Torrefeta i Florejacs

Torrefeta i Florejacs

Escut d'armes
Vista de Florejacs
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 45′ 15″ N, 1° 16′ 24″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Segarra
Capital	Torrefeta
Conté la subdivisió	Torrefeta
Població humana
Població	612 (2023) (6,88 hab./km²)
Llars	106 (1553)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	88,9 km²
Banyat per	canal Segarra-Garrigues i Sió
Altitud	475 m
Limita amb	Ossó de Sió Tarroja de Segarra Cervera els Plans de Sió Oliola Cabanabona Sant Ramon Guissona Vilanova de l'Aguda Sant Guim de la Plana Sanaüja Massoteres Pinell de Solsonès
Organització política
• Alcalde	Josep Maria Castella i Estruch (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25211
Codi INE	25907
Codi IDESCAT	259078
Lloc web	torrefeta.ddl.net

Torrefeta i Florejacs és un municipi de la comarca de la Segarra. El 1972 es van fusionar els antics municipis de Torrefeta i de Florejacs adoptant el nom impropi de Torrefló, modificat a Torreflor el 1983. El 1994 es va fixar el nom actual.

Geografia

• Llista de topònims de Torrefeta i Florejacs (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc)

Entitat de població	Població (2018)
Bellveí	41
Cases de la Serra, les	4
Castellmeià	0
Far, el	0
Florejacs	53
Gra	19
Granollers	4
Llor, el	58
Morana, la	65
Palou	55
Riber	25
Sant Martí de la Morana	27
Sedó	109
Selvanera	61
Torrefeta	69

L'actual municipi de Torrefeta i Florejacs s'estén de forma irregular pel sector nord-occidental de la comarca de la Segarra. Limita amb els municipis d'Oliola, Cabanabona i Vilanova de l'Aguda al nord-oest, amb el de Sanaüja a nord-est. A l'est limita amb Massoteres, Guissona, Sant Guim de la Plana i Sant Ramon de Portell, mentre que al sud limita amb Cervera i Tarroja de Segarra; a l'oest confronta amb els Plans de Sió, un enclavament de Guissona (Mas d'en Porta) i amb Ossó de Sió.

L'antic terme de Torrefeta es troba el sector meridional de l'actual municipi, seguint la ribera del Sió, conformat per terrenys ondulats i grans planells; El Sió passa a l'extrem sud, prop dels nuclis de Sedó i Riber. Al nord hi ha una fondalada drenada pel torrent d'Oró, entre d'altres, on trobem els poble de Torrefeta, Bellveí, el Llor i el Far.

El sector de l'antic terme de Florejacs, s'estén a la part septentrional. Té un relleu format per planells, tossals aïllats i amples depressions; un petit sector, conformat per l'enclavament de les cases de la Serra formen part de la conca del Llobregós, però la major part de l'antic terme s'inclina cap el Sió i Agramunt. A més del poble de Florejacs, situat en el centre de l'antic terme, en aquest sector també hi trobem els pobles de la Morana, Sant Martí de la Morana i Gra, situats a la vall del Passerell; i més al Nord trobem el poble de Palou de Sanaüja, el castell de les Sitges, el poble de Selvanera i l'antic llogaret de Granollers de Segarra.

Degut a la riquesa d'ambients de secà i de l'extens poblament d'espècies singulars com el sisó o l'àguila cuabarrada, gran part del municipi està inclòs en diversos espais naturals. El sector al sud del Sió (unes 844 hectàrees) forma part de l'EIN dels Plans de Sió, mentre que gran part de la resta del terme, unes quasi 7000 ha (poc més del 78 % de l'extensió del municipi) forma part de l'espai natural protegit de les Valls del Sió - Llobregós.

Demografia

Capella del castell de les Sitges.

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 68 110 106 672 666 2.524 2.395 2.580 2.200 2.059

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.986 1.899 1.843 1.792 1.495 1.111 725 723 725 725

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 683 660 658 653 635 650 633 617 617 601

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 - 590 607 621 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

La població dels dos principals nuclis (Torrefeta i Florejacs) ha estat en continu declivi des de mitjans del segle xix, anys en què aconseguiren el seu màxim poblacional. Després d'una pèrdua de població, accelerada durant el segle xx, durant les últimes dècades, la població s'ha mantingut més o menys estable.

Història

En 12 de juny de 1837 durant la primera guerra carlina es lluità la batalla de Gra, en la que l'Expedició Reial fou derrotada per Ramon de Meer i Kindelán.

Economia

L'economia del municipi es basa en el sector primari. Les terres estan dedicades a conreus de secà, ocupades bàsicament per cereals (5.614 ha), però hi ha pastures (191 ha), fruiters (35 ha) i oliveres (26 ha). Les zones de regadiu, molt poc representatives, es troben bàsicament a prop del Sió i la vall del torrent del Passerell. La ramaderia, també hi té un pes important; se centra en la cria d'aviram i de bestiar porcí amb 214.139 i 52.149 caps, respectivament.

Política

Esquerra Republicana ha guanyat totes les eleccions municipals des del 2003, ostentant l'alcaldia des d'aleshores. L'actual alcalde n'és Josep Castellà, que pren el relleu de l'alcaldesa Núria Magrans (2015-2019).

Resultats electorals

Composició del ple municipal
Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
ERC-AM						3	5	6	4	5	5
CiU/JxCat			6	4	5	4	2	1	3	2	2
PSC - CP										0
Aliança Popular/PP			1		2	0	0
IS							0
IND.	4	7		3
BIT	3
Total	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7

Vegeu també

• Torrent de l'Oró

Enllaços externs

• Pàgina web de l'ajuntament
• Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Dades generals de l'ajuntament Arxivat 2004-04-15 a Wayback Machine.