Moxo

Moxo
Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	4.500 (2012 )
Autòcton de	província de Moxos
Estat	Bolívia
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Sud; llengües arawak
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	3 en perill
Codis
Glottolog	moxo1234
UNESCO	1956

El moxo (també conegut com a mojo, pronunciat "Moho") és qualsevol de les llengües arawak parlades pels moxos del nord-est de Bolívia. Les dues llengües existents del poble moxo, trinitario i ignaciano, són tan diferents entre si com de les llengües arawak veïnes. L'extinta magiana també era diferent.

Els idiomes moxo tenen una sintaxi activa-estativa.^[1]

Antecedents sociolingüístics

Les llengües pertanyen a un grup de tribus que originalment anaven a través de la part alta del Mamoré, que s'estenien cap a l'est i l'oest des de Guapure (Itenes) fins als Beni, i que ara se centren a la província de Moxos, departament de Beni, Bolívia.^[2]

L'ignaciano s’utilitza a les reunions de la ciutat a menys que hi hagi persones forasteres, i és una assignatura obligatòria en els graus inferiors d’una sessió a la setmana. Potser la meitat dels nens aprenen Ignaciano. Als anys vuitanta hi havia menys de 100 monolingües, tots majors de 30 anys.

Classificació

Les llengües moxo estan més relacionades amb Baure, Pauna i Paikonéka. Junts, formen les llengües Mamoré-Guaporé (anomenades així pel riu Mamoré i el riu Guaporé). Classificació de Jolkesky (2016): (2016):^[3]^:8

Llengües Mamoré-Guaporé
- Bauré
  - Bauré
  - Carmelito
  - Joaquiniano
  - Muxojeóne
- Moxeno
  - Ignaciano
  - Trinitário
  - Loretano
  - Javierano
- Paikonéka
  - Paikonéka
- Paunáka
  - Paunáka

Classificació de Danielsen (2011) i Danielsen & Terhart (2014: 226):^[4]^[5]

Llengües Baure
- Bauré
- Carmelito
- Joaquiniano
Llengües Pauna
- Paunáka
- Paikonéka
Llengües Mojo
- Trinitário
- Ignaciano
- Loretano
- Javierano
- Muchojeone

Llista de paraules

Aquesta és una llista de paraules moxo amb la traducció corresponent:

Lèxic català-moxo
Català	Moxo
Un	Ikapia
Dos	Apisá
Tres	Impúse
Home	Ehiro
Dona	Eseno
Sol	Sáche
Aigua	Uni
Foc	Yuku
Cap	Nuxuti
Mà	Nubupe
Dacsa	Suru

Llista de paraules magíana publicada a finals del 1700 a Palau i Saiz (1989):^[6]^:170

Castellà	Magíana
bueno	shiomá
malo	shiomallama
el padre	papá
la madre	kay
el hermano	nomasqui
uno	huestiche
dos	heravetá

Bibliografia

Carvalho, Fernando O. de; Françoise Rose. Comparative reconstruction of Proto-Mojeño and the phonological diversification of Mojeño dialects. LIAMES, Campinas, v. 18, n. 1, p. 3–44, Jan./Jun. 2018. doi:10.20396/liames.v1i1.8648804

Referències

↑ Aikhenvald, "Arawak", in Dixon & Aikhenvald, eds., The Amazonian Languages, 1999.
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.newadvent.org/cathen/10606b.htm, New Advent, Moxos Indians, Retrieved February 10, 2011.
↑ Jolkesky, Marcelo. 2016. Uma reconstrução do proto-mamoré-guaporé (família arawák). LIAMES 16: 7-37.
↑ Danielsen, Swintha (2011). The personal paradigms in Baure and other South Arawakan languages. In Antoine Guillaume; Françoise Rose (eds.). International Journal of American Linguistics 77(4): 495-520.
↑ Danielsen, Swintha; Terhart, Lena (2014). Paunaka. In Mily Crevels; Pieter Muysken (eds.). Lenguas de Bolivia, vol. III: Oriente, pp. 221-258. La Paz: Plural Editores.
↑ Palau, Mercedes and Blanca Saiz. 1989. Moxos: Descripciones exactas e historia fiel de los indios, animales y plantas de la provincia de Moxos en el virreinato del Perú por Lázaro de Ribera, 1786-1794. Madrid: El Viso.

[1] Aikhenvald, "Arawak", in Dixon & Aikhenvald, eds., The Amazonian Languages, 1999.

[2] {[enllaç sense format]} http://www.newadvent.org/cathen/10606b.htm, New Advent, Moxos Indians, Retrieved February 10, 2011.

[3] Jolkesky, Marcelo. 2016. Uma reconstrução do proto-mamoré-guaporé (família arawák). LIAMES 16: 7-37.

[4] Danielsen, Swintha (2011). The personal paradigms in Baure and other South Arawakan languages. In Antoine Guillaume; Françoise Rose (eds.). International Journal of American Linguistics 77(4): 495-520.

[5] Danielsen, Swintha; Terhart, Lena (2014). Paunaka. In Mily Crevels; Pieter Muysken (eds.). Lenguas de Bolivia, vol. III: Oriente, pp. 221-258. La Paz: Plural Editores.

[6] Palau, Mercedes and Blanca Saiz. 1989. Moxos: Descripciones exactas e historia fiel de los indios, animales y plantas de la provincia de Moxos en el virreinato del Perú por Lázaro de Ribera, 1786-1794. Madrid: El Viso.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]