Carbonat de bari
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 197,89 Da |
Estructura química | |
Fórmula química | CBaO₃ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 4,286 g/cm³ |
Índex de refracció | 1,6 |
Punt de descomposició | 1.400 ℃ |
Entalpia estàndard de formació | −1.211 kJ/mol |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () |
El carbonat de bari (BaCO₃), és un compost iònic inorgànic format per cations Ba2+ i anions carbonat, CO32-. És el principal component del mineral anomenat witherita. És un compost químic que es fa servir en verí de rata, maons, vernissos ceràmics i ciment.
Preparació
[modifica]El carbonat de bari és fabricat comercialment a partir de sulfur de bari tant per tractament amb carbonat de sodi (sosa) a 60-70 °C com fent passar diòxid de carboni a 40-90 °C.[1]
- BaS + Na₂CO₃ → BaCO₃ + Na₂S
- BaS + CO₂ + H₂O → BaCO₃ + H₂S
En el procés amb sosa, el carbonat de sodi sòlid o dissolt és afegit a una solució de sulfur de bari, i el precipitat de carbonat de bari és filtrat, rentat i assecat.
Reaccions
[modifica]El carbonat de bari reacciona amb àcids com l'àcid clorhídric per formar sals de bari solubles, com el clorur de bari:
- BaCO3(s) + 2 HCl(aq) → BaCl2(aq) + CO2(g) + H₂O(l)
Tanmateix, la reacció amb àcid sulfúric és pobra, perquè el sulfat de bari és altament insoluble.
Usos
[modifica]El carbonat de bari és àmpliament utilitzat en la indústria ceràmica com un component dels vernissos. Actua com a fundent, un agent cristal·litzant que es combina amb certs òxids de colors per produir colors únics que no es poden obtenir fàcilment mitjançant altres mètodes. El seu ús és polèmic perquè alguns reclamen que pot lixiviar dels vernissos als aliments i begudes. Per proporcionar un ús segur, es fa servir sovint el BaO en forma de frita.
En la indústria del maó, rajola i ceràmics, el carbonat de bari és afegit a les argiles per precipitar sals solubles (sulfat de calci i sulfat de magnesi) que causen eflorescències.
Referències
[modifica]- ↑ Patnaik, Pradyot. McGraw-Hill. Handbook of Inorganic Chemicals (en anglès). ISBN 0-07-049439-8.