Vés al contingut

Música rock

Els 1.000 fonamentals de la Viquipèdia
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cantant de rock)
No s'ha de confondre amb rock and roll.
Infotaula de gènere musicalMúsica rock
OrigenRegne Unit i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Històriaelectronics in rock music (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1948 Modifica el valor a Wikidata
Part demúsica popular Modifica el valor a Wikidata

Mostra d'àudio

Modifica el valor a Wikidata

La música rock [1]) és un estil musical que evolucionà a partir del blues. El nom rock avui dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt sovint, un baix elèctric. El rock és un dels estils musicals claus del segle XX i s'ha dividit en múltiples gèneres i subestils, resumits per ordre cronològic (es consideren tant els gèneres de rock com els seus derivats)

La música rock o només rock és un gènere musical contemporani encaminat a englobar cadascun dels diversos gèneres musicals derivats del rock and roll. Sol interpretar-se, entre altres molts instruments que ocasionalment s'addicionen, amb guitarra elèctrica, bateria i baix elèctric. Molts estils de música rock també empren instruments de teclat com l'orgue, el piano o els sintetitzadors. La música rock normalment té un fort contratemps, i sovint se centra en la guitarra, tant elèctrica com acústica.

Gèneres del rock

[modifica]
Anys 50
Rockabilly, White Doo wop, rock instrumental, Boogie Woogie
Anys 60
Garage rock, Folk rock (i d'aquí als cantautors), rock psicodèlic, Blues rock, Art rock, Acid rock, Surf rock, Soft rock
Anys 70
Glam rock, Hard rock, rock progressiu (que influirà en el progressive i el trance dins la música dance), Latin rock, Jazz rock, Swamp rock, Country rock, Southern rock, Avant-garde rock, heavy metal, Funk rock, punk, Ska punk(2Tone ska), pub rock, Power pop, New Wave, rock alternatiu, Indie rock, Adult Contemporary, Techno pop.
Anys 80
Alternatiu/College Radio, Electro pop, Gothic rock, Indie rock, Hardcore punk, L.A. Metal, Slash Metal
Anys 90
música Grunge, Rock alternatiu, Heavy rock, Rave, Mixture rock, Industrial rock, Black Metal, Hardcore punk

Història

[modifica]

El primitiu rock es deriva d'una gran quantitat de fonts, principalment blues, rhythm and blues i country, però també del gospel, pop tradicional, jazz i folk. Totes aquestes influències combinades en una simple estructura musical basada en blues "que era ràpida, ballable i encomanadissa".

A mitjans del segle xx, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l'acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock.

La història del rock and roll neix als Estats Units a la fi de la dècada dels 40. Les arrels del nou gènere podem trobar-les al blues, una música afroamericana nascuda a la fi del segle xix com a crit d'alliberament per part dels esclaus africans. En la seua forma més popular i estesa, el blues està estructurat en dotze compassos, i utilitza tres acords diferents. Les lletres contenen temàtiques de desamor, reflectint el dolor de l'autor i -originalment- la duresa de la vida dels afroamericans de les acaballes del segle, per mitjà d'una interpretació plena de sentiment. Entre els autors de blues més destacats que varen influenciar el primitiu rock and roll, cal citar Robert Johnson o Charlie Patton. Tanmateix, no es pot oblidar la importància d'altres gèneres com el Rhythm and blues o el Country en l'origen del Rock & Roll.

Un predecessor directe del rock and roll, i que també comparteix forts lligams amb el blues, és el boogie-woogie. Va gaudir de plena popularitat ja a partir de les darreries dels anys 30. Presenta la mateixa estructura formal que el blues i n'és característic l'ostinato que practica la mà esquerra del piano sobre els seus acords. De fet, el piano era el protagonista del rock and roll més primitiu. Aquest paper fou pres, fins a mitjans de la dècada dels 50, pel saxòfon, i finalment per la guitarra elèctrica.

