Vés al contingut

Convent del Carme (Barcelona)

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Convent del Carme
Imatge
Dibuix de Francesc Soler i Rovirosa (1869)
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 56″ N, 2° 10′ 08″ E / 41.38211°N,2.16898°E / 41.38211; 2.16898
Format perPortada gòtica del convent del Carme Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès local
Portada gòtica del convent del Carme
Data23 gener 2003
Id. IPAC28674 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

El convent del Carme era un conjunt arquitectònic, actualment desaparegut, entre els carrers del Carme i dels Àngels al barri del Raval de Barcelona. La portalada gòtica es conserva al mig d'una rotonda a Sant Adrià del Besòs i ha esdevingut un símbol del municipi.

Història

[modifica]

Va ser fundat el segle xiii com a seu de l'orde carmelita i es devia construir entre 1293 i 1381, i l'any 1323 s'hi va hostatjar el rei Jaume el Just. El 1835, el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris, i un cop desamortitzat, el 1838 fou cedit a l'Ajuntament de Barcelona per instal·lar-hi provisionalment la Universitat, tot just restablerta després de l'abolició pels Decrets de Nova Planta. El 1872 es va traslladar al nou edifici de l'Eixample, i finalment, el 1874 va ser enderrocat i el solar es va urbanitzar de nou amb l'obertura dels carrers del Doctor Dou i del Pintor Fortuny.[1]

Quarteró núm. 78 de Garriga i Roca (c. 1860)
Portalada del Convent del Carme, en la seva ubicació actual, a Sant Adrià de Besòs

Portalada

[modifica]

La portalada gòtica va ser traslladada al costat de la masia de Cal Tondo de Sant Adrià de Besòs. El 1968, amb les obres de l'autopista A-19, quedà situada entre els dos ramals d'aquesta via. El 1991 es construí la ronda del Litoral i la portalada fou restaurada i es traslladà a l'emplaçament actual, el nus d'accés a la Ronda del Litoral amb els ramals del pont de la carretera N-II, al marge dret del riu Besòs.[2] El 1997, fou declarada símbol d'identitat del municipi, a petició de l'associació Dones de Futur.[2][3]

Està formada per dos brancals, una llinda plana i l'arc fet amb pedra de Montjuïc tallada. Els brancals estan formats per sòcol llis, sobre el que reposen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans. L'arc és ogival i està destacat amb arquivoltes. El carregament coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Convent de la Mare de Déu del Carme de Barcelona». monestirs.cat.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Portada gòtica del convent del Carme». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. «L'Arc de Sant Adrià». Ajuntament de Sant Adrià del Besòs.

Bibliografia

[modifica]
  • Barraquer, Gaietà «Capítulo sexto. Carmelitas calzados». Las Casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Imprenta Francisco J. Altés y Alabart, pàg. 381-403.
  • Peñarroja, Jordi. Edificis viatgers de Barcelona. Barcelona: Llibres de l'Índex, 2007. ISBN 9788496563261. 

Enllaços externs

[modifica]