Antoni Vidal Miquel
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 juny 1934  (90 anys)es Castell (Menorca) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | fotògraf | ||
| Premis | |||
| |||
Antoni Vidal Miquel (es Castell, 29 de juny de 1934) és un fotògraf menorquí.[1] La seva obra abraça el retrat, els oficis artesans, l'arquitectura, els paisatges, especialment de la seva illa natal i les seves roques i mar, i els vegetals. Destaquen els retrats de persones vinculades a la cultura catalana: artistes, arquitectes, escriptors, etc. com Salvador Dalí, Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Ponç, o Mercè Rodoreda, entre d'altres. És autor de més de trenta cartells i diversos llibres il·lustrats. El 2008 va rebre la Taula d'Or del Premi Maria Lluïsa Serra, del Consell de Menorca i el 2019 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.[2]
Va ser gardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 2019 "per la seva gran tasca fotogràfica, que l'encimbella com un dels grans retratistes catalans del segle XX".[3]
Vidal ha exposat la seva obra en espais emblemàtics com el Museu de Montserrat, on el 2011 va presentar l'exposició «Dones», amb introducció de J. Corredor-Matheos.[4] El 2014, a la Fundació Palau de Caldes d'Estrac, Julià Guillamon va comissariar «Toni Vidal retrata la cultura catalana dels setanta».[5] A l'Espai Betúlia de Badalona, el 2015, Isabel Graña va introduir «Menorca tot just ahir... i encara», una mostra de la seva mirada íntima sobre l'illa.[6]
Vidal també és autor de llibres i carpetes fotogràfiques que han deixat una empremta notable. Entre ells destaca Roques (1987), un projecte autoeditat amb textos de figures com Joan Brossa i Miquel Martí i Pol. La seva fascinació per Menorca es reflecteix a Menorca tot just ahir (2005) i Roques de Menorca, publicats per Triangle Postals. Altres obres inclouen Terres de llicorella. Imatges del Priorat (2009), en col·laboració amb August Bover, o Una mirada enrere. Eivissa als inicis dels anys setanta (2010), una evocació dels canvis a l'illa pitiüsa.
El seu talent ha estat reconegut amb diversos guardons, com el II Premi Ramón Dimas, d'Áncora y Delfín, el 1968 i un premi internacional atorgat pel Govern de Noruega el 1982 per una col·lecció de cartells turístics. També ha rebut el Premi Miquel dels Sants Oliver el 2000, gràcies a les fotografies de Menorca tot just ahir, i la Taula d'Or del Premi Maria Lluïsa Serra el 2008, que valora la seva defensa del patrimoni menorquí.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Cara a Cara: El retrat a la Fundació Foto Colectania. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2013 [Consulta: 10 desembre 2013].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 persones i 15 entitats» (en anglès). [Consulta: 30 desembre 2021].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Web oficial de la Generalitat de Catalunya, 30-04-2019. [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ «Toni Vidal fotògraf. Exposició al Museu de Montserrat: Dones». Abadia de Montserrat, 2011. [Consulta: 5 març 2015].
- ↑ «Toni Vidal retrata la cultura catalana dels setanta». Fundació Palau, 2014. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 26 octubre 2014].
- ↑ «Menorca tot just ahir... i encara». Espai Betúlia, 05-03-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 5 març 2015].
- ↑ «Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera». [Consulta: 27 juliol 2018].
Enllaços externs
[modifica]- «´La fotografia m'ha servit per mostrar la dignitat de la gent´ - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central». [Consulta: 12 octubre 2012].
- "Toni Vidal retrata la cultura catalana dels setanta". 33 recomana. TV3, 2014. [Consulta: 5 de marça de 2015] Arxivat 2014-10-26 a Wayback Machine.
.svg)