El terme Rock & Roll fa potser referència als moviments rock, endavant i endarrere, i roll, d'un costat a l'altre, emprats pels mariners durant segles per definir els moviments d'una embarcació. "Roll", però, també formava part de l'argot afroamericà per expressar els conceptes "ballar" i "sexe". El terme va entrar en la música Gospel i molt de temps després va ser utilitzat per descriure la forma de ballar del Rock & Roll. Els primers grups interpretaven balades romàntiques suaus, però la vessant que va guanyar més popularitat va ser una barreja de Rock & Roll i Hillbilly, un estil de música practicat al Sud dels Estats Units que va donar lloc al Rockabilly. Elvis Presley va ser el màxim exponent d'aquest estil i un dels grans mites del Rock & Roll originari. L'any 1954 és considerat com el del naixement oficial del nou gènere musical

Rock and roll i música rock

[modifica]

El terme rock and roll ha englobat, des de sempre, tots els gèneres que en deriven d'ell en ésser l'únic vessant i terme predominant. Però posteriorment, a causa de la creixent popularitat de molts d'aquests gèneres derivats, s'ha creat un terme que és purament contemporani per englobar-los, amb la mateixa funció que complia el terme rock and roll, i que es diferencia a partir de la contracció derivada d'aquest (rock), música rock, i per això rock and roll és el sinònim històric de música rock i tots els gèneres avui englobats en música rock en deriven d'ell de forma directa o indirecta.

Cronologia i evolució

[modifica]

La música rock té les seves arrels en l'era del rock and roll i del rockabilly dels anys 50. A la fi dels anys 60, la música rock es combinà amb la música folk per crear el folk rock, amb el blues per crear el blues rock i amb el jazz per crear el jazz rock fusió, i sense una marca de temps per crear el rock psicodèl·lic. En els anys 70, el rock va incorporar influències del soul, el funk i la música llatina. També en els anys 1970 el rock desenvolupà alguns subgèneres, com el soft rock, el hard rock, el rock progressiu, el heavy metal i el punk rock. Els subgèneres del rock dels anys 80 inclouen el glam metal, el synth-rock, el thrash metal, el hardcore punk i el rock alternatiu. Els subgèneres del rock dels anys 90 inclouen el rock estil grunge, el britpop, l'indie rock, el piano rock o el nu metall.

Manchester es transforma en madchester i assenta les bases del posterior britpop i de la música electrònica que realitzen grups com The Stone Roses, Happy Mondays, The Charlatans o Inspiral Carpets.

Es fusiona amb el heavy metal creant així el metal progressiu de la mà de grups com Tool, Dream Theater i Symphony X, continuant la tendència ja avançada en la passada dècada per músics com Billy Sheehan o Steve Vai.

Principals gèneres de rock

[modifica]
  • Rock Progressiu (progressive rock, prog-rock) és un subgènere del rock dels finals de la dècada dels setanta del segle xx. Va arribar a la seva màxima expressió durant la primera meitat de la dècada dels vuitanta.

L'adjectiu progressiu fa referència tant al caràcter innovador d'aquell temps, entès com un pas endavant al progrés de la música en general, com també al caràcter que es volia que tingués l'obra musical: havia de transcendir l'estructura en estrofa i tornada, i mostrar un progrés, ben calculat i conduït, des de l'inici fins al final. La seva màxima característica és el pas gradual i progressiu de la sonoritat bucòlica, acústica, medievalitzada, folk, modal, del temps lent; fins a una altra sonoritat més urbana, elèctrica, tensa i més accelerada.

Les seves composicions també es caracteritzen per l'ús de moviments, com a les obres de música clàssica, l'addició de nous instruments que es van desenvolupant al conjunt de la peça. I també la improvisació, propera als cànons del jazz. Es consideren altres característiques importants com les cançons llargues, àlbums conceptuals, lletres ambicioses, el virtuosisme dels instrumentistes i un ús prominent de sintetitzadors i altres recursos electrònics. Tot i que totes aquestes característiques no es compleixen a formacions com Jethro Tull, Genesis, Pink Floyd, Emerson, Lake and Palmer i Yes.

  • Hard rock o heavy rock és el fruit del desenvolupament i la barreja del blues i dels aspectes més innovadors del rock existent als anys 60
  • Heavy Metal (literalment en català metall pesant o metall dur) és un estil musical descendent del Rock,[2] molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundència del seu so, generalment obtinguda amb l'ús de guitarres elèctriques amb alt grau de distorsió, veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble pedal, i baixos pronunciats i contundents.[3] Es va crear a la fi de la dècada dels '60 i a l'inici dels '70, al Regne Unit i als Estats Units.[4]
  • Reggae, sorgeix durant la darrera part dels anys seixanta, de la fusió de diversos ritmes del calipso, i el jazz, blues i rock-and-roll nord-americans.
  • Punk rock (sovint referit a ella simplement com punk) és un gènere de música rock anti-establishment i moviment que es desenvolupava entre 1974 i 1976 al Regne Unit, els Estats Units i Austràlia.
  • Garage rock és una forma senzilla i crua de rock and roll creada per diverses bandes dels Estats Units a mitjans dels anys seixanta. Inspirats per bandes de la Invasió Britànica com The Kinks o The Who, aquestos grups tocaven una variació d'aquests estils de música.
  • Cello rock és un estil de rock compost principalment per instruments de corda -com el violoncel (nomenat cello, com en l'original italià), el violí i la viola- per crear un so i textura similar al de la música rock, però format de nou diferentment pels timbres únics i els gèneres més tradicionals del cello (particularment) i altres instruments de corda utilitzats.

