Vés al contingut

Campionat del món d'escacs de 1972

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del món d'escacs de 1972
TipusCampionat del món d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
LocalitzacióReykjavík (Reykjavíkurborg) 64° 08′ 51″ N, 21° 56′ 06″ O / 64.1475°N,21.935°O / 64.1475; -21.935 Modifica el valor a Wikidata
EstatIslàndia Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps11 juliol 1972 – 1r setembre 1972 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició27  (1972) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocBobby Fischer Modifica el valor a Wikidata
← 1969 Modifica el valor a Wikidata
1975 → Modifica el valor a Wikidata

El Campionat del món d'escacs de 1972 fou un matx disputat entre l'aspirant Bobby Fischer, dels Estats Units, i el campió regnant, Borís Spasski, de la Unió Soviètica, pel Campionat del món d'escacs. El matx es va celebrar al pavelló Laugardalshöll de Reykjavík, Islàndia, i fou anomenat el Matx del segle. Fischer va esdevenir el primer estatunidenc oficialment campió del món des que Wilhelm Steinitz (el primer campió mundial) es naturalitzés com a ciutadà estatunidenc el 1888. La victòria de Fischer també va significar la fi de 24 anys consecutius de dominació soviètica en el tron mundial.

La primera partida es va disputar l'11 de juliol de 1972. La darrera, el 31 d'agost, i fou ajornada després de 40 moviments. Spasski va abandonar l'endemà sense continuar. Fischer guanyà així el matx per 12½–8½, esdevenint l'onzè Campió del món oficial.

Rerefons

[modifica]

El matx es va jugar durant la Guerra Freda, però durant un període de creixent distensió. El sistema d'escacs soviètic havia mantingut durant molt de temps el monopoli del joc al més alt nivell. Spasski va ser l'últim d'una cadena ininterrompuda de campions del món soviètics, que es remuntava al Campionat del món de 1948.[1]

Fischer, l'excèntric[2] estatunidenc de 29 anys, havia estat un gran crític de la dominació soviètica al món dels escacs, perquè pensava que els soviètics treien un avantatge injust tot acordant taules entre ells en els torneigs.[3] L'agost de 1962 Sports Illustrated, i posteriorment a l'octubre la revista alemanya Der Spiegel, varen publicar un famós article de Fischer "Els russos han manipulat el món dels escacs" al qual hi exposava el seu punt de vista.[4][5] En Fischer rarament acordava taules massa d'hora o en posicions poc clares.

Les expectatives sobre Spasski eren enormes, perquè pels soviètics, els escacs eren part del sistema polític.[6][7][8] Mentre que Fischer sovint obtenia renom criticant el seu país («Els americans volen aposentar-se davant la televisió i no pensen a obrir un llibre ...»), també duia la càrrega de l'expectació de la significació política del matx.[9] Cap estatunidenc havia assolit el títol mundial des que el primer campió, Wilhelm Steinitz, se'n naturalitzà el 1888.[10] L'excitació al voltant del matx fou tal que fou anomenat el «Matx del Segle»,[11][12][13] encara que el mateix terme havia estat usat per designar el Matx URSS vs Resta del Món tot just dos anys abans.[14]

Spasski, el campió, havia perdut un matx pel campionat del món contra Tigran Petrossian el 1966.[15] El 1968, va guanyar matxs contra Iefim Hèl·ler, Bent Larsen, i Víktor Kortxnoi per obtenir novament el dret d'enfrontar-se a Petrossian pel títol.[16] Aquest cop Spasski va triomfar, guanyant per 12½–10½.[17] És conegut normalment per haver tingut un «estil universal», «amb una habilitat especial per jugar les menes més variades de posició».[18] De tota manera, Garri Kaspàrov diu que «des de la infantesa clarament va tenir una tendència al joc agut i d'atac, i tenia un esplèndid gust per la iniciativa.»[18] Abans del matx, Fischer havia jugat cinc partides contra Spasski, amb dues taules i tres victòries del soviètic.[19]

