Vés al contingut

Canvi climàtic a l'Iraq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentCanvi climàtic a l'Iraq
Tipuscanvi climàtic per país o territori Modifica el valor a Wikidata
EstatIraq Modifica el valor a Wikidata
Tempesta de sorra a l'Iraq el 2007.
Tempesta de sorra a l'Iraq el 2007.

El canvi climàtic a l'Iraq és el conjunt d'efectes climàtics que provoquen reptes de seguretat, ambientals, polítics i econòmics a la República de l'Iraq. Alguns d'aquests efectes són l'augment de les temperatures, les sequeres intenses, la disminució de les precipitacions, la desertificació, la salinització i la prevalença progressiva de les tempestes de pols, cosa que ha minat el sector agrícola del país. A més, la seguretat hídrica de l'Iraq es basa en la maresma de l'Eufrates i el Tigris, que està en declivi. La incertesa política —tant a escala nacional com regional— dificulta notòriament la mitigació del canvi climàtic i l'abordament de la gestió transnacional de l'aigua. Hi ha canvis com l'augment de les temperatures, la disminució de les precipitacions i la creixent escassetat d'aigua que s'augura que tindran implicacions greus per a l'Iraq en un futur pròxim.[1]

Emissions de gasos

[modifica]

El 2019, l'Iraq va representar el 8% de les emissions de metà de tot el món[2] i el 0,5% de les emissions globals de diòxid de carboni.[3] Les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per persona del país estan per sobre de la mitjana mundial.[4] Com que s'hi produeixen quantitats ingents de petroli, l'Iraq també és una de les 3 nacions amb més consum de gas al món.[5]

Impacte mediambiental

[modifica]

Canvi de temperatura i temps

[modifica]

A l'Iraq, l'escalfament global s'ha manifestat en «onades de calor prolongades, precipitacions irregulars, temperatures superiors a la mitjana i l'augment de la intensitat dels desastres», segons un report efectuat el 2018 pel Grup d'Experts en els Riscs de Seguretat pel Clima (anglès: Expert Working Group on Climate-related Security Risk).[6] Les temperatures hi poden arribar superar els 50 graus centígrads.[7]

Registre de la classificació climàtica de Köppen del mapa de l'Iraq en el període 1980-2016.
Predicció de la classificació climàtica de Köppen del mapa de l'Iraq en el període 2071-2100.

Fenòmens meteorològics extrems

[modifica]

La sequera compresa entre el 2007 i el 2009 va ser seguida de pluges molt intenses, que van contribuir a fortes inundacions i, finalment, a la pèrdua de sòl fèrtil.[8] Se'n va produir una altra que va arribar fins a gener del 2022, causada pel mateix canvi climàtic, la inadequació de les infraestructures existents per la inestabilitat arrossegada durant dècades i les polítiques hidrogràfiques de països com Turquia i l'Iran, que tenen al seu territori rius que van a l'Iraq també. Aquesta sequera va generar una crisi d'accés a l'aigua sense precedents.[9] D'altra banda, el maig del 2022 es va produir una tempesta de sorra que va causar un mort, 5.000 ferits lleus i centenars d'hospitalitzats.[10]

Recursos hídrics

[modifica]

A mesura que cauen els nivells d'aigua, una preocupació en auge al sud de l'Iraq —sobretot a Bàssora— és potenciar la salinitat del subministrament d'aigua.[6] De fet, el 2022 l'aigua del llac Sawa va reduir-se tant que aquest es va assecar, tant pel canvi climàtic en si com per l'ús desmesurat que hom en va fer.[11]

Impacte en la població

[modifica]

Impacte econòmic

[modifica]

El 2019, l'aire condicionat es va tornar inassequible o impossible de mantenir per als residents amb ingressos més baixos, a causa del proporcionament irregular d'electricitat.[12]

Agricultura

[modifica]

Els anys de sequera de l'Iraq es van agreujar especialment el 2018, en què les terres cultivades es van reduir a la meitat. El conreu de cultius de regadiu —com l'arròs, el blat de moro i altres cereals— va ser suspès pel govern; s'estima que es van perdre uns 39 milions de dòlars per la producció d'arròs no realitzada.[13]

El 2019, un hivern inusualment humit «va restaurar els aiguamolls del sud de l'Iraq» i, a més a més, va provocar inundacions massives als rius Tigris i Eufrates.[14]

