Vés al contingut

Carl Theodore Liebermann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarl Theodore Liebermann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Carl Liebermann Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Carl Theodor Liebermann Modifica el valor a Wikidata
23 febrer 1842 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1914 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRobert Bunsen i Adolf von Baeyer Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareBenjamin Liebermann Modifica el valor a Wikidata

Carl Theodore Liebermann (23 de febrer de 1842, Berlín, Prússia - 28 de desembre de 1914, Berlín, Alemanya) fou un químic alemany descobridor de la síntesi de l'alitzarina.

Biografia

[modifica]

Liebermann estudià a la Universitat de Heidelberg amb Robert Wilhelm Bunsen. Després s'uní al grup d'Adolf von Baeyer a la Universitat de Berlín, on es doctorà l'any 1865. Després de la seva habilitació el 1870 es convertí en professor a la Universitat de Berlín, després que Adolf von Baeyer anà a la Universitat d'Estrasburg.

Obra

[modifica]
Estructura química de l'alitzarina

El 1868, juntament amb Carl James Peter Graebe, Liebermann sintetitzà l'alitzarina, un tint taronja-vermell en 1868. El 1826, el químic francès Pierre Jean Robiquet havia aïllat de l'arrel d'una planta, l'alitzarina. El 1868 Liebermann descobrí que l'alitzarina es pot reduir a la forma d'antracè, que és un element abundant en el quitrà de carbó, la qual cosa li obrí el camí per a la seva síntesi. La patent de Liebermann i Graebe per a la síntesi de l'alitzarina a partir de l'antracè es presentà un dia abans de la patent de William Henry Perkin. La síntesi és una cloració o bromació de l'antracè amb una posterior oxidació.[1][2] La cooperació amb BASF i especialment amb Heinrich Car permeteren la producció a gran escala de l'alitzarina.

Referències

[modifica]
  1. C. Gräbe, C. Liebermann «Ueber Alizarin und Anthracen». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 1, 1, 1868, pàg. 41–56. DOI: 10.1002/cber.18680010142.
  2. C. Gräbe, C. Liebermann «Ueber Farbstoffe aus der Anthracengruppe». Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, 1, 1, 1868, pàg. 104–106. DOI: 10.1002/cber.18680010142.