Roda de Ter és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i situada al centre de la regió de l'Alt Ter. Està ubicat a la part més baixa de la Plana de Vic. És un dels municipis amb menys extensió territorial de tota la comarca. És una vila bàsicament industrial. Antigament, la indústria va saber aprofitar el cabal del riu Ter per a generar energia per les fàbriques tèxtils.
Llista de topònims de Roda de Ter (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El municipi de Roda de Ter es troba al nord de la comarca d'Osona, al costat del riu Ter. La seva extensió és de 2,23 km², ja que l'any 1805 el seu territori es va dividir en escindir-se’n les Masies de Roda. Les Masies de Roda envolta gairebé la totalitat del municipi, llevat del sud-oest que limita amb el terme municipal de Gurb. Roda de Ter és un municipi amb molt poc territori, ja que el riu Ter ocupa un bon espai de la població.
L'emplaçament primitiu d'aquesta població es troba a la península de l'Esquerda, que actualment pertany al municipi de les Masies de Roda. En aquest punt hi hagué un assentament ibèric que arqueològicament pot recular-se fins al segle viii aC. Aquest primer assentament va cobrant importància i a la primera meitat del segle iv aC ja s'hi basteix una potent muralla defensiva.[1] L'oppidum ibèric fou abandonat a partir del segle I aC.
Al segle ix, en aquesta mateixa península s'hi establiria una fortificació carolíngia destinada a controlar els avenços de les tropes musulmanes des del sud de la península Ibèrica. Aquesta fortificació fou destruïda durant la Revolta d'Aissó. De la seva existència només en resten algunes evidències arqueològiques, però cap rastre material, ja que era feta de fusta[2]
També s'hi troba el monestir de Sant Pere de Casserres (situat al terme municipal de les Masies de Roda), que data del segle xi. Actualment està restaurat i museïtzat i es pot visitar.
↑Ollich, I.; Ocaña, M.; Ramisa, M.; Rocafiguera, M. de: A banda i banda del Ter. Història de Roda. Eumo Editorial / Ajuntament de Roda de Ter, 1995. pàg. 47 i 48.
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 101. ISBN 84-393-5437-1.
.jpeg)
