Vés al contingut

Campionat d'Espanya d'enduro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Campionat d'Espanya de regularitat)
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat d'Espanya d'enduro
Tipuscompetició esportiva Modifica el valor a Wikidata
Esportenduro Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorReial Federació Motociclista Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Vigència1952 – Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webrfme.com Modifica el valor a Wikidata

El Campionat d'Espanya d'enduro, regulat per la federació espanyola de motociclisme (RFME, Real Federación Motociclista Española), és la màxima competició d'enduro que es disputa a l'estat espanyol.

La competició ha tingut diversos noms al llarg de la història, tot adaptant-se als canvis de denominació i reglament que anava experimentant aquest esport.

Història

[modifica]

El motociclisme de fora d'asfalt penetrà a la península Ibèrica per Catalunya, on ja el 1931 s'hi disputà la primera cursa "camp a través".[1] A banda, d'ençà de 1913 s'havien introduït també a Catalunya competicions de "Regularitat", consistents a recórrer llarges distàncies per carretera en uns temps determinats.[1] Aquesta especialitat acabà originant el Campionat d'Espanya de Regularitat, que es disputà entre 1952 i 1964.

Per bé que la Regularitat a l'estat espanyol era inicialment una disciplina de carretera, a finals dels anys 50 començà a alternar trams d'asfalt amb camins rurals per tal d'anar-se adaptant a la mena de curses que es disputaven a Europa amb noms diversos com ara Regolarità, Endurance i d'altres, de cada cop més semblants a l'actual enduro.[1]

Finalment, el 1965 el Campionat d'Espanya de Regularitat passà a denominar-se oficialment Campionat d'Espanya de Tot Terreny,[1] essent-ne les proves ja purament d'enduro (especialitat denominada aleshores Tot Terreny en català i Todo Terreno en castellà).

Posteriorment, el 1980 la denominació oficial del campionat canvià a Campionat d'Espanya d'enduro, vigent actualment, a fi d'adaptar-se a la unificació internacional de la denominació d'aquesta disciplina, promoguda per la FIM.

El campionat ha anat variant de categories al llarg dels anys, fins a arribar a la fórmula actual de 3 categories (Enduro 1, Enduro 2 i Enduro 3) estrenada el 2005.

Campions d'Espanya de Regularitat (1952-1964)

[modifica]
Edició Any Campió Motocicleta
I 1952 Catalunya Josep Humet OSSA
II 1953 - Anul·lat -
III 1954 César Martín Llopis OSSA
IV 1955 Catalunya Joan Dalmau Montesa
V 1956 Luís Soriano MV Agusta
VI 1957 Catalunya Antoni Agramunt Derbi
VII 1958 Ignacio Medina Montesa
VIII 1959 Catalunya Andreu Basolí Derbi
IX 1960 Juan Ramón López De La Torre Montesa
X 1961 Catalunya Juan Elizalde OSSA
XI 1962 Catalunya José Sánchez Bultaco
XII 1963 Juan Ramón López De La Torre Montesa
XIII 1964 Juan Ramón López De La Torre Montesa

Campions d'Espanya de Tot Terreny (1965-1979)

[modifica]
Edició Any Títol absolut
Campió Motocicleta
I 1965 Catalunya Carles Giró OSSA
II 1966 Catalunya Oriol Puig Bultó Bultaco
III 1967 Catalunya José Sánchez Bultaco
IV 1968 Catalunya Casimir Verdaguer Bultaco
V 1969 Catalunya Casimir Verdaguer Bultaco
VI 1970 - Desert (Menys de 25 inscrits) -
VII 1971 Catalunya Narcís Casas Bultaco
VIII 1972 Catalunya Narcís Casas Bultaco
IX 1973 Catalunya Narcís Casas Bultaco
X 1974 Catalunya Ton Marsinyach OSSA
+175 cc
XI 1975 Catalunya Narcís Casas[t 1] Bultaco
+75 cc
XII 1976 Catalunya Narcís Casas[t 2] Bultaco
Títol absolut
XII 1977 Catalunya Narcís Casas Bultaco
XIV 1978 Catalunya Narcís Casas Bultaco
XV 1979 Catalunya Carles Mas Montesa
Notes
  1. El 1975 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 175 cc. El campió en fou Josep Maria Pibernat (Bultaco).
  2. El 1976 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 75 cc. El campió en fou Bertomeu Quesada (Montesa).

