Can Vilumara
 |
S'ha proposat que «Institut Can Vilumara» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Construcció | 1906 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista noucentisme modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) | |||
| Localització | Josep Tarradellas i Joan, 147 i Girona, 20-26 i Avinguda de Josep Tarradellas, 147-169 | |||
| ||||
| Format per | xemeneia de Can Vilumara | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 20618 | |||
Can Vilumara és un conjunt d'edificacions de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció
[modifica]És un conjunt d'edificacions construïdes en dos moments ben diferents. Les més antigues són de 1907 i presenten la casa-porteria modernista i dos pavellons. Un és de maó vist, rectangular, amb teulada a doble vessant i coberta de teula romana, i obertures molt estretes i altes. L'altre és un gran edifici de planta quasi quadrada, de maó arrebossat i maó vist remarcant els angles, les finestres i la línia superior de la barana del terrat, amb sòl de rajola on hi ha un gran dipòsit.[1]
La porteria és un habitatge de marcat estil modernista que, malgrat la humilitat que suggereix el seu petit volum i el fet de tractar-se de la porteria d'una fàbrica, no està exempta del decorativisme propi de l'època. Té les parets de maó arrebossat i remarcant les obertures i els angles amb fileres de maó vist; hi ha una franja ornamental de papallones de terracota al capdamunt. A la façana que dona al pati de la fàbrica, s'hi pot veure un gran rectangle amb una Mare de Déu en ceràmica vidriada blanca i blava.[1]
L'interior està en perfecte estat, conservant inclús un enginy de principis del segle del segle XX que funcionava com a alarma d'incendi.[1]
L'altre bloc d'edificacions correspon a l'ampliació dels anys 20 i consta de quatre grans naus rectangulars de maó arrebossat i teulada a dues vessants cada una, però cobertes d'uralita.[1]
Entre les dues parts s'alça una gran xemeneia de maó vist. Fa uns 60 metres d'alçada i té la base hexagonal.[1]
Història
[modifica]Can Vilumara es va instal·lar l'any 1907 al costat de la Farga. En aquell temps eren ja 35 les grans indústries que hi havia al municipi. Empresa pròspera dedicada al tèxtil, en especial la seda, va conèixer remodelacions i ampliacions entre els anys 1922 i 1928. Des de l'any 1982 està cedida pel seu propietari, Josep Maria Vilumara, com a Institut Can Vilumara i camp d'esports.[1]
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Can Vilumara». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.