Vés al contingut

Can Rigalt (Sant Adrià de Besòs)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Rigalt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Adrià de Besòs (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Pi i Margall / Major Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 26′ 00″ N, 2° 12′ 59″ E / 41.4334°N,2.216317°E / 41.4334; 2.216317
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC19836 Modifica el valor a Wikidata

Can Rigalt, també anomenada Can Barnola,[1] és una antiga masia situada a l'avinguda de Pi i Margall cantonada amb el carrer Major de Sant Adrià de Besòs, catalogada com a bé cultural d'interès local.[2][3] Actualment és de propietat municipal.

Història

[modifica]

Deu el seu nom a l'argenter de Barcelona Miquel Rigalt, que el 1727 va adquirir-lo als cohereus de Francesc Gener (o Janer), avi de la seva primera esposa Mònica Clavera i Gener.[4][5] La seva pubilla Francesca Rigalt i Clavera es va casar amb el també argenter Joan de Girona i Comas (1689-1771),[6][7] i la finca fou heretada pel seu primogènit Miquel de Girona i Rigalt,[8] casat amb Eulàlia Augirot i de Nadal.[5] Morí prematurament i fou succeït pel seu fill Francesc de Girona i Augirot, casat amb Marianna Ros i Oller.[5]

El 1805, el matrimoni casà la seva filla Eulàlia de Girona i Ros amb Josep Marià de Cabanes i d'Escofet.[9][5] L'hereu Francesc de Paula de Cabanes i de Girona[10] va morir sense descendència, i la propietat va passar a mans de la seva germana Joaquima,[11] casada amb Ignasi de Bassols i de Foixà.[12] El matrimoni va tenir dues filles: Mercè de Bassols i de Cabanes,[13] casada amb el seu cosí Lluís de Miquel i de Bassols, baró de Púbol i marquès de Blondel de l'Estany,[14] que no van tenir descendència; i Pilar de Bassols i de Cabanes,[15] casada amb Lluís de Barnola i Verdaguer,[16] els descendents dels quals en foren els propietaris fins a principis del segle xxi.[17][3]

El 1999, el col·lectiu Dones de Futur de Sant Adrià de Besòs organitzà una recollida de signatures sol·licitant la catalogació de la masia (juntament amb Can Serra), i el 2001 l'Ajuntament la declarà bé cultural d'interès local.[18] Aquell mateix any, hi va haver una polèmica a causa de la retirada de l'escut heràldic de la façana per part de la família propietària, però hi va tornar el 2003 gràcies a la pressió de Dones de Futur[1][17] i l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell.[19] Arran d'aquest incident, l'alcalde Jesús María Canga va declarar la intenció d'adquirir-la per destinar-la a usos culturals,[1] cosa que es va produir el 2005 per valor d'1,1 milions d'euros.[20]

Malgrat que la rehabilitació es va ajornar fins al 2007, realment no es va dur a terme fins al 2015, i va consistir en la substitució de les cobertes antigues –conservant.ne el màxim de teules possibles–, de les bigues deteriorades, així com una paret de càrrega del pis. A més, es van retirar els dipòsits d'aigua de sobre la coberta, per col·locar-ne un de nou amb més capacitat, però a la planta baixa.[21][22][23]

Descripció

[modifica]
Escut d'armes dels Girona

Construïda al costat de l'antiga carretera de Mataró, consta de planta baixa, pis i golfes. Entre el barri o porta d'entrada i la casa hi ha un petit jardí amb una palmera i altres tipus d'arbres. Tanmateix, el seu entorn ha quedat desvirtuat a causa de la construcció de blocs de pisos moderns de vuit plantes.[2]

A la seva façana hi ha un escut heràldic, retirat el 2001 i recol·locat el 2003.[1] Esculpit sobre un bloc prismàtic de pedra de Montjuïc i tallat a l'aresta, està dividit en dues parts per una línia diagonal i a la part superior dreta hi apareix un lleó rampant mentre que a l'esquerra inferior hi ha dues franges ondulades en diagonal. Està coronat per un elm amb plomes i envoltat de fulles, fet que indica el caràcter nobiliari de la família propietària del mas, els Girona.[3]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Redacció «L'escut de Can Rigalt torna a la masia de can Barnola de Sant Adrià». Badaweb, 22-07-2003.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Masia de Can Rigalt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Bellostes, Judit; Arnau, Núria. Catàleg de Béns Culturals d'Interès Local del Municipi de Sant Adrià de Besòs (tesi), desembre 2002. 
  4. ↑ AHPB, notari Antoni Cassani, 14-10-1727.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Els Girona i Rigalt». Servidor documental de la Saga Bacardí. Julio Carlos García Castrillón.
  6. ↑ «Joan Salvador GIRONA y COMES». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ «D. Joan de Girona i Comas». familaysearch.org.
  8. ↑ «Miquel de GIRONA y RIGALT». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Estrada, 24-05-1805. Capítols matrimonials entre Josep Marià de Cabanes i Escofet i Maria Eulàlia de Girona i Ros.
  10. ↑ «Francesc de Paula de CABANES y de GIRONA». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. ↑ «Joaquima de CABANES y de GIRONA». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. ↑ «Ignacio de BASSOLS y de FOIXA». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  13. ↑ «Mercé de BASSOLS y de CABANES». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  14. ↑ «Lluis de MIQUEL y de BASSOLS». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  15. ↑ «Pilar de BASSOLS y de CABANES». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  16. ↑ «Lluis de BARNOLA y VERDAGUER». geneanet. Historia familiar de Martín RODRÍGUEZ.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Escut nobiliari de Can Rigalt. Sant Adrià de Besòs». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  18. ↑ «Can Rigalt. Sant Adrià de Besòs». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
  19. ↑ Aroca, Consol «En la mort de l'arquitecte Bassegoda». Diari de Sant Adrià, 02-08-2012. Arxivat de l'original el 2017-08-31.
  20. ↑ «L'Ajuntament compra la masia de Can Rigalt per fer un equipament cultural». barcelonesjove.net, 28-07-2005. Arxivat de l'original el 31-08-2017.
  21. ↑ Redacció «Sant Adrià reformará una antigua masía situada en su núcleo urbano». La Vanguardia, 03-09-2013.
  22. ↑ «S'inicia la rehabilitació de la masia de Can Rigalt». Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, 02-09-2015.
  23. ↑ Redacció «Sant Adrià engega la rehabilitació de la masia de Can Rigalt». Diari de Sant Adrià, 15-09-2015. Arxivat de l'original el 2017-08-31.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Rigalt
  • «Can Rigalt». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Can_Rigalt_(Sant_Adrià_de_Besòs)&oldid=34205250»