Vés al contingut

Ruslan Ponomariov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRuslan Ponomariov
Imatge
(2010, Dortmund) Modifica el valor a Wikidata
Nom originalРуслан Пономарьов
Ruslan Ponomariov
Biografia
Naixement11 octubre 1983 Modifica el valor a Wikidata (41 anys)
Hòrlivka (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
  Campió del Món d'escacs de la FIDE (2002-2004)
Dades personals
ResidènciaUcraïna Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat Ucraïna
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaUcraïna Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1997)
Gran Mestre Internacional (1998) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.764 (2011)<
Identificador FIDE14103320 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2012Olimpíada d'escacs de 2012
2010Olimpíada d'escacs de 2010
2004Olimpíada d'escacs de 2004
2002Olimpíada d'escacs de 2002
2000Olimpíada d'escacs de 2000
1998Olimpíada d'escacs de 1998 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre d'escacs (1998)
Campió d'Europa Sub-18 (1996)
Campió del món sub-18 (1997)
Campió d'Ucraïna (2011)
Premis
IMDB: nm8704655 FIDE: 14103320 ChessGames: 12109 365Chess: Ruslan_Ponomariov Chess.com: ruslan-ponomariov OlimpBase homes: 7b9f7xdi
Facebook: Ruslan.Ponomariov X: Ponomariov Youtube: UC7NuWtiPgwhXx-T0kpaMrtA Twitch: RuslanPonomariov Modifica el valor a Wikidata

Ruslan Ponomariov (en ucraïnès: Руслан Пономарьов; en rus: Русла́н Пономарёв) (nascut l'11 d'octubre de 1983), és un jugador d'escacs ucraïnès, Gran Mestre des de 1998, i que fou Campió del Món de la FIDE entre 2002 i 2004;[1] fou el primer ucraïnès de la història en assolir el títol mundial.[2]

A la llista d'Elo de la FIDE del novembre de 2020 hi tenia un Elo de 2631 punts, cosa que en feia el jugador número 10 (en actiu) d'Ucraïna,[3] i el 141è millor jugador al rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2764 punts, a la llista de juliol de 2011 (posició 11 al rànquing mundial).[4]

Biografia i inicis de la carrera

[modifica]

Ponomariov va néixer a Hòrlivka (óblast de Donetsk), Ucraïna, dins una família russa. Considerat un prodigi dels escacs, el 1994 a Szeged va ser tercer al Campionat del món sub-12 a 10 anys (el campió fou Levon Aronian).[5] El 1996 va guanyar el Campionat d'Europa Sub-18 amb només 12 anys, i l'any següent, el 1997, va guanyar el Campionat del món sub-18 a Erevan.[5] El 1998, als catorze anys, obtingué el títol de Gran Mestre, essent el jugador més jove de la història en assolir aquesta fita.[6] El 1999, formà part de l'equip nacional ucraïnès que guanyà l'Olimpíada d'escacs sub-16 al Camp d'Artek, Ucraïna.[7]

Ponomariov va guanyar el Zonal de Donetsk el 1998,[8] empatà al primer lloc amb 7½/9 a Torshavn 2000, va fer 8½/11 per Ucraïna a l'Olimpíada d'escacs de 2000 a Istanbul, guanyant la medalla d'or a la millor actuació al segon tauler,[9] i guanyà, amb 7/10 la Governor's Cup a Kramatorsk, el 2001. El mateix any, fou subcampió d'Europa individual, rere Emil Sutovsky, a Ohrid, Macedònia.[10] També el 2001, formà part de l'equip ucraïnès que guanyà la medalla d'or al Campionat del món per equips el 2001, a Erevan.[11]

Campió del Món de la FIDE 2002

[modifica]

El 2002 va batre el seu compatriota Vasil Ivantxuk a la final del Campionat del món de 2002 per un resultat de 4½-2½,[12][13] i va esdevenir Campió del Món de la FIDE el 23 de gener de 2002, a l'edat de 18 anys i 104 dies, essent el més jove campió del món de la història.[14]

El mateix any acabà segon al fortíssim Torneig d'escacs de Linares rere Garri Kaspàrov. En canvi, el 2003 va tenir un resultat pitjor al Torneig d'escacs Corus a Wijk aan Zee; malgrat que tenia el tercer Elo més alt, va acabar en 11è lloc de 14, amb 6/13 punt, i a Linares 2003 hi fou només cinquè (de set) amb 5½/12.

Hi va haver plans per a jugar un matx a 14 partides contra Kaspàrov a Ialta pel setembre de 2003, el guanyador del qual hauria de jugar contra el guanyador d'un matx entre Vladímir Kràmnik i Péter Lékó, com a part dels anomenats "Acords de Praga" per a reunificar el Campionat del món d'escacs (des de 1993 fins a 2006 hi va haver dos campionats del món paral·lels). Malgrat tot, el projecte no va fructificar, ja que Ponomariov va refusar les condicions del contracte, per qüestions relacionades amb la manca de garanties financeres.[15]

Ponomariov va ser el campió del món de la FIDE fins que Rustam Kassimdjanov va guanyar el Campionat del món de 2004.

