Cantharellus
 rossinyol  | |||||||||
| Bolet | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Cantharellales | ||||||||
| Família | Cantharellaceae | ||||||||
| Gènere | Cantharellus Fr., 1821 | ||||||||
| Tipus taxonòmic | Cantharellus cibarius | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Exautor | Adans. | ||||||||
.svg){kind=icon}
Cantharellus és un gènere de bolets comestibles, format per varies espècies, entre elles les més conegudes com ara el rossinyol, el camagroc i la trompeta negra. Són fongs mycorrhizals que estan en relació de simbiosi amb arbres. S'ha de tenir la precaució de no confondre'ls amb els bolets similars del gènere Omphalotus (Omphalotus olearius i d'altres), els quals són tòxics.
Moltes espècies de rossiyols contenen carotenoides antioxidants com és el beta carotè en C. cibarius i C. minor, i canthaxantina en C. cinnabarinus i C. friesii. També tenen quantitats significatives de vitamina D.[1]
El nom del gènere prové del grec kantharos que significa "gerra" o "tassa".[1][2]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Relacions filogenètiques d'alguns Cantharellus basades en seqüències d'ADN ribosòmic.[3] |
Taxonomia
[modifica]El gènere Cantharellus és gran i amb història complexa. Index Fungorum dona uns 500 noms científics aplicats a aquest gènere, però els noms vàlids són uns 100.[1] A més de sinònims, moltes espècies del gènere s'han traslladat a altres gèneres com Arrhenia, Craterellus, Gomphus, Hygrophoropsis i Pseudocraterellus. Això que segueix és només algunes espècies dins el gènere Chantarellus:
- C. afrocibarius – Àfrica[4]
- C. altipes — sud-est U.S.A.[5]
- C. amethysteus — Europa
- C. appalachiensis — Amèrica i Xina[6]
- C. aurantioconspicuus — Brasil[7]
- C. californicus —
- C. cascadensis —
- C. cibarius — El rossinyol, una variant de C. cibarius, té le peu més gruixut i un gust més fort.[8]
- C. cinereus —
- C. cinnabarinus
- C. concinnus — Austràlia
- C. flavus - U.S.A.[9]
- C. formosus — de Califòrnia i Oregon (el seu bolet estatal)
- C. friesii —
- C. gracilis – Àfrica
- C. humidicolus – Àfrica
- C. lateritius —
- C. lewisii — U.S.A.[5]
- C. lilacinus – Austràlia
- C. luteopunctatus – Africa
- C. minor
- C. miomboensis – Africa
- C. pallens
- C. persicinus —
- C. phasmatis - rossinyol fantasma, U.S.A.[9]
- C. pleurotoides — Guyana[10]
- C. pseudoformosus — a deodar cedar a Índia[11]
- C. quercophilus — U.S.A.[12]
- C. roseocanus
- C. spectaculus - U.S.A.[9]
- C. subalbidus — Blanc, Amèrica.[13]
- C. tabernensis — U.S.A.[14]
- C. subpruinosus – Europa
- C. tanzanicus – Africa
- C. tenuithrix — U.S.A.[5]
- C. texensis — U.S.A.[15]
- C. vaginatus — Xina[6]
- C. zangii — Xina[16]
Hàbitat
[modifica]Cantharellus té una distribució cosmopolita
Estan associats amb coníferes o arbres de fusta dura. A Escòcia es troben amb Betula pendula i Pinus sylvestris, a Fife són comuns sota els faigs. Sovint (però no sempre) es troben en els mateixos llocs amb els nabiusd (Vaccinium). A lapenínsula Ibèrica estan associats amb castanyers (Castanea sativa). S'acostumen a trobar, segons els llocs, des de juliol fins a la tardor.
Ús culinari
[modifica]
Els rossinyols soint es mengen junt a ous, curri, pollastre, porc, peix i vedella. També s'incorporen dalt de la pizza i fins i tot en crêpes entre d'altres.
Són característics de la gastronomia de Viena.[17]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pilz D, Norvell L, Danell E, Molina R.. Ecology and management of commercially harvested chanterelle mushrooms. Gen. Tech. Rep. PNW-GTR-576 (PDF). Portland, OR: Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Northwest Research Station, març 2003 [Consulta: 25 març 2011].