La sequera del gener del 2022 va generar un difícil accés a l'aigua, cosa que va dificultar seriosament la subsistència del bestiar i els cultius. Així mateix, això va suposar un problema socioeconòmic per a la població iraquiana dedicada al sector primari, milers de les quals ubicades al voltant del llac Hamrín.[9]

Falla de la xarxa elèctrica

[modifica]

La xarxa elèctrica de l'Iraq va fallar a Bàssora, Dhi Qar i Maysan el 6 d'agost del 2022, pels 51°C que hi havia de temperatura aquell dia. En aquestes circumstàncies, es va declarar dia no lectiu d'aleshores fins al dimarts següent, quan començava la festa religiosa de Muhàrram.[15]

Societat i cultura

[modifica]

Riscs de seguretat

[modifica]

Quan es veuen alterats els mitjans de subsistència al camp, els residents locals a les zones alliberades per Estat Islàmic a vegades depenen d'aquest grup terrorista per accedir als recursos que els són imprescindibles per a la supervivència.[16]

Al sud de l'Iraq s'han produït manifestacions i enfrontaments atenent als drets de l'aigua.[16] El juliol del 2022, les apagades van empitjorar per culpa dels atacs a les línies elèctriques per part dels militants. Hi va contribuir addicionalment la reducció de l'energia subministrada per l'Iran. A causa d'això, es van organitzar protestes a Bagdad i Ciutat Sàder, on els residents van estar sense aire condicionat a 50°C.[17]

Referències

[modifica]
  1. USAID. «Climate Risk Profile: Iraq» (en anglès). Climatelinks. [Consulta: 10 agost 2019].
  2. «Iraq mulls tackling its methane problem and reaping major benefits along the way» (en anglès britànic). www.uniraq.org. Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 21 gener 2021].
  3. Ritchie, Hannah; Roser, Max Our World in Data, 11-06-2020.
  4. «CO2 emissions». Our World in Data. [Consulta: 21 gener 2021].
  5. [enllaç sense format] https://www.pbs.org/newshour/show/rising-temperatures-dying-cattle-iraq-is-reeling-from-climate-change
  6. 6,0 6,1 Cooke, Kieran. «Iraq's climate stresses are set to worsen» (en anglès). PreventionWeb, 12-11-2018. [Consulta: 10 agost 2019].
  7. «Iraq's power cuts show privilege of staying cool in a heatwave» (en anglès). , 05-07-2021 [Consulta: 9 agost 2022].
  8. UN Inter-Agency Information and Analysis Unit. «Climate Change in Iraq». ReliefWeb, 01-06-2012. [Consulta: 10 agost 2019].
  9. 9,0 9,1 Meseguer, David. «Iraq: el país dels dos grans rius es queda sense aigua». Diari Ara, 21-01-2022. Arxivat de l'original el 10 juny 2023. [Consulta: 3 novembre 2023].
  10. Ferrer, J. L. «Megatormenta d'arena a el Iraq: el canvi climàtic obliga a hospitalitzar a centenars de persones». Superdeporte, 07-05-2022. [Consulta: 3 novembre 2023].
  11. «L'ús excessiu i el canvi climàtic maten el llac Sawa de l'Iraq». CCMA, 26-04-2022. [Consulta: 3 novembre 2023].
  12. Hall, Richard. «Here, only the rich can escape the unbearable heat. Soon, thanks to climate change, it will be everywhere» (en anglès). The Independent, 10-08-2019. [Consulta: 10 agost 2019].
  13. Agence France-Presse. «Iraq's cultivated areas reduced by half as drought tightens grip» (en anglès). The National. [Consulta: 10 agost 2019].
  14. «Rains Test Iraq in Era of Climate Change» (en anglès). Voice of America, 02-05-2019. [Consulta: 10 agost 2019].
  15. Blair, Alex. «Power grid shuts down as Iraq pushes 50C in crippling heatwave». news.com.au, 08-08-2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  16. 16,0 16,1 Expert Working Group on Climate-related Security Risk. «Iraq: Climate-related Security Risk Assessment» p. 1–2, 01-08-2018.
  17. «Iraqis protest over power, water cuts amid heat wave» (en anglès). Reuters, 02-07-2021 [Consulta: 9 agost 2022].

Enllaços externs

[modifica]