Can Manel de la Vall
Can Manel de la Vall | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Masia | |||
Localitzat en l'àrea protegida | Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós | |||
Construcció | segle XIX | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
Altitud | 502 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Selvanera (Segarra) | |||
Localització | Camí Vell a Palou | |||
| ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
Id. IPAC | 34803 | |||
Can Manel de la Vall és una masia de Selvanera, al municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Edifici de dos cossos, amb funció d'habitatge. Al primer cos, a la façana sud, hi ha una entrada amb llinda de pedra i, al pis següent, una porta balconera. A la seva dreta hi ha una finestra amb ampit. A la façana est hi ha una finestra al segon pis i una de petita a la golfa. La façana nord està coberta per l'altre cos. A la façana oest hi ha una entrada a la planta baixa, al pis següent, hi ha una petita finestra i al darrer una altra. Aquesta façana dona a un petit tancat, al que s'hi accedeix també per l'exterior. La coberta és de dos vessants (Nord-Sud), acabada en teula.[1]
L'altre cos està adjunt a la façana nord de l'anterior edifici. A la façana est hi ha una entrada amb llinda de pedra i porta metàl·lica que dona al darrer pis. A la façana nord hi ha una finestra que dona al darrer pis. A la façana oest hi ha una entrada que dona a la planta baixa, i una finestra que dona al darrer pis. La coberta és d'un vessant, acabada en teula.[1]
Davant de la façana oest d'aquest darrer edifici, hi ha un pati tancat, que originalment devia estar en part cobert, pels forats a la paret on es posaven les bigues. Té una entrada a l'oest.[1]
Està situat al camí vell de Palou a Selvanera, a mà dreta del camí ja es veu.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Can Manel de la Vall». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 gener 2017].