De tota manera, en els matxs de Candidats en el camí per esdevenir aspirant al títol mundial, Fischer havia demolit els GMs de primer nivell mundial Mark Taimanov i Bent Larsen, cadascun per un resultat perfecte de 6–0, quelcom que mai més ningú no ha aconseguit en un matx de Candidats. Després d'això, Fischer va entaular tres de les cinc primeres partides del seu matx contra l'excampió mundial Tigran Petrossian, amb una victòria a la primera partida i una desfeta a la segona per a, posteriorment, acabar el matx guanyant les quatre últimes.[1] «Cap declaració nua transmet la magnitud i l'impacte d'aquests resultats. ... Fischer va sembrar la devastació.»[20] Des d les darreres set rondes de l'Interzonal fins a la primera partida contra Petrossian, Fischer va guanyar 20 partides consecutives, pràcticament totes contra Grans Mestres de l'elit mundial.

Fischer tenia un molt més alt ràting Elo que Spasski, i que qualsevol altre jugador en la història fins al moment.[21] A la llista d'Elo de la FIDE de juliol de 1972 els 2785 punts de Fischer eren un rècord absolut, 125 punts per davant del segon jugador mundial – Spasski, el ràting del qual era 2660.[22] Els recents resultats de Fischer i el seu ràting Elo en feien el favorit a l'avant-matx.[23][24][25] D'altres observadors, de tota manera, destacaren que Fischer no havia mai guanyat una partida contra Spasski.[26]

Els segons de Spasski pel matx foren Iefim Hèl·ler, Nikolai Kroguius i Iivo Nei.[27] El segon de Fischer fou William Lombardy.[28] El seu seguici incloïa també l'advocat Paul Marshall, que jugaria un paper important en els esdeveniments que van envoltar el matx, i el representant de l'USCF Fred Cramer.[29] L'àrbitre del matx fou Lothar Schmid.[30]

Durant algun temps, era dubtós que el matx s'arribés a jugar.[31] Poc abans de començar, Fischer demanà que els jugadors rebessin, a més a més de l'acordada bossa de premis de 125,000 $ (5/8 pel guanyador, 3/8 pel perdedor) i del 30% dels drets de televisió i cinema, el 30% dels guanys de taquilla.[32][33] No va arribar a Islàndia per la cerimònia d'obertura del dia 1 de juliol.[32][34][35] El comportament de Fischer era aparentment ple de contradiccions, com havia estat al llarg de tota la seva carrera. Finalment va volar a Islàndia i va acceptar de jugar després d'un ajornament del matx de dos dies fet pel president de la FIDE Max Euwe, un sorprenent augment al doble de la bossa de premis, fet per l'inversor de banca Jim Slater, i molta persuasió, inclosa una trucada de Henry Kissinger a Fischer.[36][37] Molts comentaristes, particularment de l'URSS, han suggerit que tot això (i les seves contínues peticions i irracionalitat) eren part del pla de Fischer d'«afectar psicològicament» Spasski. Els seguidors de Fischer diuen que guanyar el campionat del món era la missió de la seva vida, que ell simplement volia que tot fos perfecte per a ell quan pugés a l'escenari, i que el seu comportament era el mateix que havia estat sempre.

Un matx d'alt nivell mundial sovint implica que un o dos dels jugadors preparin una o dues obertures molt profundament, i jugar-les repetidament durant el matx.[38] La preparació per un matx com aquest també implica anàlisi d'aquelles línies d'obertura que se sap que són jugades per l'oponent. Fischer havia estat famós pel seu repertori inusualment escàs: per exemple, jugava pràcticament sempre 1.e4 amb blanques, i pràcticament sempre jugant la variant Najdorf de la defensa siciliana amb negres contra 1.e4.[39][40] Va sorprendre Spasski tot canviant d'obertures repetidament, i jugant-ne de diferents de les que mai havia fet, o només rarament (com ara 1.c4 amb blanques, i la defensa Alekhin, la defensa Pirc, i la siciliana Paulsen amb negres).[39] Fins i tot en obertures que Fischer havia jugat abans en el matx, contínuament es desviava de les variants jugades prèviament, i pràcticament mai repetint la mateixa línia dos cops en el matx.[41]

Torneig Interzonal de 1970

[modifica]

El Torneig Interzonal se celebrà a Palma, Mallorca entre novembre i desembre de 1970. Els sis primers (en negreta), es classificaren pel Torneig de Candidats.

