Caoxita
 Caoxita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca(C₂O₄)·3H₂O |
| Localitat tipus | mina Cerchiara, Borghetto Vara, Vall de Vara, Província de La Spezia, Ligúria, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.AB.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.AB.50  |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,483 nβ = 1,516 nγ = 1,533 |
| Birefringència | δ = 0,050 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-012 |
| Símbol | Cao |
| Referències | [1] |
La caoxita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el seu nom per l'acrònim de l'Aniversari del Centenari dels raigs-X (en anglès, Centennial Anniversary Of X-rays), i també a la vegada per l'oxalat de calci (en anglès, CAlcium OXalate).
Característiques
[modifica]La caoxita és una substància orgànica de fórmula química Ca(C₂O₄)·3H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba en forma de cristalls allargats, tabulars en {010}, ambc ontorn poligonal, de fins a 0,5 mil·límetres, i com a esferulites cristal·lines.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la caoxita pertany a «10.AB - Sals d'àcids orgànics: oxalats» juntament amb els següents minerals: humboldtina, lindbergita, gluixinskita, moolooïta, stepanovita, minguzzita, wheatleyita, zhemchuzhnikovita, weddel·lita, whewel·lita, oxammita, natroxalat, coskrenita-(Ce), levinsonita-(Y), zugshunstita-(Ce) i novgorodovaïta.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Cerchiara, a Borghetto Vara, a la província de La Spezia (Ligúria, Itàlia), l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, barita i òxids de manganès.[2]