Vés al contingut

Maria Anna Victòria de Baviera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Anna Victòria de Baviera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1660 Modifica el valor a Wikidata
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 abril 1690 Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
palau de Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Wittelsbach Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís de França (1680–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís de França, Felip V d'Espanya, Carles de França Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran I Maria de Baviera Modifica el valor a Wikidata  i Enriqueta Adelaida de Savoia Modifica el valor a Wikidata
GermansViolant Beatriu de Baviera
Maximilià II de Baviera
Josep Climent de Baviera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 84261950 Modifica el valor a Wikidata

Maria Anna Victòria de Baviera (Múnic, 28 de novembre de 1660 - Versalles, 20 d'abril de 1690) va ser una princesa de Baviera, que va ser consort de Lluís, Delfí de França.

Va ser la filla gran de l'elector Ferran Maria de Baviera i d'Enriqueta Adelaida de Savoia, filla del duc Víctor Amadeu I de Savoia. La seva mare va prestar atenció a la seva formació artística i musical, i va dedicar-se tant a l'escriptura, la pintura, el cant i a tocar l'arpa. Un dels seus mestres va ser Johann Caspar von Kerll.[1] A més, parlava diversos idiomes, l'alemany, el francès, l'italià i llegia llatí amb fluïdesa. Elisabet Carlota del Palatinat, que la va conèixer a la cort francesa, la descriu com enginyosa, amable i natural, però sembla amb molta dignitat.[2]

Fruit de l'aliança entre Baviera i França de 17 de febrer de 1670, es va acordar el matrimoni posterior de Maria Anna, que llavors tenia nou anys, amb Lluís, el delfí de França, només un any més jove. La seva mare, que era neta d'un monarca de la dinastia borbònica, esperava que el projecte matrimonial suposés una millora dinàstica dels seus descendents.[3] El matrimoni, negociat a Múnic a inicis de 1680, es va materialitzar el 7 de març del mateix any a Châlons-sur-Marne. L'apropament entre Baviera i França va despertar força preocupació en l'emperador Leopold I, que temia que els bavaresos poguessin atacar Àustria a través de Salzburg.[4]

Després del matrimoni, entre les dames de la cort francesa Maria Anna va ocupar el segon lloc després de la reina i esposa de Lluís XIV. A més, era la segona representant de la casa Wittelsbach a Versalles, atesa la presència de Elisabet Carlota del Palatinat, casada amb el germà del rei, i amb la qual va desenvolupar una relació molt estreta.[5]

Va morir a Versalles el 20 d'abril de 1690. Dels seus descendents, el seu net Lluís va regnar com a rei de França, fill del seu primogènit.[6]

Descendència

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Koldau, Linda Maria. Frauen – Musik – Kultur. Ein Handbuch zum deutschen Sprachgebiet der Frühen Neuzeit (en alemany). Colònia: Böhlau, 2005, p. 229. ISBN 3-412-24505-4. 
  2. Van der Cruysse, Dirk. "Madame sein ist ein ellendes Handwerck". Liselotte von der Pfalz – eine deutsche Prinzessin am Hof des Sonnenkönigs (en alemany). Múnic: Ungekürzte Taschenbuchausgabe, 2010, p. 275. ISBN 3-492-22141-6. 
  3. Von Bary, Roswitha. Henriette Adelaide. Kurfürstin von Bayern (en alemany). Regensburg: Pustet, 2004, p. 284. ISBN 3-7917-1873-8. 
  4. Pichler, Georg Abdon. Salzburg's Landes-Geschichte. 1: Allgmeine Geschichte (en alemany). Salzburg: Oberer'schen Buchhandlung, 1865, p. 480. 
  5. Hartmann, Peter Claus «Zwei Wittelsbachische Prinzessinnen am Hof Ludwigs XIV: Maria Anna Christina von Bayern und Elisabeth Charlotte von der Pfalz». Zeitschrift für Bayerische Landesgeschichte, vol. 44, 1981, pàg. 269-285.
  6. Duckett, George. «Congratulatory correspondence between the courts of England, France, and Denmark, in 1683, on the occasion of the marirage of the Princessa Anne». A: Papers Historical & Antiquarian (en anglès), 1880, p. 6.