La temporada de 2003 del Campionat del Món de motocròs fou la 47a edició d'aquest campionat, organitzat per la FIM. El calendari oficial constava de 12 Grans Premis, celebrats entre el 30 de març i el 14 de setembre.
Aquella fou la darrera temporada en què el mundial l'organitzà Dorna (la societat que organitzava també el mundial de velocitat) i, també, la darrera a disputar-se amb el sistema del "triple Gran Premi", introduït per aquesta entitat el 2001. Aquest sistema, consistent a córrer una sola mànega a cada Gran Premi de cadascuna de les tres categories (125, Motocross GP i 650cc), totes al mateix dia,[1] feia que els pilots poguessin obtenir punts per a dos o fins i tot tres campionats diferents en un sol Gran Premi.[1] Com a anècdota que ha quedat en la història d'aquest esport, aquell any Stefan Everts aconseguí la victòria a les tres curses d'un Gran Premi el mateix dia, concretament al de França, a Ernée, el 14 de setembre.
Aquella temporada destaca dins la història del motocròs català pel subcampionat del món que aconseguí Javier García Vico a la categoria de 650cc, el millor resultat obtingut mai per un català en aquesta disciplina.
Aquell any s'estrenà una nova formulació del campionat acordada per la FIM, que substituïa la clàssica de 500cc, 250cc i 125cc vigent fins al 2002. Fou més que res un canvi de nomenclatura, ja que l'autèntica reformulació de categories s'instaurà l'any següent. En aquesta ocasió, simplement es canviaren els noms de dues categories i s'augmentà el topall de cilindrada de la màxima. El campionat, doncs, quedà així:
Motocross GP (MX1 a partir del 2004), era el nou nom de l'antiga classe de 250 cc.