Capella de Santa Bàrbara de Castellar del Vallès
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | gòtic català | |||
| Altitud | 280 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellar del Vallès (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Castell de Clasquerí | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
La Capella de Santa Bàrbara, de Castellar del Vallès, forma part del conjunt arquitectònic del Castell de Clasquerí, a un dels extrems del gran pati que hi ha davant de l'edifici principal. Tal com ja esmentava l'eclesiàstic i escriptor Antoni Vergés i Mirassó, en la seva obra Història de Castellar del Vallès, no es té constància de la data de construcció[1] tot i que, diversos autors, consideren probable que sigui una obra de finals del segle xv o molt a començaments del xvi, doncs ja la trobem documentada des de l'any 1511.[2]
Informació addicional
[modifica]Trets arquitectònics
[modifica]
És una capella plenament representativa de l'estil gòtic, de dimensions petites, d'una sola nau i amb una coberta a dos vessants. Aquest aspecte d'una única nau sumat a l'evidència d'unes línies molt senzilles són alguns dels trets característics que tot sovint trobem en l'anomenada arquitectura gòtica catalana. L'absis, orientat al sud-est, és de forma poligonal i es remata amb uns merlets, a manera de torre i de major alçada que la resta de la capella.
La façana principal, oberta en direcció a l'entrada principal del castell, ens ofereix una bella portalada, una finestra lobulada i la campana dins d'una petita espadanya. Tanmateix i pel cantó de ponent, amb vistes cap al riu Ripoll i damunt de l'imponent Sot de Santa Bàrbara, s'hi pot observar una terrassa lateral amb un conjunt d'arcs apuntats.[3]
Detalls històrics i artístics
[modifica]Després de la construcció, es tenen moltes referències de celebracions familiars de la casa de Clasquerí en aquesta capella. L'any 1548, Isabel de Clasquerí i Corbera s'hi casà, en segones núpcies, amb Bernat de Meca i Turell, per quin motiu, el 20 de juny d'aquell mateix any, Magdalena de Corbera, mare d'Isabel de Clasquerí, encarregà al pintor i poeta Pere Serafí la construcció d'un retaule per a la capella, fixant-ne un preu de 80 lliures. Malauradament, aquest retaule va ser cremat totalment l'any 1936 arran dels fets de la Guerra Civil. Gràcies, però, a l'existència d'una fotografia d'aquest, l'escriptor Santi Torras Tilló en va fer un relat força descriptiu dels diversos passatges de la vida de Santa Bàrbara que figuraven a l'obra, així com una descripció dels principals trets artístics de l'autor.[4]
A Història de Castellar del Vallès, Antoni Vergés i Mirassó continua explicant com, per exemple, el 15 d'agost de 1555, hi fou batejat en Miquel, Gaspar, Joan, fill dels il·lustres senyors en Bernat de Meca i na Isabel de Clasquerí i hi afegeix, «Crec que antigament se celebraria quasi cada dia a la capella de Santa Bàrbara, puix és fàcil que no faltés sacerdot familiar a la casa de Clasquerí».[1] Quan la família Clasquerí deixà de residir-hi habitualment, la capella perdé el privilegi o llicència de culte, fins que l'any 1849, i accedint a la súplica de l'Il·lustríssim senyor Joaquim de Sentmenat, senyor del castell de Clasquerí, en Francesc Bosch, vicari general de Barcelona i Governador permeté que se celebrés a Santa Bàrbara el culte sempre que s'ha tingut per convenient.[5][6][7][8][9]
Advocació a Santa Bàrbara
[modifica]Durant el segle xiv, però sobretot al segle xv, van proliferar els llocs de culte dedicats a l'advocació de Santa Bàrbara. A més a més de Castellar del Vallès, trobem advocació a aquesta santa a Santa Bàrbara de Pruneres que el 1328 era un beneficiat i, el 1381, era ja un santuari de prestigi consolidat. Santa Bàrbara tingué també altar a Sant Feliu de Lledó, junt amb els sants Prim i Felicià, l'any 1388. A Sant Feliu de Guíxols, junt amb altres sants, el 1441. A Sant Vicenç de Besalú, el 1456. L'any 1456 ja s'esmenta l'ermita de Santa Bàrbara a la parròquia de Sant Martí Sapresa. I a Serinyà, el 1443. Aleshores, s'invocava Santa Bàrbara en ocasió de tempestes i pedregades, com s'ha fet, posteriorment, amb la coneguda dita «Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu» que hom pronunciava en veure el llamp d'una tempesta.[10]
| « | Contra llamps i pedregada
mal de pits, febre i dolor, |
» |
| — anònim | ||
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Vergés i Mirassó, Mn. Antoni. Història de Castellar del Vallès: segons el seu manuscrit del 1872, guardat a l'arxiu parroquial de Castellar i fins ara inèdit. Barcelona: Editorial Montblanc-Martin, 1974.
- ↑ Diversos Autors «Castellar del Vallès». Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A..
- ↑ Royo, Fina; Joaquim Royo, Eulàlia Costa, Sílvia Sáiz, Raquel Lacuesta, Imma Vilamala, Àlvar Caixal,Albert López. Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental Castellar del Vallès. Barcelona: Diputació de Barcelona [Consulta: 18 setembre 2014]. Arxivat 23 de setembre 2015 a Wayback Machine.
- ↑ Torras Tilló, Santi «l Retaule de santa Bàrbara de Castellar del Vallès i la qüestió de la formació artística de Pere Seraf». Butlletí Museu Nacional d'Art de Catalunya, 4, 2001. ISSN: 2014-6795.
- ↑ Català Roca, Pere. Rafael Dalmau. Els castells catalans volum 2, 1969. ISBN 8423202925.
- ↑ Planas, Ester; Àlex Portolés. Recull històric de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès: Ajuntament de Castellar del Vallès, 1994.
- ↑ Prat Paz, Esteve. Arxiu d'Història de Castellar. L'art castellarenc : arts plàstiques i visuals : del neolític als temps presents. ISBN 9788460412977 [Consulta: 10 setembre 2014].
- ↑ Plaça Vella. Ajuntament de Castellar del Vallès [Castellar del Vallès], 18, 1986.
- ↑ Plaça Vella. Ajuntament de Castellar del Vallès [Castellar del Vallès], 21, 1986.
- ↑ Malivern i Sardà, Enriqueta «Penedesenca/article/view/59134/91223 Oracions de l'antigor». Miscel·lània Penedesenca, 1978, pàg. 89-94.
- ↑ Malivern i Sardà, Enriqueta, Miscel·lània Penedesenca 1978, p. 92.