Caprimulgiformes
 enganyapastors de Horsfield  | |
| Període | |
|---|---|
Eocè mitjà - actualitat
| |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Superordre | Neoaves |
| Ordre | Caprimulgiformes Ridgway, 1881 |
| Famílies | |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Els caprimulgiformes (Caprimulgiformes) són un ordre d'ocells de costums nocturns, plomatge suau, com els dels estrígids, i de vol silent. En canvi, emeten un cant molt penetrant, que s'escolta a la nit. Tenen el plomatge altament críptic i es camuflen a terra, entre les branques dels arbres o entre la fullaraca. El seu nom científic remet a la llegenda popular i creença errònia que xuclen la llet de les cabres.
Morfologia
[modifica]Tenen els ulls grans, la cua i les ales llargues, els peus petits i una obertura de boca enorme acabada en un bec diminut.[1] Utilitzen la gran boca a manera de xarxa per a caçar insectes al vol.[2] Al voltant de la boca tenen una sèrie de pèls rígids. Tenen les potes petites i, en conjunt, són d'una coloració semblant a la de la terra, amb la qual es confonen perfectament.[3]
Costums
[modifica]Algunes espècies passen l'hivern en estat letàrgic, fenomen excepcional entre els ocells.
Observacions
[modifica]La majoria de famílies d'aquest ordre són tropicals. Només hi ha una família als Països Catalans, el dels caprimúlgids, que són representats a casa nostra per l'enganyapastors i el siboc, que només ens arriben a l'estiu, mentre que hivernen a l'Àfrica. Rarament, ens arriba com a divagant l'enganyapastors egipci (Caprimulgus aegyptius).
Referències
[modifica]- ↑ Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191.
- ↑ Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70.
Bibliografia
[modifica]- Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig, Barcelona, 1987, pàgina 70, ISBN 84-315-0434-X.
- Roger Tory Peterson, Guy Mountfort i P.A.D. Hollom: Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació del text original en anglès (Collins Field Guide to Birds of Britain and Europe) coordinada per Jordi Sargatal, amb l'equip de traducció i adaptació: Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal i Erich Streich. Barcelona: Edicions Omega, 1995, p. 191-193. ISBN 84-282-1034-9; ISBN 9788428210348.
- Jonsson, Lars: Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà. Edició original en suec (Lars Jonnsons Fåglar), traducció i adaptació de l'anglès per Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal. Barcelona: Edicions Omega, 1994, p. 328. ISBN 84-282-1008-X; ISBN 9788428210089.
