Vés al contingut

Caiguda del règim d'Àssad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció tracta d'un fet d'actualitat.
La informació que conté pot estar obsoleta. Si us plau, no hi introduïu especulacions i recordeu-vos de posar referències a fonts publicades per donar més detalls.
Plantilla:Infotaula esdevenimentCaiguda del règim d'Àssad
Imatge
Baixar al-Àssad el 2024, aproximadament set mesos abans de ser enderrocat per les forces de l'oposició siriana
Map
 35° 13′ 00″ N, 38° 35′ 00″ E / 35.21667°N,38.58333°E / 35.21667; 38.58333
Tipusaspecte de la història Modifica el valor a Wikidata
Part dela ofensiva rebel de Síria de 2024 a la Guerra Civil siriana
Datadesembre 2024 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSíria Modifica el valor a Wikidata
EstatSíria baasista Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorSíria Oposició siriana
Causacaiguda de Damasc Modifica el valor a Wikidata
Efectes

El 8 de desembre de 2024, la República Àrab Síriana sota el lideratge de Baixar al-Àssad va col·lapsar enmig de grans ofensives liderades per l'oposició siriana, encapçalada per Haiat Tahrir aix-Xam i altres grups rebels, incloent-hi l'Exèrcit Nacional Sirià, recolzat per Turquia. Aquestes ofensives formaven part de la Guerra Civil siriana, iniciada el 2011. La caiguda de Damasc va marcar el final del règim de la família Al-Àssad, que havia governat Síria com una dictadura hereditària totalitària des que Hafez al-Àssad va assumir la presidència el 1971 després de la Revolució Correctiva de Síria.

Mentre la coalició rebel Sala d'Operacions del Sud avançava cap a Damasc intentant localitzar l'expresident, Àssad i la seva família van fugir de la capital en un avió cap a Rússia, on se'ls va concedir asil.[7] Posteriorment, els rebels sirians van declarar la seva victòria contra el govern d'Àssad a la televisió estatal, mentre que el Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia anunciava la renúncia i sortida d'Àssad de Síria.[8][9]

Antecedents

[modifica]
Vegeu també: Baixar al-Àssad

La família al-Àssad va governar Síria des del 1971, quan Hafez al-Àssad va assumir la presidència del país sota el Partit Baas Sirià. Després de la seva mort al juny del 2000, el seu fill, Baixar al-Àssad, el va succeir en el càrrec.[10][11][12][13]

Hafez al-Àssad va construir el seu sistema de govern com una burocràcia marcada per un clar culte a la personalitat, un fet poc característic en la història moderna de Síria. Imatges, retrats, cites i lloances d'Àssad es trobaven per tot arreu, des d'escoles fins a mercats públics i oficines governamentals. En la ideologia oficial assadista, Hafez al-Àssad era anomenat el "Líder Immortal" i el "Consagrat" (al-Muqaddas).[14] A més, Hafez va reorganitzar la societat siriana amb una estructura de caràcter militarista, invocant constantment una retòrica conspirativa sobre els perills dels complots recolzats per potències estrangeres i facilitats per quintacolumnistes. A més, va promoure les forces armades com un element central de la vida pública.[15][16][17]

Després que Hafez al-Àssad prengués el poder el 1970, la propaganda estatal va promoure un nou discurs nacional basat en la unificació dels sirians sota "una única identitat baasista imaginada" i l'assadisme.[18] Les milícies paramilitars fervorosament lleials conegudes com els Xabikha (lit. "fantasmes") divinitzen la dinastia al-Àssad amb eslògans com "No hi ha altre Déu que Baixar!" i duen a terme una guerra psicològica contra les poblacions dissidents.[19]

Baixar al-Àssad

[modifica]

Després de la mort de Hafez al-Àssad, el seu fill i successor, Baixar al-Àssad, va heretar el culte a la personalitat existent, amb el partit exaltant-lo com el "Jove Líder" i l'"Esperança del Poble". Prenent influència del model de lideratge hereditari de Corea del Nord, la propaganda oficial a Síria va atribuir característiques divines a la família al-Àssad i va venerar els patriarques de la dinastia com els pares fundadors de la Síria moderna.[20][21][22]

