Cabazita-K
 Cabazita-K | |
|---|---|
 Cabazita-k (transparent) amb phil·lipsita-k (blanca)  | |
| Fórmula química | (K₂,Ca,Na₂,Sr,Mg)₂[Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O |
| Epònim | cabazita i potassi |
| Localitat tipus | Ercolano, Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Ciutat metropolitana de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GD.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 13,831 Å; c = 15,023 Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | r3m |
| Color | incolor |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,478 a 1,485 nβ = 1,480 a 1,490 nγ = 1,480 a 1,490 |
| Birefringència | δ = 0,002 a 0,005 |
| Dispersió òptica | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997 s.p. |
| Símbol | Cbz-K |
| Referències | [1] |
La cabazita-K és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cabazita-levyna. Rep el nom des de 1788 per Louis-Augustin Bosc d'Antic, del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. El poema s'atribueix a Orfeu, llegendari fundador de la secta òrfica, que va florir a Grècia en els primers segles.[1]
Característiques
[modifica]La cabazita-K és un silicat de fórmula química (K₂,Ca,Na₂,Sr,Mg)₂[Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita-K pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la localitat d'Ercolano, al mont Somma, dins el complex volcànic Somma-Vesuvi, a la ciutat metropolitana de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita en altres localitats italianes, així com a Alemanya, França, Espanya, Noruega, Àustria, la República Txeca, Rússia, Austràlia, els Estats Units, Veneçuela i l'Antàrtida.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, un volcà que es troba entre els municipis de Vilobí d'Onyar (Selva), Aiguaviva i Bescanó (Gironès), a Catalunya.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Chabazite-K» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Rosell, Joan «Zeolites del volcà de la Crosa de Sant Dalmai». Infominer, 2, 80, 2021, pàg. 53-61.