Cap al cel obert
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Carme Riera i Guilera |
| Llengua | català |
| Publicació | 2000 |
| Editorial | Ediciones Destino |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
| Personatges | |
| Lloc de la narració | Mallorca l'Havana |
| Premis | |
| Premis | Premi Nacional de Literatura (2001) Premi Crítica Serra d'Or (2001) |
Cap al cel obert és una novel·la de Carme Riera publicada l'any 2000.
La novel·la enllaça amb Dins el darrer blau, publicada al 1994, i tracta de nou el tema de la història dels jueus conversos de Mallorca.
Argument
[modifica]
 |
El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-4.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://www.grup62.cat/llibre-cap-al-cel-obert/156564 Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Cap al cel obert|url=https://www.grup62.cat/llibre-cap-al-cel-obert/156564}}--~~~~ |
A la segona meitat del segle xix, Gabriel i Miquel, els dissoluts germans de can Fortalesa (una rica família de mallorquins instal·lats a l'Havana) es juguen el seu futur a l'atzar, davant de notari. No saben, ni volen pensar, que la seva juguesca implica també el futur de les seves parentes Isabel i Maria Fortesa, que viuen a Mallorca i que s'hauran de traslladar a Cuba amb motiu del casament entre Isabel i Miquel, pactat entre els pares respectius.[1]
Però un viatge llarg i ple de perills determinarà el futur de Maria Fortesa, que arribarà a Cuba sense més companyia que la seva sensibilitat i el seu instint per sobreviure a uns anys convulsos que la precipitaran cap a la tragèdia...o tal vegada la felicitat.[2]
Dins el darrer blau i Cap al cel obert
[modifica]Dins el darrer blau i Cap al cel obert, totes dues amb una bona rebuda de la crítica del seu moment, són dues novel·les històriques que construeixen la doble identitat de jueus i mallorquins dels protagonistes, a partir de dues històries enllaçades: la primera, ambientada a la Mallorca de final del segle xvii, narra la persecució d'un grup de jueus condemnats a la crema pública a la foguera per la Inquisició; la segona té com a protagonistes els descendents dels jueus del segle xvii establerts a l'illa de Cuba en ple conflicte colonial.
L'acció de la segona novel·la, doncs s'emmarca a final del segle xix, en el conjunt d'esdeveniments que van marcar la independència de les colònies cubanes respecte a Espanya. Més que un simple enllaç de la narració, es tracta d'una ambientació volguda per l'autora per tal de provocar de manera tangencial però intel·ligent la successió d'aventures que haurà de patir la protagonista en la lluita per trobar una eixida a cel obert.[3] Alhora, Riera reprèn la genealogia d'una de les protagonistes de la primera novel·la, Isabel Tarongí, un segle i mig més tard. Dues branques de la seva descendència, una a les illes cubanes i l'altra a Mallorca, es creuen.[4]
Si en la primera novel·la Carme Riera defensava la tolerància i el diàleg, i es posicionava en contra del dogmatisme, en Cap al cel obert l'escriptora apuntava l'atzar com un dels assumptes principals, un atzar que pot fer que en una generació uns siguin víctimes i, en la següent, botxins. En la branca mallorquina l'atzar es personifica en Maria Fortesa, un personatge aparentment secundari com a acompanyant de la seva germana que, amb la seva mort, acaba esdevenint la protagonista de la història.
En totes dues obres els personatges parlen una llengua farcida de vocabulari dels mallorquins dels segles xviii i xix però amb un evident esforç per part de l'autora de fer-la comprensible per al lector actual.[4]
Edicions i traduccions
[modifica]- 2000. Destino (Barcelona).[5]
- 2000. Cercle de Lectors (Barcelona).[6]
- 2001. Por el cielo y más allá. Alfaguara (Madrid), Círculo de Lectores (Barcelona) i Punto de Lectura (Madrid).[6]
- 2002. Destino (Barcelona).[5]
- 2002. In den Offenen Himmel. Lübe (Bergisch Gladbach). Traductora: Petra Zickmann i Manel Pérez Espejo.[6]
- 2002. Verso il cielo aperto. Fazi (Roma). Traductor: Francesco Ardolino.[6]
- 2014. La Butxaca (Barcelona).[7]
- 2014. Edicions 62 (Barcelona). Versió digital.[8]
Guardons
[modifica]L'any d'edició de Cap al cel obert la Generalitat de Catalunya va concedir a Carme Riera la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria literària i va rebre el premi Elio Vittorini que concedeix del Departament de Turisme de Siracusa al millor autor estranger traduït a l'italià, per l'adaptació de Dins del darrer blau.
La novel·la va obtenir el premi Crítica Serra d'Or l'any 2001, així com el premi Nacional de Literatura.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Cap al cel obert - Carme Riera | Grup62.
- ↑ «Cap al cel obert». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Zabala, Júlia «Intercanvi de protagonistes». Caràcters, 10-2000, p. 16.
- ↑ 4,0 4,1 Obiols, Isabel «Carme Riera retoma la historia de los judíos conversos de Mallorca en Cap al cel obert». El País, 24-03-2000.
- ↑ 5,0 5,1 Riera, Carme.. Cap al cel obert. 1. ed. Barcelona: Ediciones Destino, 2000. ISBN 84-233-3206-3.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Carme Riera | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Riera, Carme 1949-. Cap al cel obert. 1ª ed. en aquest segell. [Barcelona]: Labutxaca, 2014. ISBN 978-84-9930-897-5.
- ↑ Riera, Carme. Cap al cel obert. Edicions 62, 2014-12-15.
Bibliografia
[modifica]- PIÑOL, Maria Rosa: "Entrevista a Carme Riera, que publica "Cap al cel obert". "El folletín era el género idóneo para escribir sobre la Cuba del XIX", La Vanguardia, 22.03.2000.
- JULIÀ, Lluïsa: Carme Riera. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2009.
- BARTRINA, Francesca: «Cap al cel obert (2000) de Carme Riera: hermenèutica i narratologia feministes». Lectora: revista de dones i textualitat. Núm. 19, 2013, p. 25-34.