Vés al contingut

Capverdians estatunidencs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula grup humàCapverdians estatunidencs
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total102.853 (ascendència capverdiana, cens de 2011)[1]
33,119 (nascuts a Cap Verd, 2007-2011)[2]
LlenguaPortuguès, crioll capverdià, anglès
ReligióCristianisme (Catolicisme)
Regions amb poblacions significatives
Massachusetts Massachusetts 53.174
Rhode Island Rhode Island 19.490

Els Capverdians estatunidencs són estatunidencs amb ascendència capverdiana. El 2010, l'American Community Survey va indicar que havia 95.003 residents estatunidencs amb avantpassats de Cap Verd.

Onades d'immigració

[modifica]

La immigració de capverdians als Estats Units van començar a principis del segle xix. Els primers immigrants capverdians arribaren a Nova Anglaterra a bord de vaixells baleners, que sovint recollien els tripulants de la costa de l'illa Brava. Els capitans ianquis valoraven llurs tripulants capverdians, ja que "treballaven força per salvar el que podien, mentre que a bord d'un vaixell podien ser contractats per molts menys diners que els marins estatunidencs. A més, eren una tripulació disciplinada."[3]

Els capverdians van ser universalment considerat com a "mariners treballadors honests." Quan tots els altres van abandonar els antics vaixells, els capverdians va comprar els vaixells decrèpits amb els seus guanys com mariners i els mantingueren amb cura amorosa. Amb el temps, van arribar a posseir gairebé tot el que quedava de la flota de New Bedford, ja sigui per compra o per defecte. En alguns casos, van rebre els vaixells com a donacions directes i "navegaren amb ells arreu de la terra amb els seus propis equips i van obtenir guanys modests de la caça de balenes a l'antiga manera."

Aquesta immigració de "degoteig" de Cap Verd va créixer com una "inundació" al segle XX degut a les sequeres, fam, i declivi econòmic de Cap Verd.[4] Un cop en vaixells baleners i a Amèrica, els capverdians podien enviar diners a casa i informaven als altres familiars i amics de la "la terra de les oportunitats". També van enviar Bidons (barrils de gasolina) plens de menjar, roba, i altres articles de New Bedford (Massachusetts) i Providence (Rhode Island). Aquestes són les comunitats capverdianes més antigues i més grans als Estats Units. Aquestes comunitats i les noves comunitats capverdianes estan marcades per estrets llaços de parentiu i interdependència entre les famílies, una pràctica tradicional capverdiana que s'ha transmès de generació en generació.

Una de les principals forces que van portar als capverdians a les Amèriques va ser la indústria balenera. Els baleners estatunidencs de New Bedford van començar a viatjar a les illes en la dècada de 1790, i hi desenvoluparen el seu comerç en el segle xix. Durant aquest temps, molts capverdians es van unir als equips de la caça de balenes estatunidencs per tal d'escapar de Cap Verd, una terra de pobres recursos naturals i un govern colonial portuguès sovint abusiu. A mitjans de la dècada de 1800 New Bedford s'havia transformat en un centre econòmic marítim, on els capverdians no només estaven a punt de sobresortir en la indústria de la caça de balenes, sinó també en altres indústries marítimes (com la pesca).[5] El Museu Balener de New Bedford explica, A mesura que s'aproximava el segle xix es van enfortir els lligams entre les illes i el port, empresaris com Roy Teixeira, Henrique Mendes, Luis Lopes, Frank Lopes i Antonio Cardoza compraren, crearen i administraren vaixells el Coriolanus, el Savoia, i l' Arcturus ... És important destacar que els capverdians no només s'assenten a New Bedford, sinó que entre 1860 i 1965 el 41% del comerç de paquets entre Nova Anglaterra i les illes eren propietat dels capverdians.”[5]

Molts capverdians van treballar en la recollida de nabius per a la indústria del nabiu al sud-est de Massachusetts.[6][7]

L'emigració de Cap Verd als Estats Units al segle xix i principis del segle XX es compon de les classes més pobres de les illes. El 1922 el govern dels EUA restringí la immigració de persones de color, reduint en gran manera la immigració de Cap Verd. Les noves regulacions també van impedir als capverdians estatunidencs de visitar les illes per por de ser-los negat el reingrés als Estats Units. Les dues comunitats per tant van estar relativament aïllades l'una de l'altra durant aproximadament 40 anys. Amb les portes tancades a Amèrica, els capverdians van començar a emigrar a Europa, Amèrica del Sud i Àfrica Occidental per les rutes traçades per la navegació comercial i l'imperi colonial portuguès. Durant el mateix període alguns capverdians estatunidencs van emigrar de les comunitats establertes ja feia temps de la costa est a les ciutats d'acer d'Ohio i Pennsilvània; i a Califòrnia.

