Vés al contingut

Pteròclids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPteròclids
Pteroclidae Modifica el valor a Wikidata

Pterocles lichtensteinii fotografiada a Kenya.
Pterocles namaqua fotografiada a Namíbia.
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePterocliformes
FamíliaPteroclidae Modifica el valor a Wikidata
Bonaparte, 1831
Gèneres

Els pteròclids (Pteroclidae) són l'única família de l'ordre dels pterocliformes. Està formada per aus que recorden les perdius o els coloms, tot i estar més emparentades amb els coloms.[1]

Il·lustració de Pterocles quadricinctus.

Morfologia

[modifica]
Pterocles indicus
  • Mesuren entre 24 i 40 cm de llargària total.
  • Pesen entre 150 i 500 g.
  • Presenten escàs dimorfisme sexual, tot i que els mascles són lleugerament més grossos.
  • Ales punxegudes.
  • Potes curtes.
  • Plomatge mimètic amb l'entorn.
  • Les plomes del ventre estan adaptades per poder amarar-se d'aigua i portar-la als pollets que són al niu.

Reproducció

[modifica]

Els pteroclidiformes són monògams i acostumen a fer el niu en una petita depressió del sòl. Hi ponen 3 ous (rarament quatre) i els progenitors es reparteixen les tasques d'incubació: els mascles ho fan a la nit i de matinada mentre que les femelles se n'encarreguen durant el dia. Els pollets es desclouen al cap de 20-25 dies i són capaços d'alimentar-se per si sols des del primer dia imitant els pares durant alguns mesos.

Alimentació

[modifica]

Mengen llavors.

Hàbitat

[modifica]
Ganga pigallada (Pterocles senegallus)

Viuen en zones àrides i calentes, ja sigui a les estepes i a les sabanes africanes o a les zones semidesèrtiques i a les planures de camps de cereals d'Europa. Aquest tipus d'ambient condiciona totalment la seua anatomia i el seu tipus de vida, puix que s'han de protegir de les altes temperatures i s'han hagut d'adaptar a menjar llavors i gra, aliments que no els proporcionen l'aigua necessària. Quant al primer problema, l'han solucionat amb una pell dura i amb un plomatge dens, que també recobreix la part anterior dels tres dits amb els quals acaben les curtes potes. D'altra banda, la necessitat d'aigua condiciona la seua vida diària. A la matinada o al capvespre han de desplaçar-se, sens falta, als abeuradors, amb una freqüència superior a la dels altres ocells. Hi arriben en grans bandades i beuen xuclant el líquid, de la mateixa manera que els coloms. Fins i tot, poden aprofitar aigua salobre.

Distribució geogràfica

[modifica]

Les espècies d'aquest ordre viuen a Àfrica, Madagascar, Pròxim Orient, l'Índia, Àsia central i la península Ibèrica.

Costums

[modifica]
Il·lustració de la ganga estepària (Syrrhaptes paradoxus)
Ganga de ventre bru (Pterocles exustus)
  • Són aus terrestres, tot i que tenen un vol molt potent, amb fortes i constants sacsejades d'ales que els obliguen a fer una gran despesa energètica.
  • Són gregaries i poden arribar a formar bandades de fins a 100 individus.

Referències

[modifica]
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 60. ISBN 84-315-0434-X
  2. [enllaç sense format] http://www.damisela.com/zoo/ave/otros/columb/pteroclididae/nombres.htm (castellà)
  3. [enllaç sense format] http://www.oiseaux.net/birds/pteroclididae.html (francès) i (anglès)

Enllaços externs

[modifica]