Carles Furriols i Solà
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 juliol 1956 Vic (Osona) |
Mort | 4 novembre 2023 (67 anys) Taradell (Osona) |
Causa de mort | càncer |
Ideologia | Independentisme català |
Activitat | |
Ocupació | activista, metge |
Participà en | |
28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
Premis | |
|
Carles Furriols i Solà (Vic, 4 de juliol de 1956 - Taradell, 4 de novembre de 2023) fou un metge impulsor de la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta que fomenta la creació d'empreses sostenibles i la inserció laboral de persones vulnerables a partir de la recollida de fàrmacs. També va ser conegut amb el nom de Tati Furriols.[1]
Biografia
[modifica]Els seus avis materns tenien una fàbrica de llonganisses i els paterns van iniciar una ferreteria. El seu pare, Miquel Furriols Bernadet, va estudiar medicina per ser dentista i va haver de marxar exiliat d'Espanya dues vegades. Va estar tancat a les txeques de Via Laietana, es va fer franquista després de presenciar una foguera de llibres i imatges religioses per part de milicians i va fer la guerra al front de Terol. Regidor de cultura de Vic, el pare va impulsar la revista cultural d'avantguarda Inquietud. La seva mare, Maria Carme Solà Castells, va treballar a la fàbrica de llonganisses i va aprendre francès i anglès de manera autodidacta per a fer d'intèrpret.[1]
Sisè de vuit germans, entre els vuit i deu anys va viure a Taradell i va fer d'ajudant de pastisser mentre estudiava al col·legi de Sant Miquel de Vic. Va interrompre els estudis dos anys però després va seguir. Com a delegat de classe, amb l'aixopluc del Seminari, Acció Catòlica, la JOC i els Escoltes, va aconseguir enviar medicines al Frente Polisario. Va participar en diverses entitats que en la mateixa línia com Socors Roig d'ajuda als presos polítics i el PSAN, un partit marxista clandestí. Va començar a cultivar la seva passió per l'esquí i la muntanya.[1]
Del 1979 al 1984 va estudiar metge a l'Hospital Clínic i Bellvitge. Acabada la carrera va viatjar a París per conèixer Metges Sense Fronteres. Va ser metge cooperant en camps de refugiats a Hondures, Haití (1985) i la guerra d'Angola. Va tornar d'Angola el 1987 i va començar a fer de metge de capçalera a l'ambulatori de Vic. També va estar un temps fent el mateix a Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Miquel de Balanyà.[1]
El 1993 va crear l'Associació Doctor Trueta que al principi, a través d'un centre de treball basat en la teràpia ocupacional per a malalts mentals, es dedicà a la recollida selectiva de medicaments per enviar a Cuba, Corea del Nord, països de Sud-amèrica i zones devastades per la guerra dels Balcans. Al segle XXI l'entitat forma camperols del Congo i el Perú i es manté amb la recollida selectiva, la destrucció de documents i el reciclatge de tòners.[1]
Té tres fills de dues mares diferents, la Maria Dolça, en Carles i la Júlia. El 2018 li van detectar un càncer de pàncrees.[1]
El 2019 va rebre la Creu de Sant Jordi.[2] El juny del 2019 fou escollit Osonenc de l'any en una gala al Teatre Centrede Manlleu on l'activista va voler compartir el guardó amb els treballadors, voluntaris i cooperadors de l'entitat que ha impulsat.[3] El setembre del 2020 Òmnium Cultural Osona va dedicar-li un homenatge a Vic amb la participació de Marta Rovira, Carles Puigdemont, Toni Strubell o Amèlia Trueta, entre d'altres.[4][5]
Va morir el 4 de novembre del 2023 als 67 anys.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Osona.com. «Tati Furriols, el compromís d'un incansable lluitador amb els silenciats del Tercer i Quart món | Osona.com». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Redacció. «El taradellenc Carles Furriols rebrà la Creu de Sant Jordi de la Generalitat 2019», 30-04-2019. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Carles Furriols, ànima de la Trueta, escollit Osonenc de l'Any». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «[VÍDEO Homenatge a Carles Furriols]». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Osona.com. «Carles Furriols serà l'homenatjat d'Òmnium Cultural Osona 2020 | Osona.com». [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ Ara. «Mor Carles Furriols, metge i històric activista social i independentista», 04-11-2023. [Consulta: 10 novembre 2023].