO Courier. Two rediscovered manuscripts of Leonardo da Vinci. UNESCO, 1974.
- The Metropolitan Museum of Art. Leonardo da Vinci: Anatomical Drawings from the Royal Library Windsor Castle (PDF), 1984.