Campions d'Espanya d'Enduro

[modifica]

Font:[2][3]

Primera etapa (1980-2004)

[modifica]
Edició Any 80 cc 125 cc Superiors
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
I 1980 Catalunya Jordi Monjonell Puch Catalunya Joan Riudalbàs SWM Catalunya Carles Mas Montesa -
II 1981 Catalunya Jordi Monjonell Puch Catalunya Josep Piella SWM Catalunya Carles Mas Montesa -
III 1982 Catalunya Pep Vila Fantic Catalunya Ton Marsinyach KTM Catalunya Carles Mas Montesa -
IV 1983 Catalunya Pep Vila Rieju - Catalunya Carles Mas Montesa -
V 1984 Catalunya Pep Vila Rieju - Catalunya Carles Mas Montesa -
VI 1985 Catalunya Francesc Rubio Rieju - Catalunya Carles Mas Montesa -
80 cc 125 cc Superiors 4T
VII 1986 Catalunya Francesc Rubio Rieju Catalunya Jordi Girona Alfer Catalunya Jordi Arcarons KTM Catalunya Valentí Fargas Husqvarna
VIII 1987 Catalunya Francesc Rubio Rieju Catalunya Carles Montaner Yamaha Catalunya Ferran Gil Husqvarna Catalunya Valentí Fargas Husqvarna
IX 1988 Catalunya Francesc Rubio Rieju Catalunya Josep Zurita KTM Catalunya Jordi Arcarons Cagiva Catalunya Valentí Fargas Husqvarna
X 1989 Catalunya Pedro Pérez Alfer Catalunya Jordi Arcarons KTM Catalunya Agustí Vall KTM Catalunya Ramon Riudalbàs Husqvarna
XI 1990 Catalunya Francesc Rubio Rieju Catalunya Carles Montaner Yamaha Catalunya Agustí Vall KTM Catalunya Josep Lluís Steuri Husaberg
XII 1991 Catalunya Ferran Serarols Gas Gas Catalunya Jaume Colom KTM Àustria Heinz Kinigadner KTM Txecoslovàquia Stanislav Spacek[p 1] Husaberg
XIII 1992 Catalunya Isidre Esteve Gas Gas Catalunya Carles Montaner Suzuki Catalunya Àlex Llobet KTM Catalunya Josep Lluís Steuri KTM
  Campions "Scratch"[p 2]
Edició Any 125 cc Superiors 4T
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
XIV 1993 Catalunya Josep Rovira Gas Gas Catalunya Àlex Llobet KTM Catalunya Carles Mas KTM
XV 1994 Regne Unit Paul Edmondson Gas Gas Catalunya Àlex Llobet KTM Catalunya Carles Mas KTM
XVI 1995 Catalunya Xevi Puigdemont Gas Gas Regne Unit Paul Edmondson Gas Gas Oscar Gallardo Husqvarna
XVII 1996 Catalunya Xevi Puigdemont Gas Gas Regne Unit Paul Edmondson Gas Gas Oscar Gallardo Husqvarna
XVIII 1997 Catalunya Marc Puigdemont Gas Gas Catalunya Miki Arpa KTM Catalunya Joan Roma KTM
XIX 1998 Catalunya Xavier Pons KTM Catalunya Xevi Puigdemont Gas Gas Catalunya Marc Puigdemont Gas Gas
XX 1999 Catalunya Isidre Esteve Yamaha Catalunya Miki Arpa Husqvarna Catalunya Jordi Duran KTM
XXI 2000 Finlàndia Juha Salminen KTM Catalunya Xevi Puigdemont Gas Gas Finlàndia Kari Tiainen KTM
125 cc 250 cc 400 cc 4T
XXII 2001 Finlàndia Petri Pohjamo Gas Gas Finlàndia Juha Salminen KTM Catalunya Miki Arpa VOR[p 3]
XXIII 2002 Finlàndia Petri Pohjamo Gas Gas Finlàndia Jani Laaksonen Gas Gas Finlàndia Juha Salminen KTM[p 4]
125 cc 250 cc 500 cc
XXIV 2003 Finlàndia Petri Pohjamo Gas Gas Catalunya Ivan Cervantes KTM Finlàndia Juha Salminen KTM
XXV 2004 Catalunya Xevi Puigdemont KTM Catalunya Ivan Cervantes KTM Finlàndia Jani Laaksonen Gas Gas
Notes
  1. Algunes fonts assenyalen com a campió de 4T de 1991 a Stanislav Spacek[4] i d'altres a Carles Mas.[5]
  2. A partir de 1993 existeix el títol complementari de "Campió Absolut", o "Scratch", atorgat al millor pilot de la temporada, independentment de la categoria en què hagi participat. Aquest títol no s'atorgà les temporades del 2001 i 2002.
  3. El 2001 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 500 cc 4T. El campió en fou el finlandès Kari Tiainen (KTM).
  4. El 2002 es disputà també el campionat en la cilindrada dels 500 cc 4T. El campió en fou Ivan Cervantes (KTM).

