COMSA Corporación
(es) COMSA Corporación de Infraestructuras, S.L.  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | empresa | ||||
| Indústria | infraestructura, enginyeria, gestió d'instal·lacions, obra pública i energia renovable | ||||
| Forma jurídica | societat de responsabilitat limitada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1891, Reus, Baix Camp | ||||
| Fundador | Josep Miarnau i Navàs | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Mundial | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Direcció | Jorge Miarnau Montserrat (president)[1] | ||||
| Treballadors | 8.399 (2018) | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Ingressos totals | 1.299 M€ (2018) | ||||
| Lloc web | comsa.com | ||||
COMSA Corporación de Infraestructuras, S.L. és un grup global de desenvolupament d'infraestructures, enginyeria industrial i serveis, basat a Barcelona. Amb més de 130 anys d'experiència, també té activitat en les àrees de concessions d'infraestructures i energies renovables.
El grup és present en una vintena de països distribuïts principalment arreu d'Europa i Amèrica del Sud. Al 2020, va facturar 778 milions d'euros amb una plantilla de 5.300 treballadors.
Història
[modifica]«Construccions Miarnau» es va fundar el 1891 per Josep Miarnau i Navàs, una petita societat centrada en els treballs de manteniment de la xarxa de vies de ferrocarril i la renovació d'estacions. El 1930, l'empresa es va transformar en societat anònima com a «Hijos de José Miarnau Navás», i va traslladar la seu de Reus a Barcelona. El 1940 va diversificar el negoci entrant a la construcció d'obres d'enginyeria civil com carreteres i ponts, i també en la construcció d'edificis, participant en la renovació del Carrer d'Aragó, l'ampliació del Port de Barcelona o el Palau Sant Jordi.
El 1964 passa a nomenar-se «Construcciones Miarnau Sociedad Anónima», i se centra en la mecanització dels treballs ferroviaris, incorporant maquinària especialitzada. Durant els anys 70 l'empresa comença a expandir-se per tot territori espanyol, amb seus a Madrid i València i es canvia el nom per l'acrònim «COMSA».
A partir del 1980 va tenir un paper important en la renovació de la xarxa ferroviària espanyola, i en la posterior construcció de l'Alta Velocitat Espanyola el 1990, juntament amb els inicis de la internacionalització a Portugal, Xile i l'Argentina. L'any 2000 va diversificar-se en els negocis del medi ambient, transport per ferrocarril, energies renovables i concessions.
El 2009 es va integrar al grup l'enginyeria EMTE, passant a «COMSA EMTE»,[2] però el 2015 es van reestructurar totes les empreses del grup sota la denominació COMSA Corporación.
Empreses del grup
[modifica]| width="50%" align="left" valign="top" |
- COMSA
- COMSA Industrial
- COMSA Service
- COMSA Concesiones
- COMSA Renovables
- COMSA Solutions
- COMSA Security
- COMSA Machinery
- IPT
- GdES Grentech
- Gios
| width="50%" align="left" valign="top" |
- Fergrupo (Portugal)
- Trakcja (Polonia)
- Kauno Tiltai (Lituania)
- Eolis (México)
- Nortúnel
- GMF
- Topsar
- Travipos
- Ubladesa
- Egatel
Referències
[modifica]- ↑ Mesones, Javier «Comsa negocia la entrada de un socio financiero en su división de concesiones» (en castellà). elEconomista, 14-07-2016 [Consulta: 11 novembre 2016].
- ↑ «Comsa Corporación de Infraestructuras, S.L.». eInforma [Consulta: 11 novembre 2016].