Can Serra (Sant Adrià de Besòs)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) | |||
| Localització | Crta. Mataró, 124 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 23 gener 2003 | |||
| Id. IPAC | 28671 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Museu d'Història de la Immigració de Catalunya | |||
Can Serra és una masia situada a la Carretera de Mataró, 124 de Sant Adrià del Besòs, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Actualment, acull el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya.
Història
[modifica]Fins a mitjans del segle xix, aquest indret era un vedat de caça, amb boscos de verns, salzes i pollancres.[1][2] La primera referència és del 1855, quan pertanyia al comerciant de Manresa Josep Serra i Farreras, casat amb Carlota Quintana,[3] que tenia dues filles del seu primer matrimoni amb Josep Ignasi Moragas:[4] Consol (futura marquesa de Moragas)[5] i Pilar de Moragas i Quintana,[6] casada amb Francesc Parellada i Ribas.[7][2][8] La finca va passar a mans del seu fill Juli Maria Parellada i de Moragas,[9] que hi va fer traslladar pedra a pedra la portalada gòtica de l'enderrocat Convent del Carme de Barcelona, situant-la a tocar de la masia de Cal Tondo.[8] Posteriorment, va vendre la propietat a l'industrial Antoni Rocamora i Pujolà,[8] per la qual cosa la casa seria coneguda com a Casa Rocamora.[10]
El 1960, a causa de l'eixamplament del pont de la N-2 sobre el Besòs, es va haver de sacrificar l'escalinata de la façana oest.[1] Cap al 1970, la masia va ser transformada en dos habitatges independents, i una part de la porxada es va dedicar al comerç de mobles i ceràmica.[1]
A la dècada dels 1980, una part de la finca fou expropiada el Consell Comarcal del Barcelonès amb motiu de les obres de la Ronda del Litoral,[1] i el 1997, la junta directiva del Reial Club Esportiu Espanyol va comprar-ne 6 ha per a construir-hi la seva Ciutat Esportiva, inaugurada el 2001.[11][12] La masia va estar un bon temps abandonada i va patir actes vandàlics que van agreujar-ne el deteriorament,[1] fins que el 2004 fou rehabilitada per l'arquitecte David Ferrer per a acollir el Museu d'Història de la Immigració de Catalunya (MhiC).[13]
Descripció
[modifica]Edifici de quatre vents de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula ceràmica a quatre vessants. A la planta baixa hi ha una porxada amb una columnata toscana, amb columnes ordenades de dues en dues excepte a les cantonades, on són més gruixudes. A sobre hi ha una terrassa, la barana de la qual està formada per una combinació de pilastres (que mantenen el ritme de la columnata) i balustrades que tanquen l'espai intercolumni. Les obertures de la planta baixa han estat molt modificades, destaquen, però, les dues portalades simètriques de la façana principal. Al pis hi ha finestres balconeres, mentre que a les golfes hi ha finestres rectangulars en disposició horitzontal.[1]
A les quatre cantonades de la coberta i als extrems del carener hi ha pinacles de ceràmica esmaltats. El parament és d'estuc en fred.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Can Serra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Can Serra. Sant Adrià de Besòs». Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Maria Carlota Quintana i Badía». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ «Josep Moragas i Aguilera». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ «María de la Consolación Moragas i de Quintna». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ «María Del Pilar Moragas i de Quintana». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ «Francesc Parellada i Ribas». geneanet. Montserrat Garriga.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «L'Arc de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià del Besòs.
- ↑ Barba, 2017, p. 129.
- ↑ «Unidad documental simple 259 - Casa Rocamora en San Adrián del Besós (Fachada porticada de Can Serra en Sant Adrià de Besòs)». Archivo histórico digital de la Biblioteca de la UPM.
- ↑ del Castillo, Gerard «El Espanyol ya tiene donde crecer». La Vanguardia, 11-09-2011.
- ↑ Martínez, Román «Nova ciutat esportiva». L'Esportiu - El Punt Avui, 21-12-2016.
- ↑ «Can Serra (Museu de la Immigració)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Bibliografia
[modifica]- Barba, Mateu. Un palau de Barcelona: Història del palau Savassona, seu de l'Ateneu Barcelonès. La Magrana, 2017. ISBN 9788482648200.
Enllaços externs
[modifica]
- «Can Serra (Museu de la Immigració)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.