Segona etapa (2005-Actualitat)

[modifica]
A 12 de desembre de 2023
  Campions "Scratch"
Edició Any Enduro 1 Enduro 2 Enduro 3
Campió Motocicleta Campió Motocicleta Campió Motocicleta
XXVI 2005 Catalunya Arnau Vilanova Honda Catalunya Ivan Cervantes KTM Catalunya Xavier Galindo KTM
XXVII 2006 Catalunya Ivan Cervantes KTM Catalunya Xavier Galindo KTM Catalunya Oriol Mena Gas Gas
XXVIII 2007 Cristóbal Guerrero Yamaha Catalunya Xavier Galindo KTM Catalunya Marc Puigdemont Husqvarna
XXIX 2008 Catalunya Ivan Cervantes KTM Cristóbal Guerrero Yamaha Catalunya Xavier Galindo KTM
XXX 2009 Víctor Guerrero Yamaha Cristóbal Guerrero Yamaha Catalunya Ivan Cervantes KTM
XXXI 2010 Víctor Guerrero Yamaha Cristóbal Guerrero Yamaha Catalunya Ivan Cervantes KTM
XXXII 2011 Lorenzo Santolino KTM Cristóbal Guerrero KTM Catalunya Oriol Mena Husaberg
XXXIII 2012 Lorenzo Santolino Husqvarna Catalunya Ivan Cervantes Gas Gas Suècia Joakim Ljunggren Husaberg
XXXIV 2013 Lorenzo Santolino Husqvarna Catalunya Ivan Cervantes KTM Suècia Joakim Ljunggren Husaberg
XXXV 2014 Cristóbal Guerrero KTM CAT Oriol Mena Beta Catalunya Ivan Cervantes KTM
XXXVI 2015 Lorenzo Santolino Sherco CAT Jaume Betriu Husqvarna Jonathan Barragán Gas Gas
XXXVII 2016 CAT Josep Garcia Husqvarna CAT Oriol Mena Honda CAT Jaume Betriu KTM
XXXVIII 2017 Lorenzo Santolino KTM Cristóbal Guerrero Yamaha CAT Jaume Betriu KTM
XXXIX 2018 CAT Josep Garcia KTM CAT Jaume Betriu KTM Jonathan Barragán Gas Gas
XL 2019 CAT Josep Garcia KTM Cristóbal Guerrero Yamaha CAT Enric Francisco KTM
XLI 2020 Sergio Navarro KTM CAT Josep Garcia KTM CAT Jaume Betriu KTM
XLII 2021 Sergio Navarro Gas Gas CAT Josep Garcia KTM CAT Jaume Betriu KTM
XLIII 2022 BEL Antoine Magain Sherco CAT Josep Garcia KTM CAT Jaume Betriu KTM
XLIV 2023 CAT Josep Garcia KTM FRA Zachary Pichon Sherco CAT Jaume Betriu KTM

Estadístiques

[modifica]
A 12 de desembre de 2023

Campions amb més de 3 títols

[modifica]
Pilot Títols[R 1]
Catalunya Ivan Cervantes 11 (10 x Scratch, 1 x 500cc 4T)
Catalunya Carles Mas 9 (1 x Absolut, 6 x Superiors, 2 x 4T)
Catalunya Jaume Betriu 8 (3 x Scratch, 1 x E2, 4 x E3)
Cristóbal Guerrero 8 (2 x Scratch, 5 x E2, 1 x E1)
Catalunya Narcís Casas 7 (5 x Absolut, 1 x +175cc, 1 x +75cc)
Catalunya Josep Garcia 7 (6 x Scratch, 1 x E1)
Catalunya Xevi Puigdemont 5 (2 x Superiors, 3 x 125cc)
Catalunya Francesc Rubio 5 (5 x 80cc)
Lorenzo Santolino 5 (5 x E1)
Catalunya Oriol Mena 4 (2 x E2, 2 x E3)
Catalunya Xavier Galindo 4 (2 x E3, 2 x E2)
Finlàndia Juha Salminen 4 (1 x Scratch, 1 x 500cc, 1 x 400cc 4T, 1 x 250cc)
  1. Per als pilots que guanyaren l'Scratch i una categoria el mateix any, es comptabilitza només el títol absolut (Scratch).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Regularidad»; «Todo Terreno/Enduro». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 253-273. ISBN 84-920886-5-6. 
  2. «RFME Campeonatos de España de Enduro» (PDF) (en castellà). rfme.com. RFME, 21-11-2019. Arxivat de l'original el 29 de gener 2021. [Consulta: 21 gener 2022].
  3. «RFME Campeonatos de España de Enduro» (PDF) (en castellà). fedemoto.info. RFME, 2011. [Consulta: 4 desembre 2011].[Enllaç no actiu]
  4. «Acabó el nacional de enduro. Títulos de 80 cc y cuatro tiempos para Serarols y Spacek» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 21-05-1991. [Consulta: 18 agost 2010].
  5. «Carlos Mas» (en castellà). enduromagazine.com. Arxivat de l'original el 9 d'octubre 2007. [Consulta: 18 agost 2010].

Enllaços externs

[modifica]
  • Lloc Web oficial Arxivat 2022-01-22 a Wayback Machine. (castellà)
  • L'enduro al Web de la RFME Arxivat 2022-01-25 a Wayback Machine. (castellà)