Impacte social

[modifica]

Els subgèneres diferents de rock van ser adoptats per, i esdevenia central a, la identitat d'un número gran de sub-cultures. Dins el 1950s i 1960s, respectivament, les joventuts britàniques van adoptar el Teddy Noi i Rocker subcultures, el qual va regirar al nostre voltant rock i contracultura de roll.the del 1960s era de prop associat amb rock psicodèlic. El mid-tardà 1970s punk la subcultura va començar dins els EUA, però va ser donat un caire distintiu per dissenyador britànic Vivienne Westwood, un caire quina propagació mundialment. Fora del punk escena, el got i Emo les subcultures van créixer, tots dos del qual va presentar modes visuals distintives.

Una fotografia de color que mostra les persones des del 1969 Festival de Woodstock #seure en herba, dins el foreground un dors i un caire d'home blanc a cadascú altre

El 1969 Woodstock el festival va ser vist com a celebració del countercultural estil de vida.

Quan una cultura de rock internacional va desenvolupar, va suplantar cinema com les fonts importants d'influència de manera. Paradoxalment, els seguidors de música de rock tenen sovint mistrusted el món de manera, el qual ha estat vist com elevar imatge per sobre de substància. Maneres de rock han estat vistes com combinar elements de períodes i cultures diferents, així com expressar vistes divergents en sexualitat i gènere, i música de rock en general ha estat notada i criticat per facilitant llibertat sexual més gran. El rock també ha estat associat amb diverses formes d'ús de droga, incloent les amfetamines dutes per mods dins el primerenc a mid-1960*s, a través del LSD, mescaline, hashish i altres drogues al·lucinògenes van vincular amb rock psicodèlic dins el tardà 1960s i primerenc 1970s; i de vegades a cànnabis, cocaïna i heroïna, tot dels quals han estat eulogised en cançó.

El rock ha estat abonat amb canviar actituds per córrer per inaugural dalt cultura d'americà africà a audiències blanques; però al mateix temps, el rock ha estat acusat d'apropiar-se i explotant aquella cultura. Música de rock de l'estona ha absorbit moltes influències i audiències Occidentals introduïdes a tradicions de musical diferent, la propagació global de música de rock ha estat interpretada com a forma d'imperialisme cultural. Música de rock va heretar el folk tradició de cançó de protesta, fent declaracions polítiques en afers com guerra, religió, pobresa, drets civils, justícia i l'entorn. L'activisme polític va assolir un cim d'idea dominant amb el "Coneixen és Nadal?" sol (1984) i Viure concert d'Ajut per a Etiòpia en 1985, el qual, mentre amb èxit criant conscienciació de pobresa mundial i finança per a ajut, tingues també estat criticat (juntament amb successos similars), per proporcionar una etapa per self-aggrandisement i va augmentar els beneficis per als astres de rock van implicar.

Des de la seva música de rock de desenvolupament primerenca ha estat associada amb rebel·lió en contra normes socials i polítiques, més evidentment en el rebuig de rotlle i rock primerenc d'un adult-cultura dominada, el rebuig de la contracultura de consumisme i conformitat i el rebuig de punk de tot forma de conveni social,tanmateix, també pot ser vist com proporcionar uns mitjans d'explotació comercial de tals idees i de desviar joventut lluny d'acció política.

Referències

[modifica]
  1. Per una discussió de fins a quin punt rock and roll i rock són sinònims o bé si rock and roll és el primer estil o l'antecedent del rock, vegeu l'article rock
  2. Du Noyer (2003), p. 96; Weinstein (2000), pp. 11–13
  3. Definició de la música heavy metal en la web All Music Guide
  4. Weinstein (2000), p. 14

Enllaços externs

[modifica]
  • Història del Rock & Roll 1954-1963 (anglès)