Carrera posterior al campionat del món

[modifica]

El dia del seu 20è aniversari, l'11 d'octubre de 2003, va ser el primer jugador d'elit a perdre una partida per causa que el seu mòbil va sonar durant la sessió de joc. Això succeí al Campionat d'Europa per equips a Plòvdiv, Bulgària, quan Ponomariov jugava amb negres contra el GM suec Evgenij Agrest.

Ponomariov, a Dortmund, el juliol de 2010.

El 2004, va formar part de l'equip ucraïnès que va guanyar la medalla d'or a l'Olimpíada d'escacs de 2004 celebrada a Calvià. El 2005 va guanyar en solitari el XV Torneig Ciutat de Pamplona (Categoria XVI), per davant d'Ivan Txeparínov i Pentala Harikrishna).[16] Aquell mateix any va arribar a la final de la Copa del món, que perdé per 1 a 3 contra Levon Aronian. Com que va acabar entre els 10 primers en aquest torneig, es classificà com a candidat per al Campionat del món d'escacs de 2007, que es jugà entre maig i juny de 2007 a Elistà. Fou eliminat a la primera ronda (quarts de final), quan va perdre 3½ - 2½ contra Serguei Rublevski. El 2006 assolí el primer lloc en el Memorial Mikhaïl Tal a Moscou, compartit amb Levon Aronian i Péter Lékó. L'abril de 2007, fou 3r al I Magistral Ruy López, torneig de Categoria XV, celebrat a Zafra, rere Gabriel Sargissian i Julio Granda.

El 2009 fou primer, ex aequo amb Hikaru Nakamura, al Donostia Chess Festival, a Sant Sebastià, tot i que perdé per 2-0 en les partides llampec de desempat. El desembre de 2009 va arribar a la final de la Copa del Món d'escacs 2009, a Khanti-Mansisk, per davant de 126 Grans Mestres, essent batut a les partides de desempat, per l'israelià Borís Guélfand (van jugar quatre partides clàssiques, quatre de ràpides, dues de llampec, i finalment dues addicionals en què Guélfand va acabar per vèncer).

El maig de 2010, empatà als llocs 2n-6è al torneig FIDE Grand Prix a Astracan, amb una puntuació de 7/13 (+3 -2 =8).[17][18] El 2010 va guanyar en solitari el prestigiós Torneig Sparkassen de Dortmund, un punt per davant del vietnamita Le Quang Liem.[19][20]

El juny de 2011 es proclamà, a Kíev, Campió d'Ucraïna[21] El setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[22] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi tingué una molt bona actuació: fou semifinalista del torneig, (perdé en semifinals contra l'eventual campió Piotr Svídler), tot i que va perdre en el matx pel tercer i quart lloc contra Vassili Ivantxuk (1½-2½), per la qual cosa finalment no es classificà per la següent fase del Campionat del món.[23]

El 2014 empatà amb Anton Kórobov al tercer lloc al campionat d'Ucraïna, rere el campió Iuri Kuzúbov i Pàvel Eliànov (2n).[24]

El novembre de 2019 fou segon al "II Festival VIII Centenari de la Universitat de Salamanca" per sota d'Eduardo Iturrizaga.[25]

Participació en olimpíades d'escacs

[modifica]

En Ponomariov ha participat, representant Ucraïna, en quatre Olimpíades d'escacs entre els anys 1998 i 2004 (amb un total de 25½ punts de 39 partides, un 65,4%). Hi ha guanyat un total de 5 medalles: bronze per equips i argent individual a l'olimpíada de 1998, bronze per equips i or individual a l'olimpíada de 2000, i or per equips a l'olimpíada de 2004.[26]

Taula de participacions en olimpíades
Any Olimpíada[27] Ciutat Elo propi Tauler Partides Guanyades Taules Perdudes %
1998 XXXIII Olimpíada Elistà 2585 2n suplent 9 5 4 0 77,8%
2000 XXXIV Olimpíada Istanbul 2624 2n 11 6 5 0 77,3%
2002 XXXV Olimpíada Bled 2743 1r 11 3 6 2 54,5%
2004 XXXVI Olimpíada Calvià 2710 2n 8 2 4 2 50,0%

