Cal Mandri (Sarrià)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sarrià (Barcelonès) | |||
| Localització | Major de Sarrià, 173 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2314 | |||
Cal Mandri. o casa Josepa Rossell, és un edifici situat al carrer Major de Sarrià, 173, al barri de Sarrià de Barcelona. Està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]El 1855, Francesc Mandri Castellet va adquirir una antiga masia, que es coneixeria com Cal Mandri.[2] El 1888, Francesc de Paula Mandri Dezo i la seva dona Josefa Rossell i Bages encarregaren a l'arquitecte Enric Sagnier la construcció d'un habitatge unifamiliar sobre els fonaments de la masia, acabant l'obra, d'estil neomodernista, el 1910.[3]
El matrimoni no va tenir descendència i la casa va ser heretada per la família Beltran, nebots dels Mandri. El bisbe Josep Torras i Bages, cosí de Josepa Rossell, hi va viure durant un temps. El 1949 la va comprar Concepció Masó Golferichs, que encarregà a l'arquitecte Francesc de Paula Riera Clariana la remodelació de l'interior, per fer-hi cinc habitatges.[4]
Descripció
[modifica]És un habitatge unifamiliar entre mitgeres, amb un pati lateral i un extens jardí (la finca té una superfície de 4.230 m²), que arriba fins al torrent de les Monges, actual parc de Joan Reventós.[4] Hi destaca la torre potent que presideix l'angle nord de l'edifici, tot flanquejant l'accés al jardí.[1] La coberta, amb teules de colors verd i vermell, té gran alerons. A la façana, decorada amb esgrafiats als guardapols de les finestres, destaca una balconada de pedra amb motius florals i una tribuna. Els baixos estan revestits amb pedra natural, a manera de sòcol.[5]
Al jardí hi ha una capella, probablement obra també de Sagnier.[1] Els jardins van ser dissenyats per Jordi Jové i Permanyer imitant l'estil eclèctic de l'arquitecte i paisatgista Nicolau Rubió i Tuduri. A principis del segle XX tenien un aspecte esplendorós, però actualment estan naturalitzats.[4] Hi apareixen escuts amb certa simbologia maçònica.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa Josefa Rossell». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Cal Mandri (Casa Josefa Rosell)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ de Oleza, Jaume «La torre de Cal Mandri, una de les obres excel·lents de l’arquitectura d’Enric Sagnier». El Jardí, 19-05-2020.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Tort, Maria Josep «Els jardins de cal Mandri a Sarrià: ruralitat, ostentació i decadència». El Jardí, 25-02-2023.
- ↑ 5,0 5,1 de Oleza i Roncal, 2023.
Bibliografia
[modifica]- de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 118. ISBN 978-84-09-55644-1.
Enllaços externs
[modifica]
- «Cal Mandri (Casa Josefa Rosell)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.