Vés al contingut

Carrer Major de Sarrià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vial urbàCarrer Major de Sarrià

Modifica el valor a Wikidata
Tipuscarrer Modifica el valor a Wikidata
Situació
Entitat territorial administrativaSarrià (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 57″ N, 2° 07′ 19″ E / 41.399263°N,2.122004°E / 41.399263; 2.122004

El carrer Major de Sarrià és una via del barri de Sarrià de Barcelona, que comença a la plaça d'Artós i arriba fins al carrer del General Vives, a la ronda de Dalt.[1] Era el carrer gran de l'antiga vila de Sarrià.[2]

Història

[modifica]

La via va ser traçada pels romans per pujar des de la plana a la serra de Collserola, on hi havia mines de plata i altres minerals. Van escollir l'espaiosa esquena d'ase que hi havia entre la Riera Blanca i el torrent de les Gardenyes, resguardada de sobtades crescudes torrencials. A l'època medieval, a la part central es construí la parròquia de Sant Vicenç, davant de la plaça Major, i a la seva sagrera, el primer nucli urbanitzat.[1]

L’arribada del ferrocarril el 1869 va ser el detonant del canvi social a Sarrià. L'enderrocament de les muralles de Barcelona va significar una evasió per a la burgesia, i Sarrià es va convertir en un lloc privilegiat per a l’estiueig, per gaudir de l’entorn natural i d’un clima més saludable. La societat menestral es va establir al llarg del carrer Major de Sarrià i va dibuixar, així, un eix comercial de gran vitalitat que continua tenint diversos locals avui ja emblemàtics.[3]

A partir dels anys 1990, la part de sota de la plaça de Sarrià es va fer de vianants, i actualment també ho és la part superior.[1]

Nomenclàtor

[modifica]

A principi del segle XIX, cada tram tenia un nom diferent: entre les places d'Artós i de Sarrià es coneixia com a 'Cristina', després també 'Prim' i, des de 1922, 'Mayor'. La part alta es coneixia com a 'Capuchinos', i a partir de 1950 també com a 'Mayor de Sarrià'.[1][2]

Edificis destacats

[modifica]
Nº Edifici Any Descripció Imatge
74 Can Canals-Miralles s. XVIII Edifici unifamiliar. Bé cultural d'interès local.[4]
93 Restaurant el Vell Sarrià s. XVIII Edifici residencial neoclàssic. Bé amb elements d'interès.[5]
97-101 Can Margenat s. XVI Casa senyorial.Bé amb elements d'interès.[6]
105 Can Mumbrú 1889 Habitatge unifamiliar projectat per Rafael Guastavino i Moreno.

Bé amb elements d'interès.[7]

114 Can Llança 1789 Casal senyorívol neoclàssic, amb la pastisseria Foix als baixos.

Bé amb elements d'interès.[8]

117 Teatre de Sarrià 1907 Teatre del Centre Parroquial Sant Vicenç de Sarrià.

Bé amb elements d'interès.[9]

173 Cal Mandri Edifici unifamiliar, antiga masia. Bé amb elements d'interès.[10]
185 Hostal Major de Sarrià 1922 Edifici unifamiliar noucentista. Bé amb elements d'interès.[11]
189-193 Casa Grases s. XVIII Palauet residencial. Bé amb elements d'interès.[12]
238 Residència Sant Ignasi 1903 Residència de Convalescència Sant Ignasi per a Joves Obreres.

Bé amb elements d'interès.[13]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer Major de Sarrià
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Mestre, Jesús. Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2024, p. 30-31. ISBN 978-84-09-66050-6. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Major de Sarrià, carrer». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ «Carrer Major de Sarrià». Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ «Can Canals-Miralles». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ «Restaurant 'El Vell Sarrià'». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  6. ↑ «Can Margenat». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  7. ↑ «Can Mumbrú (Casa Valentí)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  8. ↑ «Casa Llansà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  9. ↑ «Teatre Parroquial de Sarrià». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  10. ↑ «Casa Josefa Rossell». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  11. ↑ «Hostal Major de Sarrià (Villa Mª de les Angeles)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  12. ↑ «Casa Grases (Escoles Tàber)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  13. ↑ «Residència de Convalescència Sant Ignasi per a Joves Obreres». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carrer_Major_de_Sarrià&oldid=34261181»