Carles Giró Puig
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 febrer 1917  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 19 gener 1976 (58 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, periodista, advocat |
Carles Giró Puig (Reus 13 de febrer de 1917 - 19 de gener de 1976) va ser un advocat i periodista català.[1]
Fill de Joan Giró Briansó, músic i comerciant, de Valls i de Mercè Puig Casulleres, de Reus, de petit va contraure la poliomielitis que va afectar de forma important el seu físic i la seva capacitat per caminar. Passada la part més dura de la malaltia i les dificultats de la readaptació, va estudiar batxillerat i després la carrera de Dret amb notes brillants. Va obrir un bufet d'advocat a Reus i va ser assessor jurídic de l'Ajuntament de la ciutat durant molts anys.[1][2] D'un catolicisme militant i ultraconservador, va dirigir des de la seva fundació fins que va morir, el Setmanari Reus, on s'expressava «com un franquista radical» segons diu el poeta i memorialista reusenc Xavier Amorós.[2] Al Setmanari Reus utilitzava diferents pseudònims: «Gil y Veciana», »Bernardo de Aguiló», «Guaita», i també el seu nom i cognom o una G.[1] Xavier Amorós comenta que si algú volgués fer un estudi del franquisme a la ciutat de Reus només li caldria llegir els textos de Giró al Setmanari Reus.[2] Va col·laborar al Diario Español de Tarragona, portaveu del règim franquista, i va ser corresponsal de l'Agència EFE. En la seva època d'estudiant havia estat redactor en cap i director de la revista estudiantil Aules i redactor de Batxiller.[1]
Va ser president de la secció local d'Acció Catòlica i donà diverses conferències en entitats catòliques reusenques.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 329.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Amorós, Xavier. Temps estranys: clarobscurs en la llarga postguerra reusenca II, 1951-1960. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2002, p. 83-86. ISBN 8493232408.