Can Baulenas
|
No s'ha de confondre amb Can Baulenes. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial i edifici residencial  | |||
| Construcció | 1850 | |||
| Ús | edifici residencial | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Mataró (Maresme) | |||
| Localització | Cuba, 40 i Unió, 1-3 | |||
| ||||
Can Baulenas[1] o Can Baladia de Baix[2] és una antiga casa-fàbrica de Mataró, de la que actualment es conserva l'edifici d'habitatges als carrers (plaça) de Cuba i de la Unió,[3] mentre que les «quadres» dels carrers d'Iluro i la Unió[4] han estat enderrocades.
Història
[modifica]Els Baulenas
[modifica]A principis del segle xix, el fabricant de teixits Jaume Baulenas era establert al barri de Sant Pere de Barcelona,[5][6] i es va associar amb el seu fill Aleix Baulenas i Gaig (c. 1788-1861)[7] sota la raó social Jaume Baulenas i Fill.[8] Aquest va continuar la indústria del seu pare,[9][10] i el 1850 va fer construir un nou edifici a Mataró, en un solar adquirit en emfiteusi a Antoni Viada i Balançó,[11] segons el projecte de Gaspar Collet.[12]
El 1857, la fàbrica disposava de 79 telers de Jacquard,[12] i el 1860 es va presentar els seus cotins[13] a l'Exposició de Barcelona sota la raó social Baulenas i Fill,[14] amb el seu fill Jaume Baulenas i Vinyals. El despatx era al carrer d'en Cuc (actualment Mare de Déu del Pilar), 13.[15]
L'anomenada «fam del cotó», causada per la Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865) va afectar l'empresa, que el 1865 era en concurs de creditors.[16][17] Per a poder rescabalar-los, Jaume Baulenas va haver de vendre el seu patrimoni, i així, el maig del 1868, la fàbrica de Mataró fou adquirida per la societat Sala, Baladia i Coll.[11]
Sala, Baladia i Cia
[modifica]El 1864, Jaume Baladia i Marfà, fill del fabricant Jaume Baladia, un cop acabats els estudis d'enginyeria industrial a Barcelona, va marxar a Manchester, on va treballar uns anys en una fàbrica cotonera, i a la seva tornada va fundar una fàbrica de gèneres de punt dotada de la maquinària més moderna.[18] La societat Sala, Baladia i Coll, constituïda el febrer del 1868,[19] tenia com a principal accionistes Antoni Sala i Basany (100.000 pessetes), Albert i Agustí Coll i Torné (80.000 i 50.000 pessetes respectivament), i Jaume i Llorenç Baladia i Marfà (50.000 pessetes cadascun).[18]
El 1876, i possiblement gràcies a la incorporació com a soci gerent de Francesc Sala i Cambra,[20] compraren màquines Béde et Fercot i el 1877 obtingueren una primera marca de fàbrica.[21] Un any més tard, la raó social canvià a Sala, Baladia i Cia,[21] amb despatx al carrer de Mendizàbal (actualment Junta de Comerç), 18 (vegeu casa-magatzem Roig i Martorell).[22][23] El 1888 obtingueren una medalla de plata a l'Exposició Universal de Barcelona,[21] i cap al final de segle, la raó social canvià a Sala, Baladia i Guinjoan,[21] que va traslladar al despatx al carrer d'Ausiàs Marc, 33 (vegeu casa Antoni Roger).[24]
El 1901, l'empresa es va fusionar amb la societat Baladia i Sala, que regentava la fàbrica cotonera de Can Baladia de Dalt, on es mantingué la filatura, que subministrava fil a Can Baladia de Baix, així com també la de tint i blanqueig.[21] Francesc Sala morí el 1903,[21] i l'empresa desaparegué poc després.
Tejidos July
[modifica]Posteriorment, la fàbrica (ja segregada de l'edifici d'habitatges) va passar a mans de l'empresa Tejidos July SA, del mateix ram.[25][26]
Bibliografia
[modifica]- Cabana, Francesc «De Busqueta i Sala a Sala i Baladia, a Mataró. La transició del cotó al gènere de punt». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Costa i Oller, Francesc. Mataró liberal, 1820-1856: la ciutat dels burgesos i els proletaris. Barcelona: Rafael Dalmau, 1985.
Referències
[modifica]- ↑ «Baulenas, Can». Mataró: Noms de llocs. Base de dades. Museu Arxiu de Santa Maria. Centre d'Estudis Locals de Mataró.
- ↑ «Baladia de Baix, Can». Mataró: Noms de llocs. Base de dades. Museu Arxiu de Santa Maria. Centre d'Estudis Locals de Mataró.
- ↑ «Carrer de Cuba, 40». Google Maps.
- ↑ Costa i Oller, 1985, p. 304-305
- ↑ «Jaume Baulenas. Fabricant de teixits. Cuc (Mare de Déu del Pilar). Convertir una finestra amb reixa en una porta d'accés pels llogaters». C.XIV Obreria C-97/1805-083. AMCB, 14-06-1805.
- ↑ «Jaume Baulena. Fabricant d'indianes. Cuc (Mare de Déu del Pilar). Casa. Enlluir i emblanquinar la façana». C.XIV Obreria C-107/1815-082. AMCB, 24-10-1815.
- ↑ «Aleix Baulenas Gaig». familysearch.org.
- ↑ Diario de Barcelona, 7-10-1825, p. 2353.
- ↑ «Aleix Baulenas. Cuc (Mare de Déu del Pilar). Casa. Tancar una finestra i obrir-ne una altra». C.XIV Obreria 141/1830-031. AMCB, 27-02-1830.
- ↑ Guía de Forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56, 59.
- ↑ 11,0 11,1 AHPB, notari Francesc Moragas i Ubach, manual 1.278/100, f. 1093-1150v, 16-5-1868.
- ↑ 12,0 12,1 Costa i Oller, 1985, p. 135
- ↑ «cotí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Orellana, Francisco J. Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y artística de Barcelona, 1860, p. 186, 187.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 125, 315.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 01-06-1865, p. 5550.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 17-08-1865, p. 8154.
- ↑ 18,0 18,1 Llonch, Montserrat. Tejiendo en red: la industria del género de punto en Cataluña (1891-1936). Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 65 (Monografías de historia industrial, 4).
- ↑ AHPB, notari Francesc Moragas i Ubach, manual 1.278/99, 18-2-1868.
- ↑ Industria é invenciones, 01-11-1884, p. 165.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 Cabana, 1992.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 536.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 115 (anuncis).
- ↑ Anuario-Riera, 1899, p. 438, 441.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 1557.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 1141.