Vés al contingut

Caminemos pisando las sendas de nuestra inmensa felicidad

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalCaminemos pisando las sendas de nuestra inmensa felicidad
Forma musicalhimne nacional
obra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
Àudio Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatla major Modifica el valor a Wikidata
Lletra deAtanasio Ndongo
Saturnino Ibongo Iyanga Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1968 Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 2ae91610-ed5b-48b1-a95c-e79acb80d605 Modifica el valor a Wikidata

Caminemos pisando las sendas de nuestra inmensa felicidad és l'himne nacional de la Guinea Equatorial i ha estat adoptat des de la seva independència d'Espanya en 1968.

Composició i ús

[modifica]

Fou escrit per Atanasio Ndongo. La música fou composta per Ramiro Sánchez López, que era un tinent de l'Exèrcit Espanyol i director de la banda de música d'una caserna de Madrid. Va rebre un premi de 25.000 pessetes per compondre la música. La lletra de l'himne és influïda per la fi de la colonització espanyola a Guinea, i la descolonització n'és el tema central.[1]

L'himne fou usat per primer cop el dia de la proclamació de la independència de la Guinea Equatorial, el 12 d'octubre de 1968, i n'és oficial des d'aleshores.[1]

Lletra

[modifica]
Cor:
Caminemos pisando la senda
De nuestra inmensa felicidad.
En fraternidad, sin discriminal,
¡Cantemos Libertad!
I
Tras dos siglos de estar sometidos
Por la dominación colonial,
En fraterna unión, sin separación,
¡Cantemos Libertad!
¡Gritemos Viva, Libre Guinea,
Y defendamos nuestra Libertad.
II
Cantemos siempre, Libre Guinea,
Y conservemos siempre la unidad.
¡Gritemos Viva, Libre Guinea,
Y defendamos nuestra Libertad.
III
Cantemos siempre, Libre Guinea,
Y conservemos, y conservemos la independencia nacional
Y conservemos, Y conservemos
La independencia nacional.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Cusack, Igor «African National Anthems: ‘Beat the Drums, the Red Lion Has Roared'». Journal of African Cultural Studies, 17, 2, 2005, pàg. 235–51. DOI: 10.1080/13696850500448337. JSTOR: 4141312.

Enllaços externs

[modifica]