El 1966, amb la Llei d'Immigració i Nacionalitat de 1965, el govern dels EUA va relaxar les seves regulacions, i va començar una nova onada d'immigració de capverdians. Els nouvinguts a Boston, Brockton, Taunton i Onset, Massachusetts, Pawtucket, Rhode Island, Waterbury, Connecticut, Brooklyn i Yonkers, Nova York i altres comunitats de la Costa Est van trobar amb un grup ètnic de capverdians semblants a ells, però que diferien culturalment. Separats per tant de temps, els grups sabien poc de la seva història recent.[8]

Cap Verd va assolir la independència total el 5 de juliol de 1975 després d'una llarga lluita pels drets complets i sense restriccions contra el passat govern colonial amb el Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap Verd (PAIGC). Aquesta nova independència va permetre un nou camí que seria essencials per a la migració dels capverdians estatunidencs, ja que Cap Verd va ser un dels pocs països africans que va permetre el sobrevol d'avions europeus i estatunidencs. Això va ser acompanyat per dues altres accions de la independència de Cap Verd que van ajudar a la migració: el trencament de la unitat política amb Guinea el 1980, i l'elecció d'António Mascarenhas Monteiro, que va provocar lluites econòmiques que inciten a l'emigració.[9]

Assentament

[modifica]

Els estats amb major població capverdiana (en 2010) eren:[10]

  1. Massachusetts Massachusetts - 53.174
  2. Rhode Island Rhode Island - 19.490
  3. Connecticut Connecticut - 4.381
  4. Florida Florida - 2.983
  5. Califòrnia Califòrnia - 2.514
  6. Nova Jersey Nova Jersey - 1.430
  7. Virgínia Virginia - 1.059
  8. Maryland Maryland - 1.022
  9. Estat de Nova York Nova York - 844
  10. Plantilla:Country data Georgia (U.S. state) Geòrgia - 802

Les comunitats més grans de capverdians (2010) eren:[11]

  1. Brockton (Massachusetts) - 11.709
  2. Boston (Massachusetts) - 11.284
  3. New Bedford (Massachusetts) - 10.262
  4. Pawtucket (Rhode Island) - 8.720
  5. Taunton (Massachusetts) - 7.313
  6. Providence (Rhode Island) - 4.015
  7. East Providence (Rhode Island) - 2.265
  8. Wareham (Massachusetts) - 1.852
  9. Central Falls (Rhode Island) - 1.158
  10. Bridgeport (Connecticut) - 1.080

El nombre estimat de descendents de capverdians residents als Estats Units és de 265.000 persones,[12] segons un article del New York Times de juny de 2006. La majoria d'ells resideixen a Massachusetts i Rhode Island.[13]

Persones notables

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «American FactFinder - Results 2011». US Census Bureau. Arxivat de l'original el 12 de febrer 2020. [Consulta: 9 maig 2016].
  2. ↑ «PLACE OF BIRTH FOR THE FOREIGN-BORN POPULATION IN THE UNITED STATES, Universe: Foreign-born population excluding population born at sea, 2007-2011 American Community Survey 5-Year Estimates». United States Census Bureau. Arxivat de l'original el 13 de setembre 2016. [Consulta: 9 maig 2016].
  3. ↑ Haywood, Carl Norman. American Whalers in Africa. Boston University PhD. . Citat en «Tchuba». Arxivat de l'original el 2006-03-01. [Consulta: 6 juny 2006].
  4. ↑ «Cape Verde History and Culture». Arxivat de l'original el 2005-04-07. [Consulta: 5 maig 2005].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Cape Verdean Maritime Exhibit - New Bedford Whaling Museum New Bedford Whaling Museum». Arxivat de l'original el 3 de setembre 2015. [Consulta: 13 agost 2015].
  6. ↑ Semedo, Querino Kenneth J., "The Story Must Be Told : A Story of Cape Verdeans : A story about the forgotten cranberry bog workers, the Cape Verdean men and women who helped to build the cranberry industry" Arxivat 2011-11-20 a Wayback Machine., University of Massachusetts Dartmouth, November 25, 1999.
  7. ↑ "Cranberry Harvest Trail Guide Information - Southeastern Massachusetts" Arxivat 2011-08-28 a Wayback Machine., Cape Cod Cranberry Growers' Association
  8. ↑ Halter, Marilyn. “Cape Verdeans in the U.S.”
  9. ↑ Cape Verde. (2013). In Encyclopædia Britannica. Retrieved from http://www.britannica.com/EBchecked/topic/93703/Cape-Verde/281270/Struggle-for-independence
  10. ↑ B01003 | TOTAL POPULATION 2006-2010 American Community Survey Selected Population Tables
  11. ↑ Data Access and Dissemination Systems (DADS). «American FactFinder - Results». [Consulta: 13 agost 2015].
  12. ↑ DeParle, Jason «In a World on the Move, a Tiny Land Strains to Cope». New York Times. New York Times, 24-06-2007 [Consulta: 2 juliol 2007].
  13. ↑ «Cape Verdean Ancestry Search - Cape Verdean Genealogy by City - ePodunk.com». Arxivat de l'original el 1 de febrer 2015. [Consulta: 13 agost 2015].

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Capverdians_estatunidencs&oldid=32535378»