Vés al contingut

Cabazita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCabazita
Espècie no aprovada per l'IMA
Fórmula químicaCa[Al₂Si₄O₁₂]·6H₂O
Epònimmelodia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.9.GD.10
Propietats
Sistema cristal·líromboèdric
Colorblanc, groc, vermellós
Exfoliació{1011} imperfecta
Fracturadesigual
Duresa (Mohs)4,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent, translúcid
Densitat2.035
Varietats més comunes
Phacolita[1]en forma de lent a cause de les macles
Més informació
Referències[2]

La cabazita o chabasita és el nom d'una sèrie de minerals: Cabazita-Ca, Cabazita-K, Cabazita-Mg, Cabazita-Na i Cabazita-Sr, pertanyents a la vegada al grup de les zeolites. Anomenada així l'any 1788 per Louis-Augustin Bosc d'Antic, del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. El poema s'atribueix a Orfeu, llegendari fundador de la secta òrfica, que va florir a Grècia en els primers segles.[2]

Característiques

[modifica]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaita, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaita.

Minerals de la sèrie

[modifica]

Cabazita-Ca

[modifica]

La cabazita-Ca, amb fórmula (Ca, K₂, Na₂)₂ [Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O, és el membre del grup de la cabazita en el que domina el calci. Pertany al sistema cristal·lí triclínic i acostuma a trobar-se a les cavitats de les roques volcàniques, a les venes hidrotermals, en dipòsits de toves alterades, generalment de color blanc o inclora. La localitat tipus d'aquest mineral és Colle del Lares (Trento, Itàlia).[3]

Cabazita-K

[modifica]

La cabazita-K, amb fórmula (K₂, Ca, Na₂, Sr, Mg)₂ [Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O, és el membre del grup de la cabazita en el que domina el potassi. És de lluentor vítria i sense coloració. La seva duresa és una mica més baixa que la cabazita-Ca, al tenir un valor de 4 a l'escala de Mohs. La localitat tipus d'aquest mineral és Ercolano (Campània, Itàlia).[4]

Cabazita-Mg

[modifica]

La cabazita-Mg, amb fórmula (Mg0.7, K0.5, Ca0.5, Na0.1)[Al₃Si9O24]·10H₂O, és un membre del grup de la cabazita amb predominança del magnesi. Acostuma a aparèixer de forma incolora en romboedres de fins a 0,4 mil·límetres, en cavitats de basalt. Té una densitat de 1.964 g/cm³, la més baixa de tots els minerals de la sèrie. Fins ara només se n'ha trobat a la pedrera Karikás Hill (Veszprém, Hongria).[5]

Cabazita-Na

[modifica]

La cabazita-Na, amb fórmula (Na₂, K₂, Ca, Sr, Mg)₂ [Al₂Si₄O₁₂]·12H₂O, és un membre del grup de la cabazita amb predominança del sodi, anteriorment anomenat herschelita.[6] La localitat tipus d'aquest mineral és Aci Castello (Catània, Itàlia).[7]

Cabazita-Sr

[modifica]

La cabazita-Sr, amb fórmula Sr₂ [Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O, és un membre del grup de la cabazita amb predominança de l'estronci. La localitat tipus d'aquest mineral són les pegmatites de Seidozeritovyi (Kola, Rússia).[8]

Referències

[modifica]
  1. «Phacolite». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  2. 2,0 2,1 «Chabazite». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. «Chabazite-Ca». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  4. «Chabazite-K». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  5. «Chabazite-Mg». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  6. «Herschelite». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  7. «Chabazite-Na». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].
  8. «Chabazite-Sr». Mindat. [Consulta: 8 setembre 2013].