Carles de França (duc de Berry)

Carles de França
Nom original	(fr) Charles de France
Biografia
Naixement	31 agost 1686 ; Versalles (França)
Mort	4 maig 1714 (27 anys); Marly-le-Roi (França)
Causa de mort	mort accidental, caiguda d'un cavall; accident de caça
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Duc
Família	Dinastia borbònica
Cònjuge	Lluïsa Elisabet d'Orleans (1710–)
Fills	unnamed daughter de Bourbon, Carles de Berry, Marie Louise Elisabeth de Bourbon
Pares	Lluís de França i Maria Anna Victòria de Baviera
Germans	Felip V d'Espanya; Lluís de França
Premis
	Cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant; Cavaller de l'Orde de Sant Miquel; Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or ;
	Signatura

Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly-le-Roi 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Net de Lluís XIV de França (i la seva esposa la infanta Maria Teresa d'Àustria) per via paterna, i per via materna de l'elector Ferran I Maria de Baviera i de la princesa Enriqueta Adelaida de Savoia. Era el tercer fill del gran delfí i de Maria Anna Cristina de Baviera, es va casar el 6 de juliol de 1710 amb una filla del duc Felip II d'Orleans i Francesca Maria de Blois, Maria Lluïsa Elisabet d'Orleans (1695- 1719), que, després de la mort del seu espòs i una vegada el seu pare fet regent, va deixar lliure curs a la seva febre de plaers llicenciosos. Se la va acusar de comerç incestuós amb el seu pare i la seva nimfomania notòria li va valer una reputació de Messal·lina. Amb la salut minada per la seva vida d'excessos i una sèrie d'embarassos clandestins, la senyora de Berry va morir als 23 anys, de les complicacions tardanes d'un part molt laboriós. A l'autòpsia, la jove vídua és trobada de nou embarassada com menciona Saint-Simon.

Mentre vivia el seu marit, la duquessa va portar al món tres nens, tots vinguts abans de terme i morts al naixement o poc després, entre els quals una filla pòstuma. A penes casada, la senyora de Berry va fer el salt obertament al seu marit i pensava fins i tot fugir a Holanda amb el seu amant.

El duc va morir als 28 anys d'un accident de caça a Marly, reclamant la gràcia del que l'havia ferit. No va jugar cap paper polític. La seva mort s'afegí a una llarga llista de morts dins de la Casa reial francesa en el trienni de l'any 1711 a 1714 i a agreujà la inestabilitat institucional en el si de la família reial a causa de la manca de representants masculins.

L'home

En vista de la seva naturalesa alegre i generosa, va ser anomenat "Berry-Bon Coeur" (Berry Bon Cor) per la duquessa d'Orleans, "la Palatina", la seva bestia i àvia de la seva dona. Tenia un afecte profund i sincer per als seus dos germans grans i manifesta obertament que no envejava la seva brillant carrera, el gran hereu al tron de França, i el segon, Felip, rebent als 17 anys, el tron d'Espanya.

El 1710, el seu avi, Lluís XIV va alienar el ducat d'Alençon, el ducat d'Angulema, el comtat de Ponthieu i el comtat de Cognac per compondre la seva herència-assignació. El duc de Berry va morir sense posteritat i el comtat de Ponthieu, el de Cognac, el ducat d'Angulema, el de Berry, i el ducat d'Alençon foren reunits al domini de la corona.

L'home

Ascendència

Descendència

Referències

Bibliografia