Ca l'Armera
Ca l'Armera | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Cronologia | ||||
segle XVI, segle XVIII | construcció | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | el Congrés i els Indians (Barcelonès) | |||
Localització | Cardenal Tedeschini, 32 i Can Ros, 26-30 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Id. IPAC | 30306 | |||
Id. IPAPC | 15678 | |||
Id. Barcelona | 2903 | |||
Ca l'Armera o Can Ros és una casa pairal situada al carrer del Cardenal Tedeschini, 32 de Barcelona, per on antigament passava el camí d'Horta a Sant Martí de Provençals, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Descripció
[modifica]Edifici molt ben conservat, tant interiorment com exteriorment. Conserva eines i paraments de caràcter agrícola i mobiliari antic. Actualment es troba envoltada de jardí i d'una petita horta. Un reixat separa la finca dels carrers veïns. Adossada a la casa hi ha una capella amb rossassa i espadanya.[1]
Història
[modifica]L'antic mas del segle xv, probablement construït sobre les restes d'una vil·la romana, era conegut al segle xvii com a Can Peguera.[3] Va ser destruït el 1714 i bastit de nou uns anys després. A mitjans del segle xviii s'hi va establir la família Ros, que el va reformar seguint l'estil de l'època.[3] Al segle xx va ser restaurat pels arquitectes Joaquim de Ros i de Ramis i Francesc d'Assís Viladevall.[1]
El 1952, la família Ros i Ramis va vendre 16'5 hectàrees de terreny a 7 pessetes el pam quadrat al Patronat d'Habitatges del Congrés Eucarístic, amb la condició que es respectés el perímetre de la masia.[3] El nou carrer que es va obrir el 1955 es dedicà a Ignasi de Ros, que va ocupar el càrrec de regidor de l'Ajuntament de Barcelona durant la dictadura de Primo de Rivera,[3] i el 2007 passà a dir-se de Can Ros.[4]
A més de la masia, la família Ros i Ramis va mantenir la propietat dels terrenys de les pistes de tennis veïnes i el Canòdrom de la Meridiana, inaugurat l'abril del 1964. Clausurat el 22 de febrer del 2006, va ser l'última instal·lació de l'Estat espanyol on se celebraven curses de llebrers. Posteriorment, fou adquirit per l'Ajuntament de Barcelona per a destinar-lo a equipaments.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ca l'Armera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Ca l'Armera». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Contel, J.M. «Ca l’Armera o Cal Ros». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Can Ros, carrer de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Barcelona avança en la recuperació per als ciutadans del Canòdrom de la Meridiana». Ajuntament de Barcelona, 11-05-2011. Arxivat de l'original el 13-03-2016.
Enllaços externs
[modifica]- «Ca l'Armera». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.