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ «Nota biogràfica de Ruslan Ponomariov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 3 setembre 2010].
  2. ↑ «Mencions a la fotogaleria del lloc web de la Federació Ucraïnesa d'Escacs» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-03-15. [Consulta: 4 octubre 2014].
  3. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Ucraïna"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 16 novembre 2020].
  4. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Ruslan Ponomariov «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-11-11. [Consulta: 26 febrer 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 2 febrer 2014].
  6. ↑ Aquest rècord va ser batut posteriorment per Serguei Karjakin, que va obtenir el títol de GM als 12 anys i 7 mesos.
  7. ↑ Equip ucraïnès a la 5a Olimpíada d'escacs sub-16: Artek 1999 L'equip ucraïnès sub-16 d'aquell any estava compost per diversos jugadors que posteriorment van arribar a l'elit mundial: a banda de Ponomariov, els GMs d'elit Pàvel Eliànov, Zahar Efimenko, i Andrei Volokitin
  8. ↑ «Zonal de Donetsk 1998». Arxivat de l'original el 2005-04-04. [Consulta: 15 gener 2010].
  9. ↑ Bartelski, Wojciech. «34th Chess Olympiad: Istanbul 2000» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 5 novembre 2011].
  10. ↑ A la fase regular, Ponomariov i Sutovsky acabaren empatats al primer lloc amb 9,5 punts (de 13 partides), però Emil Sutovsky va vèncer en Ponomariov en el matx de desempat per la medalla d'or, per 1½ - ½ «The Week in Chess 345» (en anglès), 2001. Arxivat de l'original el 7 d’agost 2011. [Consulta: 26 agost 2010].
  11. ↑ Bartelski, Wojciech. «Campionat del món per equips de 2001 (Erevan)» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 5 novembre 2011].
  12. ↑ «FIDE World Chess Championship 2002» (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2010].
  13. ↑ Weeks, Mark. «World Chess Championship 2001-02 FIDE Knockout Matches» (en anglès). Mark-Weeks.com. [Consulta: 4 octubre 2014].
  14. ↑ «Rècords en escacs» (en anglès). chess.com. Bill Wall. [Consulta: 8 juny 2010].
  15. ↑ Фото: Коммерсантъ. «Ъ-Газета – "О том, что матч может пройти в Индии, я узнал из газет"». Kommersant.ru. [Consulta: 21 desembre 2011]. (rus)
  16. ↑ Weeks, Mark. «Torneig de Pamplona 2005, classificació final» (en anglès). The Week in Chess 582. Arxivat de l'original el 2009-01-04. [Consulta: 22 novembre 2011].
  17. ↑ «Eljanov Wins Astrakhan Grand Prix». Chess.com. [Consulta: 27 maig 2010].
  18. ↑ Classificació del Grand Prix de la FIDE a Astracan 2010 En aquest torneig, de 14 jugadors, guanyà Pàvel Eliànov amb 8/13, i empataren als llocs 2n-6è, amb 7/13, Xakhriar Mamediàrov (2n), Teimur Radjàbov (3r), Evgeni Alekseev (4t), Ruslan Ponomariov (5è), i Dmitri Iakovenko (6è)
  19. ↑ «Torneig de Dortmund 2010» (en anglès). The Week in Chess, 19-05-2010. Arxivat de l'original el 2011-10-20. [Consulta: 28 novembre 2011].
  20. ↑ «Llista de guanyadors del Dortmund Sparkassen i reportatges des de 1973» (en alemany). teleschach.de. [Consulta: 28 novembre 2011].
  21. ↑ «80th Ukrainian Championship – pictorial impressions» (en anglès). ChessBase.com, 23-06-2011. [Consulta: 27 desembre 2011].
  22. ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  23. ↑ World Cup Finals: Svidler wins, Ivanchuk takes bronze, Chessbase, 19 de setembre de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
  24. ↑ «Campionat d'Ucraïna 2014» (en anglès). Web oficial. Arxivat de l'original el 2014-12-25. [Consulta: 22 desembre 2014].
  25. ↑ «Sabrina Vega gana a Hou, número uno del mundo». Marca, 29-11-2019 [Consulta: 7 desembre 2019].
  26. ↑ Olimpbase:: Fitxa de Ruslan Ponomariov Competicions per equips [Consulta 3 de setembre de 2010]
  27. ↑ OlimpBase :: Base de dades d'olimpíades d'escacs (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ruslan Ponomariov
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 15 gener 2010]. (anglès)


Fites
Precedit per:
Etienne Bacrot 		Gran Mestre més jove del món
Desembre 1997 - 1999 		Succeït per:
Bu Xiangzhi
Títols
Precedit per:
Rafael Leitao 		Campió del món Sub-18
1997 		Succeït per:
Nicholas Pert
Precedit per:
Wiswanathan Anand 		Campió del món d'escacs de la FIDE
2002 – 2004 		Succeït per:
Rustam Kassimdjanov
Precedit per:
Serguei Pavlov 		Campió d'Ucraïna
2011 		Succeït per:
Anton Kórobov


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ruslan_Ponomariov&oldid=34154206»