El 2011, els Estats Units, la Unió Europea i la majoria de països de la Lliga Àrab van demanar la dimissió de Baixar al-Àssad arran de la repressió contra els manifestants de la Primavera Àrab durant els esdeveniments de la revolució siriana, que van derivar en la guerra civil. Fins al 2022, aquesta guerra havia causat unes 580.000 morts, de les quals almenys 306.000 eren civils no combatents. Segons la Xarxa siriana pels drets humans (SNHR), les forces pro-Àssad van ser responsables de més del 90% de les morts de civils.[23] Durant el conflicte, el govern d'Àssad va cometre nombrosos crims de guerra,[24][25][26][27][28][29] inclosos diversos atacs amb armes químiques perpetrats per les Forces Armades Sirianes, l'exèrcit de Baixar al-Àssad.[30][31] L'atac químic més mortal va ser un bombardeig amb gas sarín a Ghuta el 21 d'agost de 2013, que va causar entre 281 i 1.729 morts.[32]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 324cat. «Al-Assad és a Rússia amb la família i el Kremlin li garanteix asil "per raons humanitàries"», 08-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  2. ↑ «Els rebels sirians entren a Damasc i posen fi al règim: Assad fuig». [Consulta: 10 desembre 2024].
  3. ↑ «Els rebels gihadistes controlen Alep i s'intensifica el conflicte a Síria». [Consulta: 10 desembre 2024].
  4. ↑ 324cat. «Qui són els rebels que han pres Damasc i per què s'ha reactivat ara la guerra a Síria», 08-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  5. ↑ user32. «“الهيئة” تسيطر على مطار حلب الدولي والعديد من المدن والبلدات في ريف حماة الشمالي وسط انهيار كامل لقوات النظام | المرصد السوري لحقوق الإنسان» (en àrab), 30-11-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  6. ↑ Malyasov, Dylan. «Russia begins to withdraw forces from Syria» (en anglès americà), 08-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  7. ↑ «Syrian rebels topple Assad who flees to Russia in Mideast shakeup» (en anglès). Reuters, 09-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  8. ↑ «Assad Arrives in Russia After Fleeing Syria, Russian Media Says» (en anglès). The New York Times, 08-12-2024. [Consulta: 10 desembre 2024].
  9. ↑ News, The Gulf Observer. «Bashar al-Assad Granted Asylum in Russia Amid Syria's Political Upheaval» (en anglès americà), 09-12-2024. [Consulta: 11 desembre 2024].
  10. ↑ «Chapter Three: Bashar al-Asad – The Man and his Regime». [Consulta: 11 desembre 2024].
  11. ↑ Kmak, Magdalena; Björklund, Heta. Refugees and Knowledge Production: Europe's Past and Present (en anglès). 1. London: Routledge, 2022-02-13. DOI isbn 978-0-367-55206-0. s2cid 246668129. 10.4324/9781003092421. isbn 978-0-367-55206-0. s2cid 246668129.. ISBN 978-1-003-09242-1. 
  12. ↑ Turku, Helga. The Destruction of Cultural Property as a Weapon of War (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2018. DOI isbn 978-3-319-57282-6. 10.1007/978-3-319-57282-6. isbn 978-3-319-57282-6.. ISBN 978-3-319-57281-9. 
  13. ↑ Darke, Diana. Syria. 2nd ed. Chalfont St. Peter: Bradt Travel Guides Ltd, 2010. ISBN 978-1-84162-314-6. 
  14. ↑ Pipes, Daniel. Syria beyond the peace process. Washington, DC: Washington Institute for Near East Policy, 1996. ISBN 978-0-944029-64-0. 
  15. ↑ Halasa, Malu; Omareen, Zaher; Mahfoud, Nawara. Syria speaks: art and culture from the frontline. London: Saqi Books, 2014. ISBN 978-0-86356-787-2. 
  16. ↑ Pipes, Daniel. Syria beyond the peace process. Washington, DC: Washington Institute for Near East Policy, 1996. ISBN 978-0-944029-64-0. 
  17. ↑ Shamaileh, Ammar. Trust terror: social capital and the use of terrorism as a tool of resistance. New York: Routledge, 2017. ISBN 978-1-138-20173-6. 
  18. ↑ «How the Assad Clan Have Shaped Syria», 09-12-2021. [Consulta: 11 desembre 2024].
  19. ↑ Phillips, Christopher. The battle for Syria: international rivalry in the new Middle East. New Haven (Conn.): Yale university press, 2016. ISBN 978-0-300-21717-9. 
  20. ↑ Halasa, Malu; Omareen, Zaher; Mahfoud, Nawara. Syria speaks: art and culture from the frontline. London: Saqi Books, 2014. ISBN 978-0-86356-787-2. 
  21. ↑ Pipes, Daniel. Syria beyond the peace process. Washington, DC: Washington Institute for Near East Policy, 1996. ISBN 978-0-944029-64-0. 
  22. ↑ Shamaileh, Ammar. Trust and terror: social capital and the use of terrorism as a tool of resistance. 1 Edition. New York, NY: Routledge, Taylor & Francis Group, 2017. ISBN 978-1-138-20173-6. 
  23. ↑ «Civilian Death Toll | Syrian Network for Human Rights», 05-03-2022. [Consulta: 11 desembre 2024].
  24. ↑ Ikenberry, G. John; Robertson, Geoffrey «Crimes against Humanity: The Struggle for Global Justice». Foreign Affairs, 79, 6, 2000, pàg. 173. DOI: 10.2307/20049983. ISSN: 0015-7120.
  25. ↑ Pipes, Daniel. Syria beyond the peace process. Washington, DC: Washington Institute for Near East Policy, 1996. ISBN 978-0-944029-64-0. 
  26. ↑ U.S. House of Representatives, USA FREEDOM Act. Indiana University Press, 2015-04-24, p. 331–337. ISBN 978-0-253-01738-3. 
  27. ↑ «The Extent of Assad’s War Crimes in Syria Is Finally Coming to Light in a German Court», 02-11-2020. [Consulta: 11 desembre 2024].
  28. ↑ «German court finds Assad regime official guilty of crimes against humanity | Daily Sabah», 22-01-2022. [Consulta: 11 desembre 2024].
  29. ↑ «Some Hope in the Struggle for Justice in Syria | Human Rights Watch», 05-04-2022. [Consulta: 11 desembre 2024].
  30. ↑ «Security Council Deems Syria’s Chemical Weapon’s Declaration Incomplete, Urges Nation to Close Issues, Resolve Gaps, Inconsistencies, Discrepancies | UN Press», 14-03-2023. [Consulta: 11 desembre 2024].
  31. ↑ «Fifth Review Conference of the Chemical Weapons Convention - EU priorities to reinforce the Convention in a challenging disarmament environment | EEAS», 15-05-2023. [Consulta: 11 desembre 2024].
  32. ↑ «Syria’s war: If this isn’t a red line, what is? | The Economist», 20-12-2014. [Consulta: 11 desembre 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Caiguda_del_règim_d%27Àssad&oldid=34348895»