1970 Torneig Interzonal
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 Total Desempat
1 Bobby Fischer (Estats Units) 0 1 ½ 1 1 ½ 1 ½ 1 1 1 1 1 1 1 1 ½ 1 1 ½ ½ 1 ½ 18½
2 Bent Larsen (Dinamarca) 1 ½ ½ 0 1 ½ ½ ½ ½ 1 1 0 ½ ½ 1 ½ 1 ½ 1 1 ½ 1 ½ 15 167.50
3 Iefim Hèl·ler (URSS) 0 ½ 1 ½ 1 ½ 1 ½ ½ ½ 1 ½ ½ 1 ½ 1 ½ ½ ½ 1 1 ½ ½ 15 167.00
4 Robert Hübner (RFA) ½ ½ 0 ½ 1 ½ 0 ½ ½ 0 ½ ½ 1 ½ 1 1 1 1 ½ 1 1 1 1 15 155.25
5 Mark Taimanov (URSS) 0 1 ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ 0 ½ 0 1 1 ½ 1 ½ 1 ½ 1 1 1 14 146.50
6 Wolfgang Uhlmann (RDA) 0 0 0 0 ½ 1 ½ ½ 1 ½ ½ 1 ½ 0 1 ½ 1 1 ½ 1 1 1 1 14 141.50
7 Lajos Portisch (Hongria) ½ ½ ½ ½ ½ 0 ½ 0 1 ½ 1 1 ½ ½ ½ 1 ½ ½ 1 ½ 1 1 0 13½ 149.75
8 Vassili Smislov (URSS) 0 ½ 0 1 ½ ½ ½ 1 ½ ½ 0 ½ ½ ½ ½ ½ ½ 1 1 ½ 1 1 1 13½ 141.00
9 Lev Polugaievski (URSS) ½ ½ ½ ½ ½ ½ 1 0 ½ 1 ½ ½ ½ ½ 1 0 ½ 1 1 ½ ½ ½ ½ 13 146.75
10 Svetozar Gligorić (Iugoslàvia) 0 ½ ½ ½ ½ 0 0 ½ ½ 1 ½ 1 ½ 1 ½ ½ 1 0 ½ 1 ½ 1 1 13 135.50
11 Oscar Panno (Argentina) 0 0 ½ 1 ½ ½ ½ ½ 0 0 ½ ½ ½ 1 1 ½ ½ ½ ½ 1 1 ½ 1 12½ 130.75
12  Henrique Mecking (Brasil) 0 0 0 ½ 1 ½ 0 1 ½ ½ ½ 1 ½ ½ ½ ½ 0 ½ ½ 1 1 1 1 12½ 130.00
13  Vlastimil Hort (Txecoslovàquia) 0 1 ½ ½ ½ 0 0 ½ ½ 0 ½ 0 1 ½ 1 ½ ½ ½ ½ 1 ½ 1 ½ 11½
14 Borislav Ivkov (Iugoslàvia) 0 ½ ½ 0 1 ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ 0 ½ ½ 0 ½ ½ ½ ½ 1 ½ ½ 10½
15 Duncan Suttles (Canadà) 0 ½ 0 ½ 0 1 ½ ½ ½ 0 0 ½ ½ ½ 0 ½ ½ 1 ½ 0 1 ½ 1 10 105.75
16 Dragoljub Minić (Iugoslàvia) 0 0 ½ 0 0 0 ½ ½ 0 ½ 0 ½ 0 ½ 1 1 ½ ½ ½ 1 ½ 1 1 10 96.00
17  Samuel Reshevsky (Estats Units) 0 ½ 0 0 ½ ½ 0 ½ 1 ½ ½ ½ ½ 1 ½ 0 ½ ½ ½ 0 0 ½ 1 9½
18 Milan Matulović (Iugoslàvia) ½ 0 ½ 0 0 0 ½ ½ ½ 0 ½ 1 ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ 0 0 ½ 1 9 98.50
19  William Addison (Estats Units) 0 ½ ½ 0 ½ 0 ½ 0 0 1 ½ ½ ½ ½ 0 ½ ½ ½ ½ 0 0 1 1 9 95.25
20  Miroslav Filip (Txecoslovàquia) 0 0 ½ ½ 0 ½ 0 0 0 ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ 1 ½ 0 8½ 91.50
21  Renato Naranja (Filipines) ½ 0 0 0 ½ 0 ½ ½ ½ 0 0 0 0 ½ 1 0 1 1 1 ½ 0 0 1 8½ 88.75
22  Tudev Ujtumen (Mongòlia) ½ ½ 0 0 0 0 0 0 ½ ½ 0 0 ½ 0 0 ½ 1 1 1 0 1 1 ½ 8½ 85.25
23  Jorge Rubinetti (Argentina) 0 0 ½ 0 0 0 0 0 ½ 0 ½ 0 0 ½ ½ 0 ½ ½ 0 ½ 1 0 1 6
24  Eleazar Jiménez (Cuba) ½ ½ ½ 0 0 0 1 0 ½ 0 0 0 ½ ½ 0 0 0 0 0 1 0 ½ 0 5½

