Casa-magatzem Roig i Martorell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i magatzem  | |||
| Part de | Conjunt del carrer de la Junta de Comerç | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Junta de Comerç, 18-20 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 781 | |||
La casa-magatzem Roig i Martorell és un edifici situat al carrer Junta de Comerç, 18-20 del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C),[1] si bé la fitxa del Catàleg li atribueix per error la denominació informació «Cases Ramon Bach i Morlà», corresponent al núm. 26.[2]
Història
[modifica]
El 1859 es va aprovar l'obertura del nou carrer de Mendizábal (actualment Junta de Comerç),[3] i el 10 de març del 1860, els propietaris dels terrenys afectats van signar una escriptura notarial on feien constar que la profunditat edificable hauria de ser de 130 pams, limitant l'alçada permesa de les construccions de l'interior d'illa a 24 pams més 9 de la barana.[4][5]
El comerciant Bonaventura Roig i la seva dona Esperança Martorell tenien dues cases al carrer de l'Hospital, 57 i 59 que s'havien d'enderrocar per a l'obertura del nou carrer,[5][6] i van permutar-les per una porció de terreny de l'antic «hort d'en Morlà», propietat dels germans Jaume i Ramon Bach i Morlà,[7] on van fer construir el primer edifici del nou carrer.[8] Tanmateix, aquest va ultrapassar en uns 40 cm les alineacions traçades per l'arquitecte municipal Josep Simó i Fontcuberta, la qual cosa va motivar que l'Ajuntament n'ordenés l'enderrocament,[3] que no es va arribar a efectuar.
L'any 1861, el matrimoni Roig-Martorell en van llogar un pis amb terrat i els magatzems amb sis portals i sis portes al comerciant Valentí Marín.[9][6] Anys més tard hi havia el magatzem de Sala, Baladia i Cia, que tenia una fàbrica de gèneres de punt a Mataró,[10][11] i ja a principis del segle xx, el magatzem del fabricant de paper Fills d'Antoni Oliva i Boada.[12][13]
Referències
[modifica]- ↑ «Cases Ramon Bach i Murlà». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Carrer Junta de Comerç, 26». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 3,0 3,1 AMCB, Q136 Obres Públiques 3/1 2352.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/35, f. 289-299v, 10-3-1860.
- ↑ 5,0 5,1 Gaceta de Madrid, 09-07-1868, p. 7.
- ↑ 6,0 6,1 Güell i Baró, 2015, p. 262.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/35, f. 328v-340, 19-03-1860.
- ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 393.
- ↑ «El Consultor. Nueva guía de Barcelona» p. 118, 1863.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 536.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 115 (anuncis).
- ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 626.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 1001.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Güell i Baró, Margarida «La família Martorell de Barcelona: entre el món empresarial, la política municipal i l’associacionisme (1789-1906)». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXXIII, 2015, pàg. 239-272.