Can Roca (Fogars de la Selva)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xvii, XIX Mitjan | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fogars de la Selva | |||
| Localització | Fogars de la Selva (Selva) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 26730 | |||
Can Roca és una obra del municipi de Fogars de la Selva (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Can Roca es tracta d'un mas de planta rectangular que consta de tres pisos i que està cobert amb una teulada a dues aigües, desiguals, de vessants a laterals.[1]
En els tres pisos predominen les obertures rectangulars, bastant matusseres i discretes, ja que no acumulen cap treball especial.[1]
Trenca parcialment aquesta discreció compositiva les restes vivents que podem contemplar, en el primer pis, d'un antic rellotge de sol, del qual s'entreveu tan sols la silueta i la barra que actuaria com a broca, la qual està molt oxidada.[1]
Tanca la façana en la part superior un ràfec format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula.[1]
La masia ha experimentat diverses ampliacions en sengles costats. Així la part pròpiament destinada a habitació s'ha eixamplat a la dreta, mentre que a l'esquerra trobem les dependències de treball. Aquestes es van efectuar en dos moments històrics diferents, ambdós sense determinar. Tanmateix podem deduir que la part més externa resolta amb maó i rajola és molt més recent.[1]
Pel que fa a la resolució dels espais exteriors cal dir que les quatre façanes presenten una resolució uniforme, que s'ha traduït a la pràctica en un arrebossat de textura granulada i gruixuda, el qual s'està desprenent parcialment en la façana principal, com així ho acrediten les petites clapes que afloren en parts puntuals de la façana, i que deixen veure la matèria primera amb què es va construir la masia, a base de pedres i morter de calç.[1]
El mas de Can Roca està emplaçat en un terreny irregular, com és un pendent poc accentuat. Tanmateix trobem un desnivell important concentrat en l'espai que ocupen les dependències de treball.[1]
Tot i que la masia està habitada, es pot dir que aquesta no gaudeix d'un bon estat de conservació, ja que com salta ràpidament a la vista aquesta requereix unes obres de manteniment i de millora.[1]
Contemplant fotografies antigues, com ara la de la fitxa del Servei de Patrimoni núm. 26.730 elaborada per Pere Mon en el 1984, salta a la vista ràpidament que en la masia no s'han experimentat canvis substancials ni importants, ja que al marge d'intervencions puntuals i esporàdiques el mas segueix absolutament igual.[1]
Adossada a la part posterior d'aquesta construcció trobem la masia primigènia, la qual consta de dos pisos i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana. Les dues aigües no són equitatives, sinó tot el contrari, completament desiguals, ja que una és molt més llarga que l'altra.[1]
Destacar d'aquesta dos elements: per una banda, la petita construcció semicircular que aflora en la façana lateral de la masia, coberta amb teula i que antigament desenvoluparia les tasques de forn. Mentre que per l'altra el ràfec que es prolonga en la teulada i que està format per tres fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula.[1]
A diferència de l'altra construcció, la qual va ser aixecada en el 1863, la masia primigènia presenta una resolució diferent dels espais exteriors a base de pedra vista sense desbastar i escairar i les finestres emmarcades amb maó.[1]
Història
[modifica]El nom de Falgars apareix citat en un document de l'any 922 relacionat amb l'església parroquial de Sant Cypriani et Santa Justa in villa Falgars.[1]
L'any 974 el municipi es troba sota la tutela del papa Benet VI a través de Hildesind, abat de Sant Pere de Rodes. Posteriorment un precepte dictat per Lotari reafirma el 982 aquest lligam.[1]
Més endavant el terme passà a dependre dels vescomtes de Girona, després vescomtes de Cabrera.[1]
En una butlla papal de Lluci III del 1185, consta que el monestir de Breda tenia importants alous a la parròquia de Ramió.[1]
Amb la divisió provincial del 1833 el municipi entrà dins la província de Barcelona, sent l'únic de La Selva que pertany a aquesta demarcació.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- AADD.; La Masia Catalana. Evolució, arquitectura i restauració., 2005
- Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany, 1991
- RIPOLL, R; Les masies de les comarques gironines., 1983