Portisch i Smislov varen disputar un play-off a sis partides a Portoroz, Iugoslàvia a començaments de 1971 per la posició de reserva pel Torneig de Candidats. El matx acabà 3–3; Portisch en fou declarat el guanyador a causa del seu millor desempat en el torneig principal.

Torneig de Candidats de 1971

[modifica]

Petrossian com a perdedor del darrer matx pel campionat del món i Kortxnoi com a finalista de l'anterior final de candidats foren inclosos directament en el torneig, conjuntament amb els primers 6 jugadors de l'Interzonal.

  Quarts de final Semifinals Final
                           
  1   Bobby Fischer 6  
8   Mark Taimanov 0  
      Bobby Fischer 6  
      Bent Larsen 0  
4   Bent Larsen 5½
  5   Wolfgang Uhlmann 3½  
        Bobby Fischer 6½
      Tigran Petrossian 2½
  3   Víktor Kortxnoi 5½  
6   Iefim Hèl·ler 2½  
      Víktor Kortxnoi 4½
      Tigran Petrossian 5½  
2   Tigran Petrossian 4
  7   Robert Hübner 3 (abandonament)  

La victòria de Fischer li va donar el dret de reptar el campió regnant Spasski pel títol.

Matx pel Campionat, 1972

[modifica]
Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

El matx es va jugar al millor de 24 partides, en què les victòries comptaven 1 punt i les taules ½ punt, i acabaria quan un dels jugadors anotés 12½ punts.[42] Si el matx acabés amb un empat 12–12, el campió defensor (Spasski) retindria el títol.[43] El primer control de temps era de 40 moviments en 2½ hores.[44] Es programaren tres partides per setmana.[45] A cada jugador se li autoritzaren tres ajornaments per raons mèdiques durant el matx.[46][47] Les partides estaven programades per començar en diumenge, dimarts, i dijous.[48] Si una partida fos ajornada, seria continuada l'endemà.[48] El dissabte era dia de descans.[48]

Fischer insistí que s'havia de fer servir un joc de peces Staunton de Jaques of London. L'escaquer hagué de ser refet a petició de Fischer.[49] El matx va ser cobert per mitjans de tot el món. Fischer va esdevenir una celebritat a nivell mundial, i descrit com a l'Einstein o el Hitler dels escacs. El seu hotel va rebre dotzenes de trucades cada dia de dones que s'hi sentien atretes, i Fischer gaudia llegint les nombroses cartes i telegrames que arribaren amb elogis o crítiques.[50] L'excitació va créixer quan el matx es va posposar i la gent es qüestionava quan apareixeria en Fischer. Prèviament, havia arribat a l'aeroport i, envoltat de periodistes, el va abandonar. La combinació de "Jugarà o no?" i de l'Amèrica-versus-Rússia crearen una gran expectació arreu del món.

