Canichana

Canichana

Tipus	llengua, llengua morta i llengua extinta
Ús
Autòcton de	Departament de Beni
Estat	Bolívia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies
Característiques
Sistema d'escriptura	cap valor
Nivell de vulnerabilitat	6 extint
Codis
ISO 639-3	caz
Glottolog	cani1243
Ethnologue	caz
UNESCO	580
IETF	caz
Endangered languages	2913

El canichana és una llengua indígena, genèticament no classificada, de l'amazònia boliviana, que avui es troba probablement extinta. Els canichanas estan assentats principalment a la comunitat de San Pedro Nuevo, localitzada en el municipi de San Javier, província de Cercado, al departament de Beni.

Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el canichana és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia. Va ser inclòs en la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009.

Ús i distribució

El territori canichana forma part de la regió històricament coneguda com Moxos (o Mojos), que cobreix aproximadament 200.000 quilòmetres quadrats del que avui és el departament de Beni. Segons les dades proporcionades per Crevels i Muysken (2009:15), basats en el Cens 2001, la població canichana ascendia en aquell temps a 404 membres. Durant la investigació realitzada per Crevels entre 1999 i 2001, l'autora només va poder trobar a tres ancians que encara recordaven algunes paraules i frases soltes en canichana (Crevels, 2012). Pel que fa al grup ètnic, Crevels (2012) assenyala que els canichanas es dediquen sobretot a l'agricultura, cultivant productes agrícoles com la iuca, el blat de moro, l'arròs, el frijol i el plàtan. Una part de la collita va destinada a l'autoconsum i l'altra a la venda local. La caça, la pesca i la recol·lecció són activitats tradicionals complementàries, a part de la venda de la seva mà d'obra.

Classificació genètica

Com assenyala Crevels (2012), malgrat totes les propostes temptatives per classificar el canichana genèticament (vegeu p. Ex. Markham, 1910; Pauly, 1928; Tovar & Larrucea de Tovar, 1984; Greenberg, 1987), la llengua continua sent considerada fins avui com una llengua aïllada o, més encara, com una llengua no classificada.

Bibliografia

• Cardús, José (1886). Las misiones franciscanas entre los infieles de Bolivia: descripción del estado de ellas en 1883 y 1884. Barcelona: Librería de la Inmaculada Concepción. [Lista de 48 palabras y frases en las pp. 316-317].
• Crevels, Mily y Muysken, Pieter (2009). Lenguas de Bolivia: presentación y antecedentes. En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, tomo I Ámbito andino, 13-26. La Paz: Plural editores.
• Crevels, Mily (2012). Canichana. En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, tomo II Amazonía, 415-449. La Paz: Plural editores.
• Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
• Markham, Clements R. (1910). A list of the tribes of the valley of the Amazons, including those on the banks of the main stream and of all the tributaries. The Journal of the Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland 40: 73-140.
• Nordenskiöld, Erland (s/f). Cuaderno de la expedición 1913-1914, archivo del Världskulturmuseet, Goteburgo. Ms. [Vocabulario de 70 palabras].
• Pauly, Antonio (1928). Ensayo de etnografía americana. Viajes y exploraciones. Buenos Aires: Talleres S.A. Casa Jacobo Peuser Ltda.
• Tovar, Antonio y Consuelo Larrucea de Tovar (1984). Catálogo de las lenguas de América del Sur, nueva edición refundida. Madrid: Editorial Gredos.