Vés al contingut

Cafeneaua Veche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cafeneaua Veche
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióStr. Covaci 16 sector 3, municipiul București Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 26′ N, 26° 06′ E / 44.43°N,26.1°E / 44.43; 26.1
Patrimoni nacional de Romania
IdentificadorB-II-m-B-18510

El Cafeneaua Veche és el cafè més antic documentat a Bucarest,[1] data del 1781 i està certificat el 1812. Es troba al carrer Covaci núm. 16, davant de la plaça de Sant Anton al centre històric. L'edifici on s'allotja està classificat com a monument històric amb cod LMI B-II-mB-18510.[2]

Breu història

[modifica]

El 1781, l'armeni Ștefan Altîntop [3] va rebre el permís del governant Alexandru Ipsilanti per construir un cafè prop de la Cort Reial, a la part nord de la plaça de Sant Anton, a canvi d'una quota de 10 tàlers a l'any.

La cafeteria tenia parets emblanquinades, un sostre fosc i la façana estava decorada amb una sèrie de baixos relleus d'estil renaixentistes col·locats entre els arcs de les finestres amb persianes de llauna. El cafè va canviar de propietari el 1812, l'any de la seva certificació documental, i després de nou el 1825.

Cafeneaua Veche i els seus famosos hostes

[modifica]

A partir del segle xix, Cafeneaua Veche es va convertir en el lloc de trobada de personalitats de l'època, com Mihai Eminescu, Ion Luca Caragiale o fins i tot el rei Carol II. La història del Cafè està relacionada amb la de l'Hotel Universal, situat just al costat del lloc, al carrer Covaci 14, la seu del famós diari Timpul. Es diu que Eminescu, editor del diari entre 1880 i 1881, va ser un dels fidels clients del Cafeneaua Veche.

Cafeneaua Veche i l'art

[modifica]

Amb el pas del temps, Cafeneaua Veche ha estat objecte de nombroses obres d'art, inclosa la pintura d'estil ingenu del pintor Nicolae Pavelescu.

Referències

[modifica]
  1. Silvia Colfescu, „Lunga poveste de dragoste dintre bucureșteni și cafea (2)”, pe situl Bucureștii Vechi și Noi. Accesat la 5 februarie 2013.
  2. Ministrul Culturii și Cultelor, Institutul Național al Monumentelor Istorice, Lista monumentelor istorice 2004 - Municipiul București pe situl Primăriei municipiului București. Pagină accesată la 6 februarie 2013.
  3. Christian Levant, Gelu Diaconu, „Povestea ferestrei secrete a lui Eminescu” Arxivat 2021-03-23 a Wayback Machine., pe situl RING În Centrul Vechi. Accesat la 5 februarie 2013.

Enllaços externs

[modifica]