Matx pel Campionat del món d'escacs de 1972
Rating 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 Punts
 Borís Spasski (USSR) 2660 1 1 0 ½ 0 0 ½ 0 ½ 0 1 ½ 0 ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ 0 8½
 Bobby Fischer (USA) 2785 0 0 1 ½ 1 1 ½ 1 ½ 1 0 ½ 1 ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ 1 12½

Bibliografia

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Evans & Smith 1973, p. 8.
  2. ↑ "Fischer, segons alguns dels psiquiatres que anaven habitualment al Manhattan Chess Club, era un paranoic i 'psicòticament sospictòs, com molts paranoics." Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 75.
  3. ↑ "Bobby Fischer, llavors com ara l'enfant terrible del món dels escacs, va denunciar que els russos estaven en connivència, acordant fer taules entre si mentre que jugaven a mort contra els no-russos, i a no posar en perill la posició de qualsevol d'ells que estigués per davant a la classificació." Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 35,
  4. ↑ «Bobby Fischer: The Russians Have Fixed World Chess». Arxivat de l'original el 2014-03-29. [Consulta: 9 desembre 2013].
  5. ↑ (alemany) Bobby Fischer: Schacher im Schach. Das abgekartete Spiel der Russen
  6. ↑ «Al llarg de tots els comentaris soviètics sobre els seus èxits en escacs hi havia el tema que estava en joc més que els simples escacs. Per exemple, quan Botvínnik va guanyar el títol mundial el 1948 Pravda comentà, 'Botvínnik no estava només jugant als escacs, estava defensant l'honor del seu país,' i el 1961 El Codi Moral del Constructor del Comunisme establia que, 'La nostra tasca és educar jugadors d'escacs cap a la consciència comunista, l'amor al treball i la disciplina i la lleialtat al bé de la societat.'» Alexander 1972, p. 46.
  7. ↑ «Quan Botvínnik va guanyar el torneig de Nottingham de 1936, Pravda va dir en un editorial que la seva victòria fou un triomf dels escacs marxistes-leninistes». Donner 2006, pàg. 138 (publicat originalment a De Tijd, 28 de juny de 1972).
  8. ↑ «Spasski, naturalment, duia una càrrega de la qual Fischer no s'havia de preocupar: jugava no només per ell mateix, sinó també pel govern soviètic, pel sistema soviètic. Representava una ideologia. Els soviètics havien de ser superiors, deia la teoria, perquè el sistema social, polític i governamental soviètic era molt millor.» Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, pàg. 108.
  9. ↑ «Fisher's 1972 Match Was Cold War Battle» (en anglès), 19-01-2008.
  10. ↑ «Steinitz entry at World Chess Museum and Hall of Fame» (en anglès). Chessmuseum.org. Arxivat de l'original el 2008-07-04. [Consulta: 3 març 2009].
  11. ↑ Potser el llibre més venut sobre el matx estava subtitulat The New York Times Reportatge sobre el matx d'escacs del Segle. Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972. El llibre de Gligorić sobre el matx també estava subtitulat El Matx d'Escacs del Segle. Gligorić 1972.
  12. ↑ «Fins i tot abans que una sola jugada fos feta, aquest matx que talla la respiració, glaça la sang i rendeix els cors és justificadament anomenat 'el Matx del Segle'.» Donner 2006, pàg. 136 (originalment publicat a De Tijd, 28 de juny de 1972).
  13. ↑ Byrne & Nei 1974, pàg. vii.
  14. ↑ El concepte fou usat així en rus, i també per Edmar Mednis al seu llibre How to Beat Bobby Fischer. Mednis 1997, p. 247.
