Vés al contingut

Campanar de Sant Martí de Bescaran

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Campanar de Sant Martí de Bescaran
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Part deBescaran Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXI
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud1.324 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativales Valls de Valira (Alt Urgell) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBescaran
Map
 42° 24′ 01″ N, 1° 32′ 41″ E / 42.4004°N,1.5447°E / 42.4004; 1.5447
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Data27 setembre 2018
Codi BCIN416-MH-EN Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC483 Modifica el valor a Wikidata

Campanar de Sant Martí de Bescaran és la resta d'una antiga església romànica del municipi de les Valls de Valira inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

El campanar de l'antiga església de Sant Martí de Bescaran resta com una estructura isolada i fora de context dins el cementiri del poble. L'església era una construcció romànica bastida al lloc de l'antic monestir de Sant Martí de Bescaran, de fundació episcopal i annexat el 914, quan ja era abandonat, a Sant Sadurní de Tavèrnoles. L'església preromànica del monestir degué subsistir com a parròquia fins a la construcció de l'església romànica, de la qual només en queda el campanar, tot i que el 1910 encara se'n conservava un fragment de mur de la nau.[1]

El campanar, d'estil llombard, fet de parament petit i regular, és una torre de secció quadrada amb coberta de lloses de pissarra en forma piramidal. Els tres pisos superiors (hi ha sis pisos en total), dividits per un fris d'arcuacions cegues, tenen finestres geminades, algunes d'elles tapiades. És una construcció romànica dels segles XI-XII.[1]

Campanar

Història

[modifica]

Bescaran és esmentat a l'Acta de Consagració de la Seu d'Urgell de l'any 839.[1]

L'església era una construcció romànica bastida al lloc de l'antic monestir de Sant Martí de Bescaran, de fundació episcopal i annexat el 914, quan ja era abandonat, a Sant Sadurní de Tavèrnoles. L'església preromànica del monestir degué subsistir com a parròquia fins a la construcció de l'església romànica, de la qual només en queda el campanar, tot i que el 1910 encara se'n conservava un fragment de mur de la nau.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Campanar de Sant Martí de Bescaran». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 gener 2014].

Enllaços externs

[modifica]