- ↑ chanterelle at dictionary.com
- ↑ Moncalvo, Jean-Marc, et. al «The cantharelloid clade: dealing with incongruent gene trees and phylogenetic reconstruction methods». Mycologia, 98, 6, 2006, pàg. 937–48. DOI: 10.3852/mycologia.98.6.937. PMID: 17486970.
- ↑ Buyck B, Kauff F, Cruaud C, Hofstetter V. «Molecular evidence for novel Cantharellus (Cantharellales, Basidiomycota) from tropical African miombo woodland and a key to all tropical African chanterelles». Fungal Diversity, 58, 1, 2013, pàg. 281–98. DOI: 10.1007/s13225-012-0215-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Buyck, Bart; Hofstetter, Valérie «The contribution of tef-1 sequences to species delimitation in the Cantharellus cibarius complex in the southeastern USA». Fungal Diversity, 49, 1, 2011, pàg. 35–46. DOI: 10.1007/s13225-011-0095-z.
- ↑ 6,0 6,1 Shao, Shi-Cheng; Tian, Xiao-Fei; Liu, Pei-Gui «Cantharellus in southwestern China: a new species and a new record». Mycotaxon, 116, 4-2011, pàg. 437–446. DOI: 10.5248/116.437.
- ↑ Wartchow F, Buyck B, Maia LC. «Cantharellus aurantioconspicuus (Cantharellales), a new species from Pernambuco, Brazil». Nova Hedwigia, 94, 1–2, 2012, pàg. 129–37. DOI: 10.1127/0029-5035/2012/0094-0129.
- ↑ «California Fungi—Cantharellus cibarius». Arxivat de l'original el 2010-11-07. [Consulta: 5 octubre 2014].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Foltz, M.; Perez, K. E.; Volk, T. «Molecular phylogeny and morphology reveals three new species of Cantharellus within 20 meters of one another in western Wisconsin, USA». Mycologia, 105, 2, 10-2012, pàg. 447–61. DOI: 10.3852/12-181. PMID: 23080022.
- ↑ Henkel TW, Aime MC, Miller SL. «Cantharellus pleurotoides, a new and unusual basidiomycete from Guyana». Mycological Research, 110, 12, 2006, pàg. 1409–12. DOI: 10.1016/j.mycres.2006.09.010.
- ↑ Kumari, Deepika; Upadhyay, Ramesh C.; Reddy, Mondem S. «Cantharellus pseudoformosus, a new species associated with Cedrus deodara from India». Mycoscience, 52, 2, 2011, pàg. 147–151. DOI: 10.1007/s10267-010-0080-5.
- ↑ Buyck, Bart; Lewis, David P.; Eyssartier, Guillaume; Hofstetter, Valérie «Cantharellus quercophilus sp. nov. and its comparison to other small, yellow or brown American chanterelles». Cryptogamie Mycologie, 31, 1, 2010, pàg. 17–33.
- ↑ California Fungi—Cantharellus subalbidus
- ↑ Feibelman, T. P.; Bennett, J. W.; Cibula, W. G. «Cantharellus Tabernensis: A New Species from the Southeastern United States». Mycologia, 88, 2, 3-1996, pàg. 295–301. JSTOR: 3760934.
- ↑ Buyck, Bart; Cruaud, Corinne; Couloux, Arnaud; Hofstetter, Valerie «Cantharellus texensis sp. nov. from Texas (USA), a southern look-alike of C. cinnabarinus revealed by tef-1 sequence data». Mycologia, 103, 5, 9-2011, pàg. 1037–46. DOI: 10.3852/10-261.
- ↑ Tian X-F, Buyck B, Shao S-C, Liu P-G, Fang Y. «Cantharellus zangii, a new subalpine basidiomycete from southwestern China». Mycotaxon, 120, 2012, pàg. 99–103. DOI: 10.5248/120.99.
- ↑ Philpot, Rosl. Viennese Cookery. Londres: Hodder & Staughton, 1965, p. 139–140.
Enllaços externs
[modifica]
- Recipes as of 2003-07-28
- Info on Cantharellaceae family as of 2003-07-28