  15. ↑ Kažić 1974, pp. 230–31.
  16. ↑ Kažić 1974, pp. 194–96.
  17. ↑ Kažić 1974, pp. 231–32.
  18. ↑ 18,0 18,1 Kaspàrov 2004a, p. 182.
  19. ↑ Alexander 1972, pp. 60–61.
  20. ↑ Steiner 1974, p. 42.
  21. ↑ Alexander 1972, p. 74.
  22. ↑ All Time Rankings Arxivat 2009-11-26 a Wayback Machine. – lists the top 10 from 1970 to 1997.
  23. ↑ "A despit del seu mal marcador contra Spasski, Fischer és l'elecció de tots els experts. Fins i tot els corredors d'apostes de Londres l'afavoreixen 6-a-5." Evans & Smith 1973, p. 8.
  24. ↑ Dels jugadors i comentaristes experts de l'anual torneig de nadal de Hastings de 1971–72, llevat d'un Mestre Internacional que va predir la victòria d'Spasski, pràcticament tota la resta varen predir que Fischer guanyaria fàcilment. Gligorić 1972, pp. 13–14.
  25. ↑ «L'opinió dels profans és aclaparadorament en suport de Fischer, l'opinió dels experts està dividida en la proporció de 2 a 1 al seu favor». Alexander 1972, p. 74.
  26. ↑ Bill Goichberg, "Masters and Experts View the Match", Chess Life & Review, juliol 1972, pp. 409–10 (també disponible en DVD).
  27. ↑ Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 59.
  28. ↑ Alexander 1972, p. 79.
  29. ↑ Alexander 1972, pp. 77, 79.
  30. ↑ Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 76.
  31. ↑ Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, pp. 63–64.
  32. ↑ 32,0 32,1 Alexander 1972, p. 77.
  33. ↑ Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 60.
  34. ↑ Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, pp. 62–63.
  35. ↑ Edmonds & Eidinow 2004, pp. 138–39.
  36. ↑ Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, pp. 63–67.
  37. ↑ Edmonds & Eidinow 2004, pp. 143–44.
  38. ↑ Un exemple extrem d'això es va veure al Campionat del món de 1927 entre José Raúl Capablanca i Aleksandr Alekhin, on totes llevat de dues de les trenta-quatre partides foren un gambit de dama refusat. José Raul Capablanca, World's Championship Matches, 1921 and 1927, Dover Publications, 1977, p. 46. ISBN 0-486-23189-5
  39. ↑ 39,0 39,1 Mednis 1997, p. xxviii.
  40. ↑ «Abans del matx es va parlar molt sobre que era comparativament més fàcil de preparar-se per Fischer, ja que era molt conservador en la seva elecció d'obertures. Especialment amb blanques, Fischer juga [1.e4] pràcticament sense excepció.» Byrne and Nei 1974, p. 106.
  41. ↑ Gligorić 1972, pp. 48, 65, 87, 91, 113, 117.
  42. ↑ FIDE Article 7, Regla 8, reproduïda a Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 204.
  43. ↑ FIDE Article 7, Regla 6, reproduïda a Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 204.
  44. ↑ FIDE Article 7, Regla 9b, reproduïda a Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 204.
  45. ↑ FIDE Article 7, Regla 9a, reproduïda a Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 204.
  46. ↑ FIDE Article 7, Regla 10, reproduïda a Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky 1972, p. 204.
  47. ↑ Gligorić 1972, p. 86.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 Roberts, Schonberg, Horowitz & Reshevsky, p. 59.
  49. ↑ Edmonds & Eidinow 2004, pp. 163–64
  50. ↑ Darrach, Brad «Bobby is Not a Nasty Kid». Life, 11-08-1972, p. 40 [Consulta: 25 març 2013].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Campionat_del_món_d%27escacs_de_1972&oldid=34301570»