Vés al contingut

Les Valls de Valira

Plantilla:Infotaula geografia políticaLes Valls de Valira
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 22′ 45″ N, 1° 27′ 24″ E / 42.379071°N,1.456674°E / 42.379071; 1.456674
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalAnserall Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població792 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4,62 hab./km²)
Llars134 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície171,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perValira Modifica el valor a Wikidata
Altitud740 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRicard Mateu Vidal (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25798 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25239 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT252398 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvallsvalira.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Les Valls de Valira és un municipi a la comarca de l'Alt Urgell. És el segon municipi més extens de l'Alt Urgell i el més septentrional, constituït el 1970 amb la fusió dels termes d'Anserall, Ars, Bescaran i Civís. El cap del municipi és a Anserall. Comprèn set entitats municipals descentralitzades: Arcavell i la Farga de Moles, Ars, Asnurri, Bescaran, Civís, Os de Civís i Sant Joan Fumat.

El terme tradicional d'Anserall tenia una extensió de 21,2 km², fins que el 1970 li foren annexats els municipis d'Ars (35,3 km²), Civís (63,5 km²), Arcavell (17,5 km²) i Bescaran (33,76 km²). Rebé el nom oficial de les Valls de Valira, nom que es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca hidrogràfica de la Valira sinó a la del Segre. Limita al nord amb Andorra.

A la zona que hom anomena els Baixos de Calbinyà s'han format —per influència i proximitat de la Seu d'Urgell— unes noves barriades, que en part pertanyen a la Seu i en part a Anserall: el raval del Poble Sec, el barri de Sant Pere i la urbanització de Sant Antoni i els Baixos de Calbinyà, que el 2001 tenien 116 h, 44 h, 46 h i 92 h respectivament.

Geografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2023)
Baixos de Calbinyà202
Anserall102
Os de Civís74
Bescaran71
Barri de Sant Pere67
Calbinyà61
Sant Antoni44
Arcavell33
Civís33
Sant Joan Fumat32
Ars29
Argolell26
Asnurri17
Arduix5
la Farga de Moles3
Font: Idescat
Arcavell, una de les entitats municipals de Les Valls de Valira
Ars (Les Valls de Valira)

El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l'Alt Urgell. Les terres del que fou el municipi d'Anserall són al nord de la Seu d'Urgell; s'estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a tocar del Segre, al límit amb el terme municipal de la Seu. L'antic terme d'Arcavell és situat a la part de tramuntana de la comarca, al límit amb Andorra; el terme d'Ars és també a la part de tramuntana, vora el límit amb Andorra i a frec del Pallars Sobirà.

El terme tradicional de Civís comprèn tres parts diferenciades: la meridional, a la vall de Sant Joan Fumat, la septentrional, drenada pel riu d'Aós, i la de ponent, a la capçalera del Romadriu o riu de Santa Magdalena, aquesta del vessant pallarès. El terme tradicional de Bescaran és situat al nord-est, al límit amb Andorra i amb la Baixa Cerdanya. És l'única vall de l'actual municipi que no desguassa a la Valira, ja que comprèn la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre que neix sota el Port Negre.

El municipi limita al sud amb els termes de Montferrer i Castellbò (que s'estén també pel sector ponentí), la Seu d'Urgell i Estamariu; a l'est termeneja amb el Pont de Bar i Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al nord-oest amb Alins de Vallferrera i Farrera, ambdós del Pallars Sobirà, i al nord amb Andorra.

Excepte el fons de les valls principals, com la Valira, el terme és molt accidentat.

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
99 127 134 779 1.128 2.190 1.997 1.575 1.490 1.537

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.518 1.446 1.147 1.111 1.075 836 765 759 821 821

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
748 736 757 803 780 744 861
826
948
849

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
817
803
784
794 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Els censos anteriors al 1970 són la suma dels antics municipis d'Anserall, Arcavell, Ars, Bescaran i Civís.

Refugis

[modifica]

Llocs d'interès

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Torres, Núria «El bressol dels oficis perduts». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, 1-2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs

[modifica]